Hem entrevistat a l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, la Pilar Díaz (PSC). Li hem preguntat sobre el problema de les beques menjador, la lluita contra la crisi des dels ajuntaments, el seu parer sobre les reformes del món local que proposen el Govern de la Generalitat i el central i sobre el Baix Llobregat i la seva possible desaparició com a comarca, entre d’altres
Què és per a tu el Baix Llobregat?
És un territori de gent molt treballadora, molt lluitadora, on es van iniciar en el seu moment les lluites socials i veïnals, i és per això que tenim un moviment associatiu molt fort. El tenim aquí a Esplugues i el tenim en general a la comarca.
En definitiva, és una comarca que la sentim com casa nostra, que té un pes importantíssim al país, tant demogràficament com la seva aportació econòmica.
I bàsicament, gent que s’identifica molt amb la seva comarca. Sobretot, un dels temes més importants, és la gran cohesió social que existeix, malgrat els difícils moments que hem viscut, des dels primers ajuntaments democràtics.
Davant la denúncia que ha elevat el Consell Comarcal sobre la manca de beques menjador a la comarca, quina és la teva opinió?
Estem en un moment de moltes dificultats, amb una crisi econòmica molt llarga i que per tant, són cada cop més les famílies que ens demanen ajuts diversos en l’àmbit social, però en concret beques menjador.
Per tant, son cada vegada més els esforços que fem des de l’Ajuntament d’Esplugues. Enguany en hem trobat amb una dificultat important que es ve sumant a les dels anys anteriors, i és que des del Consell Comarcal, que és qui gestiona la partida de la generalitat destinada a les beques menjador, no poden cobrir la totalitat de les sol·licituds, ja que aquesta partida de la generalitat porta tres anys congelada i davant la major necessitat, no dóna l’abast.
Què esteu fent a Esplugues davant d’aquesta situació?
Nosaltres, per als qui continuen gaudint de la beca menjador, el que fem és complementar-la com fins ara, però a aquells que han deixat de gaudir-la però que les condicions de la seva família no han canviat, nosaltres el que fem com a mínim és poder concedir una beca del 50% de l’import total de la beca menjador.
Crec que és important dir quants diners ha suposat això per l’Ajuntament d’Esplugues. Nosaltres l’any passat ho vam quantificar en una partida de 10.000€ addicionals.
I crec que el missatge és molt clar, mentre altres administracions que en son les responsables directes congelen partides que son molt importants, perquè parlem de l’alimentació infantil i parlem de l’àmbit de l’escola; nosaltres el que fem és aportar més diners.
Què es pot fer des dels ajuntament per lluitar contra la crisi? Com es fomenta la creació d’ocupació a Esplugues?
Doncs nosaltres el 5 de març vam signar amb totes les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament, un pacte per reactivar l’economia i la ocupació. Aquest és un pacte local i per tant és un pacte modest, que pretén poder ajudar a aquelles persones que ara mateix no tenen feina, reactivar l’economia i ajudar als nous emprenedors a tirar endavant els seus negocis i les seves activitats.
Crec que la primera cosa bona que en podem dir és que ens hem posat d’acord, que totes les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament, s’han posat d’acord. I aquestes son PSC, PP, CiU, ICV i ERC.
La següent són els resultats. En què consisteix aquest pacte? Aquest pacte consisteix en l’impuls de 33 mesures que via ajuts, bonificacions, formació, fins i tot el fet d’estudiar l’organisme amb un concepte comercial i de polígon industrial, el que pretén és reactivar l’economia.
D’aquestes 33 mesures, n’hi han algunes que les podríem denominar de mesures estrella, perquè han suscitat un gran interès entre empreses o persones que es troben a l’atur. Quines son i com podem resumir els seus resultats?
Jo crec que la mesura més estrella ha estat aquella en la que l’ajuntament bonifica el 50% del cost que té un treballador o treballadora per una empresa, si l’empresa el contracta com a mínim durant un any.
És a dir, si una empresa contracta a una persona aturada d’Esplugues com a mínim durant un any, el cost total que té aquesta empresa durant l’any, el 50% és bonificat pel nostre Ajuntament.
Aquesta és una mesura molt atractiva, moltes empreses s’hi han interessat i sortosament ara mateix tenim a 16 persones que eren a l’atur i que ara estan treballant. Això ho hem pogut fer amb una partida que se’ns havia exhaurit, però que per sort hem pogut complementar fins a final d’any amb 20.000€ més, que s’han sumat als 125.000€ inicials, i per tant d’aquí a que acabi l’any encara hi haurà alguna persona més d’Esplugues que es podrà acollir a aquesta mesura.
Però n’hi ha d’altres, també hem fet servir plans d’ocupació i tot i que ja hi tenim un historial important, el darrer pla d’ocupació va col·locar sis persones més. I després doncs, també crec que és important poder veure com s’està gestionant la nostra borsa de treball que era una de les mesures. Intentar que fos més dinàmica i àgil del que era, i el que hem aconseguit és multiplicar per dos el grau d’inserció d’aquelles ofertes que ens arriben de les diferents empreses a la nostra borsa.
Per tant, tot sumat podríem dir que és una aportació modesta, però que és la màxima que podríem fer des d’un ens local, i per tant la valoració, no només meva sinó de totes les forces polítiques que hi van donar suport, és molt positiva.
Quina opinió et mereixen les reformes de la Llei de govern locals que es discuteixen tant al Parlament de Catalunya com al Congrés?
Des dels ens locals estem observant amb mola preocupació, els projectes que tenim sobre la taula per poder reformar les administracions locals. D’una banda el projecte que se’ns proposa des del Congrés i també el projecte de governs locals que se’ns proposa des de la Generalitat.
I perquè ens preocupa? Perquè lamina l’autonomia local, no només reconeguda a l’Estatut de Catalunya sinó també a la Constitució Espanyola i a la Carta Europea d’Autonomia Local. I perquè? Doncs perquè s’estan eliminant competències que ara tenim els ajuntaments i que ens permeten donar una resposta propera i ràpida als problemes de la ciutadania. la gent percep l’Ajuntament com el govern més proper, difícilment anirà a picar a la porta de La Moncloa o a la Plaça Sant Jaume, però en canvi sí que picarà a la porta de l’Ajuntament, sigui un problema que l’Ajuntament li pugui solucionar, o no. Per tant, d’una banda tenim les competències i de l’altra les incumbències.
Les competències son limitades i ara ens en volen treure unes quantes, però les incumbències són totes.
Per tant, aquest és el primer problema. L’altre té a veure concretament amb l’ARSAL. Aquesta llei s’ha fet sense el consens dels agents institucionals, polítics, socials i econòmics. Jo crec que hem arribat un punt, en la consolidació de la democràcia, en el que hi ha determinades lleis que no es poden fer sense consens, primer perquè l’àmbit que abasten és importantíssim. Arriba un moment en que hi ha llei que no es poden fer d’una altra manera que comptant amb tothom. Primer, perquè estem posant una data de caducitat massa propera, i no és bo que les lleis en funció del color del govern vagin canviant cada X anys.
L’altra cosa que ens preocupa és que aquestes lleis no ens ajuden a donar un servei de proximitat a la ciutadania, i per tant, es carreguen la proximitat i aquest principi de subsidiarietat defensat sempre a Europa.
I per últim perquè demostren una manca de confiança i fins i tot de respecte institucional cap als ajuntaments, que hem demostrat que si algú ha fet els deures en aquests moments de crisi, som nosaltres, els ajuntaments; que aportem només el 2% del dèficit del total d’administracions públiques.
I pel que fa al deute total de les administracions públiques, només el 4,5% és de les administracions locals, el 20,5% de les administracions autonòmiques, i el 75% de l’administració de l’Estat.
Per tant, nosaltres i jo personalment, aconsello al Sr Rajoy i al seu Govern que comencin fent els deures els que realment no estan complint amb aquest deute i aquest dèficit que ells tenen amb Europa, perquè els ajuntaments sí que ho estem fent. Sortosament som molts els que tanquem l’any amb superàvit, i que paguem els nostres proveïdors entre 30 i 35 dies.
Dit tot això, també em preocupa la llei que se’ns proposa des de Catalunya, tot i que aquí al no tenir una majoria absoluta l’actual Govern, donarà joc a que es pugui consensuar i esmenar la llei. en preocupa d’entrada que la Llei no vagi acompanyada d’una altra de finançament local.
Pensem que és bo clarificar competències i és bo que treballin de manera coordinada diferent administracions, però de la mateixa manera que clarifiquem també hem de començar a posar un marc molt clar al finançament dels ajuntaments, que no tenim des de l’inici de la democràcia i continuem exactament igual.
Com valores la possible desaparició de la comarca del Baix Llobregat tal i com la coneixem?
Nosaltres, que sí que estem a favor de racionalitzar les administracions i clarificar competències, però això no pot passar sense una reflexió tranquil·la i serena davant la possible eliminació de comarques.
Perquè la nostra comarca té unes característiques molt especials, té moltes zones diferenciades, alguns municipis pertanyem a l’Àrea Metropolitana i d’altres no… per tant crec que és molt important doncs sí, amb tranquil·litat anar clarificant les competències concretes.
I sobretot veure com podem mantenir aquesta identitat de comarca que és un dels factors que ens ha ajudat en aquesta cohesió social i interna que té la comarca i els diferents municipis.
Nosaltres hem treballat sota el paraigües del Consell Comarcal en molts temes, i volem continuar treballant sota aquest paraigües, son temes diversos, medi ambient, mobilitat, econòmics, amb l’Agència Innobaix, que crec que és una de els iniciatives més pioneres que podem trobar al país, o amb la Marxa contra la violència masclista aquest 24 de novembre, en que els municipis del Baix marxarem contra la violència vers les dones…
Per tant, nosaltres portem molts anys treballant conjuntament, continuarem fent-ho malgrat les lleis, i penso que el que necessitem és serenor, racionalitzar, fer més eficaces les administracions, però d’entrada això no pot ser sinònim d’eliminar determinades comarques perquè aniria en detriment també, del servei que nosaltres donem a la nostra ciutadania.
Un desig de futur…
El podria expressar amb independència del moment que vivim, però jo crec que el moment també marca moltes coses… és un moment de dificultats i per tant, si sempre hem treballat amb molta passió per una societat més justa, més igualitària, amb igualtat d’oportunitats; jo crec que ara especialment aquest és el desig que m’agradaria expressar amb veu molt alta.
Hem de treballar perquè totes les persones, independentment del seu origen, d’on vinguin, del territori que vinguin o de la situació econòmica de la seva família, puguin prosperar a la vida i tinguin les seves necessitats bàsiques cobertes. Quan tens la sort que la teva família te les pot proporcionar, et pots considerar afortunat, però quan no, per això existeix una cosa que es diu societat i una altra que es diuen administracions públiques, per poder ajudar a aquella gent que té majors dificultats.
Per tant, el desig de futur és aquest, treballar per una societat més justa, més igualitària i amb una veritable igualtat d’oportunitats.
[…] Pilar Díaz: “Aconsello al Sr Rajoy que comencin fent els deures els que realment no estan complin… (alcaldessa d’Esplugues de Llobregat) […]