A La Palma de Cervelló tres generacions de roseristes mantenen viva la petjada de Pere Dot, pioner del cultiu de la rosa a Catalunya
Avui s’estan regalant milers de roses arreu del país, però molt poques són de rosers cultivats a Catalunya, ja que queden pocs horticultors especialitzats en el seu cultiu. I això que un dels que assolí més fama mundial va ser un català nascut a Sant Feliu de Llobregat el 1885: Pere Dot.
“Cada cop queden menys productors de rosers a Catalunya”, asseguren Pere i Víctor Dot, néts del cèlebre hibridador. La competència dels horticultors del País Valencià i, especialment, d’Andalusia, els ha fet anar desapareixent, asseguren. Ells, però, mantenen la seva plantació, que consta d’un petit espai a la Palma de Cervelló i d’un parell d’hectàrees a Begues.
No només és una qüestió de negoci, sinó també familiar: els Dot són la nissaga de roseristes més importants de Catalunya, i el seu fundador, Pere Dot (1885-1976) va ser un dels hibridarors cèlebres al món.
Dot era fill de jardiner i va descobrir el món d’aquestes plantes en un viatge a París de jove. A partir dels anys vint del segle XX, les varietats de roses que va crear, més d’un centenar, van rebre premis internacionals a certàmens d’arreu del món. Va impulsar la primera Associació d’Amics de les Roses de Catalunya durant la República i va contribuir a internacionalitzar la cultura catalana perquè va batejar algunes de les seves varietats amb noms com Àngel Guimerà o Ignasi Iglesias que, d’aquesta forma, viatjaven pel món de la mà de les creacions del roserista, va recordar Carles Riba, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en un acte celebrat a Òmnium aquesta setmana per recuperar aquesta figura.
De fet, durant la Guerra Civil els responsables d’una revista nord-americana van escriure al dictador Franco tot demanant-li que no bombardegés els roserars de Dot a Sant Feliu. El jardiner, argumentaven, havia creat tanta bellesa com Velázquez o Goya.
Degut a l’explosió demogràfica viscuda a partir dels anys 1960 i del posterior creixement urbanístic a Sant Feliu, arribà un moment en que el planter va quedar enmig de la ciutat. Llavors fou traslladat a la Palma, a l’altra banda del Llobregat. I, mentre altres planters històrics com el de Camprubí han anat tancant, els Dot segueixen cultivant allà els seus rosers. No abasteixen, però, el mercat per Sant Jordi perquè en aquesta època les seves plantes encara no han florit.
Crien més d’un centenar de varietats de roser, i produeixen entre 15.000 i 20.000 plantes l’any. Però poques varietats són encara creacions del seu avi. El Pere nét explica aquest procés de substitució de les creacions del seu avantpassat: “Han anat sortint varietats i nosaltres anem deixant les antigues”, diu.
Mentre ells vetllen per millorar la qualitat de les roses que ofereixen, des de fa dos anys l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la nova Associació d’Amics de les Roses de Catalunya mira de recuperar el màxim nombre possible de les 180 varietats que l’associació estima que va crear Dot. Han trobat varietats arreu del món, però especialment en un jardí alemany i un italià. Ara estan recollint plantes d’aquestes varietats i les estan plantant a un nou roserar obert a la ciutat.