L’informe anual de la comissió d’igualtat de sexes de la UE defineix, com a objectiu , millorar la igualtat entre homes i dones com a part essencial de la resposta de la UE a l’actual crisi – que no és només econòmica – i examina els avenços realitzats en l’últim any per abordar les diferències que encara subsisteixen entre els homes i les dones en l’ocupació, l’economia i la resta de les activitats i drets socials.
Estudis econòmics demostren que la diversitat de gènere és rendible i que les empreses amb més nombre de dones en llocs de decisió ofereixen millors resultats que aquelles que només tenen homes als consells d’administració. Encara que alguns avenços s’han donat, en el nombre de dones que ocupen llocs directius i en major remuneració en les empreses, continua havent-hi grans diferències.
Per altra banda, els països europeus han d´oferir llocs de treball a més dones si volen aconseguir l’objectiu general del 75% d’ocupació per a les persones adultes abans de 2020.
Vivianne Reding, Vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, deia en la presentació de l’informe, que només podrem aconseguir els objectius econòmics i els d’ocupació, si aprofitem al màxim els nostres recursos humans, tant en el mercat de treball com en l’ocupació dels llocs de responsabilitat i decisió. Aquesta és una part essencial dels nostres plans de recuperació econòmica, afirmava Reding.
A l’informe es destaquen les tendències principals observades a nivell nacional i europeu en les cinc àrees clau de la estratègia general de la igualtat de sexes de la UE per a 2010-2015: l’economia, la igualtat de salaris i de presa de decisions, la lluita contra la violència masclista i la igualtat entre homes i dones fora de la UE. Al mercat de treball, la taxa d’ocupació de les dones és del 62´1% en front del 71’15 dels homes, la qual cosa significa que, només si hi ha politiques decidides a favor de la igualtat, es podrà aconseguir el 75% d’ocupació femenina en el 2020.
Dins l’estratègia Europa 2020, la Comissió subratlla la necessitat de fomentar un millor equilibri entre treball i vida privada, especialment amb escoles bressol adequades i millors formes de flexibilitat en la jornada laboral, – el que s´ha anomenat conciliació de la vida laboral i familiar i que millor hauríem de dir “ repartiment dels treballs de cura”-, tot vetllant per què les mesures fiscals i de prestacions socials no penalitzin les dones que tinguin jornada reduïda. Aquestes mesures poden contribuir a garantir la incorporació i permanència de les dones en el mercat laboral.
La diferència salarial s’ha reduït en alguns països de la UE, però continua havent-hi, de mitjana, un 16’4% de diferència contra les dones, per hora de feina. No cal dir la discriminació envers les dones, en tots els àmbits de la vida, que suposa aquesta realitat.
La lentitud amb la qual s’estan reduint les diferències de sexe en el si dels Consells d’administració, ha dut a la Comissió a una consulta pública sobre mesures possibles amb les quals abordar un problema que està retardant la innovació i el creixement a Europa.
Pel que fa a la violència masclista, la Comissió ha fet un pas decisiu per acabar amb aqueta xacra social, proposant un paquet de mesures destinades a ajudar a les dones víctimes d’aquests tipus de violències. Impulsar una major igualtat en els processos de presa de decisió és un dels objectius que recull la Carta Europea de les Dones. L´empoderament de les dones és el millor antídot contra la violència masclista.
D’Europa a Catalunya i Espanya: atac a les politiques amigues de les dones. A l’estat espanyol, un dels aspectes més preocupants per a la població és l’atur. Malgrat afecta a ambdós sexes, les dones són les més afectades. Un altre aspecte que afecta més a les dones, és la bretxa salarial: les dones cobren el 22% menys que els homes. I l’ actual ministra no contempla posar a sobre de la taula el problema d’absència de dones en els consells d’administració de les empreses.
Acompanyant a aquestes dades trobem les recents mesures de retallades de la despesa pública, imposades pels actuals governs de la dreta –PP i CiU- que afecten principalment a les dones, ja que els llocs de treball en assistències socials, sanitat i educació són tradicionalment ocupats per dones; però també perquè hi ha hagut una notable reducció del pressupost en les ajuts a les Escoles Bressol, l’atenció sanitària i la llei d’autonomia de les persones ( l’anomenada llei de dependència) .
La Reforma Laboral imposada pel PP consolida aquesta situació ja que dona als empresaris plens poders per l’acomiadament i la reestructuració dels llocs treball en detriment dels treballadors i des treballadores, que són un atac directe als possibles avenços en termes de conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
Moltes dones hauran de deixar els seus treballs remunerats per tornar-se’n a casa a cuidar d’infants, persones gran o discapacitades, fet que és un atac definitiu a les conquestes aconseguides per les dones per al seu empoderament i consecució de la igualtat real amb els homes.
Aquesta crisi -que més que una crisi és una estafa- està actuant no només en els aspectes econòmics sinó que, per la manera de combatre-la, dels actuals governs de la dreta que està dirigida a modificar l’actual model de serveis públics, afectarà majoritàriament les dones. Així ens trobem, a Espanya i Catalunya, fent un camí invers al que està iniciant la Comissió d’igualtat de sexes de l’UE i recollit en l’informe de 2011, pel que fa als drets de les dones.
Costi Rubio forma part del Consell de Dones del Baix Llobregat