El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial. Aquesta festa de commemoració de la lluita obrera, té molta tradició a la nostra comarca
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]questa jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l’1 de maig seria el dia de protesta per excel·lència, del moviment obrer.
La Revolta d’Haymarket va ser un fet històric que va tenir lloc a Chicago, el 4 de maig de 1886 . Des de l’1 de maig d’aquell any, 200.000 obrers s’havien posat en vaga, per reivindicar la jornada laboral de vuit hores. En les concentracions que es van produïr davant les fàbriques, la policia va arribar a disparar contra la multitut, matant a 6 persones i ferint-ne a desenes.
Durant una manifestació pacífica de protesta que va aplegar a 20.000 persones a la plaça Haymarket, 3 dies després dels fets, una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre l’acte de forma violenta. La policia va obrir foc indiscriminadament, matant i ferint a un nombre desconegut de persones. Es va declarar l’estat de setge i el toc de queda, i es va detenir a centenars de treballadors que van ser maltractats i acusats de l’atemptat.
La crítica situació va desembocar en un judici, que anys després es va catalogar d’il·legítim, cap a vuit treballadors anarquistes. Cinc d’ells van ser condemnats a mort i tres van ser empresonats. Foren els anomenats Màrtirs de Chicago per els seus companys de lluita.
En aquell moment, la gran reivindicació de la classe treballadora era la jornada de 8 hores. La vaga era l’instrument que es decidí d’emprar cada 1 de maig per forçar la patronal a acceptar-la. La campanya tingué molt èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial.
Pel que fa al Baix Llobregat, l’etapa de creixement dels anys seixanta, va transformar profundament la nostra comarca, econòmica i socialment. La ràpida industrialització, va acabar reactivant el moviment obrer, que fins aleshores havia tingut una influència molt limitada al Baix Llobregat. La precarietat laboral i la inflació, van esperonar la consolidació d’una consciència obrera que ben aviat es va materialitzar en els primers nuclis obrers organitzats.
Durant les eleccions sindicals de la dècada dels seixanta, es van presentar candidatures a les principals empreses, que van vènçer les dels sindicats franquistes. Amb aquests èxits arribava l’etapa de consolidació i maduració del moviment obrer a la comarca, alineant-se clarament amb la defensa de la llibertat que molts sectors de la societat reclamaven.
Des d’aleshores, la lluita antifranquista i el moviment obrer al Baix Llobregat, no es poden explicar l’una sense l’altre.
El moviment sindical del Baix Llobregat va esdevenir un referent per al moviment obrer de tota Espanya, precisament a causa de la conjunció entre la lluita per millorar les condicions laborals, amb la lluita per les llibertats democràtiques i per la millora de les condicions de vida generals.