Pla d’Ajustament (o com estafar a la ciutadania)
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]E[/dropcap]l Ple de l’Ajuntament del mes de març va viure un episodi negre. Va aprovar el Pla d’Ajustament, un pla de viabilitat per fer front al pagament dels proveïdors. Una Mesura estatal consistent en intervenir l’economia dels municipis amb pràctiques neoliberals.
L’Ajuntament té deutes amb proveïdors (4,9 milions) però les altres administracions tenen un deute amb l’Ajuntament (5,1 milions) i la solució de l’estat és obligar els ajuntaments a demanar un crèdit a la banca privada per l’import exacte del deute als proveïdorsi omplir un document excel amb les mesures fins al 2022 que els ajuntaments prendran per retallar despeses i, per tant, poder retornar el deute (ara bancari). Es proposen orientativament mesures com “reducció de personal”, perquè us en feu una idea.
El govern del PP sap perfectament què fa. Amb això aconsegueix resoldre els impagaments als proveïdors i controlar el dèficit dels Ajuntaments, afavorint les polítiques neoliberals als municipis de l’estat, estiguin o no estiguin governats per la dreta.
Satisfa els desitjos dels bancs espanyols amb l’obligació als Ajuntaments de demanar nous crèdits. És a dir, enriquir-los. Ajorna el pagament del deute que té l’Estat amb els municipis i donar aire a la situació financera estatal.
No hauria estat millor que les administracions supramunicipals paguessin els deutes amb els municipis i que els Ajuntaments llavors paguessin als proveïdors?
Són conscients els ciutadans de l’estafa que signifiquen aquests plans d’ajustaments? Són conscients que amb els seus diners estan capitalitzant encara més els bancs privats que després no els concedeixen crèdits? Per què no apareix mai al debat la creació d’una banca pública?
Roger Castillo i Bosch, CUP de Molins de Rei