Segons el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Govern central margina a la comarca amb la seva inversió en infraestructures.
“L’Estat margina el Baix Llobregat en les seves inversions”. Així ho ha afirmat el president del Consell Comarcal, el socialista Joaquim Balsera, després d’analitzar els pressupostos de l’Estat del govern del PP. Els comptes redueixen un 63,4% les inversions en obres en una zona que, ha recordat Balsera, no només acull el 10% de la població catalana, sinó també infraestructures cabdals com l’aeroport.
Dels 67,6 milions d’euros previstos el 2011 es passa a 24,7. Queden suspeses, així, obres com l’R3 de Rodalies o l’accés en tren a la T1 de l’aeroport. També velles reivindicacions com el soterrament de les vies a Sant Feliu o la variant de Vallirana.
Això suposa una caiguda del 63,4% respecte els comptes de l’any passat, elaborats encara pel govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha lamentat Joaquim Balsera, que presideix un dels pocs organismes supramunicipals que resten en mans del PSC a Catalunya. Balsera ha recordat que el 10% de la població catalana viu al Baix Llobregat i que el 10% del PIB del país s’origina en aquesta comarca metropolitana, que allotja també infraestructures clau com l’aeroport o part del port.
Balsera i Milà han explicat que estan mirant de negociar amb el govern espanyol per mirar d’augmentar les partides, i que ja s’han trobat amb la delegació d’aquest executiu a Catalunya. I han avançat que ara miraran de bastir un front que aglutini la societat civil i els agents socials del Baix Llobregat. En aquest sentit, preparen una jornada sobre mobilitat que ha de comptar amb la participació de patronals com Pimec i dels sindicats i que s’hauria de celebrar, segons els seus plans, abans de l’estiu.
- Aquestes son algunes de les infraestructures que es veuran afectades per la disminució en les inversions:
El soterrament de Sant Feliu i la R3, sense partida
A banda d’aquestes infraestructures que tenen abast de país, Balsera també ha recordat que els comptes de l’Estat també deixen en l’aire algunes velles reivindicacions a la comarca, com per exemple el soterrament de les vies de tren al seu pas per la capital, Sant Feliu. Tots els partits i la societat civil d’aquesta vila reclamen des de fa tres dècades una obra acordada, però que el projecte dels pressupostos no preveu aquest 2012.
També queda sense partida pressupostària la R3 de Rodalies, una nova línia que havia de sortir de Barcelona per Esplugues i Cornellà de Llobregat i creuar el riu per connectar aquestes ciutats amb Sant Boi, que ara no té tren de rodalies sinó FGC, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Balsera ha recordat que l’anterior govern havia començat a presentar el projecte, i ha lamentat que ara no es prevegi cap inversió per a realitzar-lo.
La B-40 entre Olesa i Abrera, aturada
La variant de la B-40 entre Abrera i Olesa, que ha de connectar el nord del Baix Llobregat amb Terrassa, ja al Vallès, és una altra infraestructura que es queda sense recursos (el 2011 l’Estat hi va invertir 134.000 euros).
La connexió entre l’AP-2 i l’AP-7, que també ha de servir per connectar aquestes dues comarques, i que l’exministre José Blanco va deixar a l’aire, en canvi, no s’atura. Al contrari, l’Estat preveu invertir vuit milions aquest 2012, mentre que el 2011 va invertir 300.000 euros.
La partida de la variant de Vallirana, esgotada
Finalment, el valliranenc Milà també ha recordat que els pressupostos preveuen una partida molt migrada per a la variant de la N-340 al seu pas per Vallirana, que ha de servir per enllestir l’única carretera gratuïta que, a banda de la sinuosa C-31 del Garraf, connecti l’àrea metropolitana amb les comarques tarragonines.
Els comptes reserven una inversió de cinc milions d’euros en aquesta obra. Aquesta quantitat, tal i com ja va lamentar l’Ajuntament, no servirà per enllestir la variant, però Milà ha afegit que ja s’ha gastat: el 2011 el govern espanyol va gastar vuit milions més dels previstos a compte dels pressupostos del 2012. Per cobrir aquest deute, encara en falten tres, ha lamentat el polític republicà.