Entrevista a Toni Mora, Secretari General de CCOO del Baix Llobregat

[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]T[/dropcap]oni Mora Núñez, de 37 anys, nascut a Cornellà de Llobregat i veí de Pallejà. Al 1995 va ser escollit delegat de personal a una petita empresa del sector de rentatge de vehicles. Més tard va passar per una gran empresa del sector del metall, una Pyme i una empresa del sector químic del Vallès Occidental. Formà part del grup impulsor d’Acció Jove – Joves de CCOO al Baix Llobregat i fou elegit secretari general del sindicat agroalimentari de CCOO Baix Llobregat el 1999. Des d’abril de 2005 va ser secretari de Política Social i Immigració de la Unió territorial del sindicat. Al 6è Congrés de CCOO del Baix Llobregat, celebrat els dies 6 i 7 de novembre de 2008 a Gavà, va ser escollit Secretari General de CCOO de la comarca.

Què significa el Baix per a tu?

El Baix és el meu espai vital. Jo he nascut al Baix, he treballat gairebé sempre al Baix, i sobretot des que estic al sindicat, la veritat és que el coneixo molt més bé que quan era jove, i per tant me’l estimo molt més. També el fet de tenir canalla, de viure en parella, m’ha permès caminar, descobrir llocs molt bonics de la comarca; i el fet de representar una entitat de la comarca també obliga a conèixer no només el territori, sinó el més important que hi ha, que són les persones.

Mentre estudiava vaig començar a treballar en un tren de rentatge de cotxes a Barcelona, on hi anaven molts cotxassos de luxe, i allà no hi havia cap delegat sindical. Em vaig afiliar al sindicat el 14 de febrer del 1996, me’n recordo bé. De seguida em van venir a buscar i em van proposar que em presentés, ho vaig fer i aquí va començar la meva vida de delegat, dedicada a la representació dels treballadors. Per altra banda, per la meva relació amb la gent d’esquerres de la comarca i d’Acció Jove, és per on va començar la meva militància.  Al 1998 ja vaig començar a l’estructura del sindicat, per una via que tampoc era la habitual, perquè va ser substituint a un company que estava malalt, però de seguida em van escollir com a membre d’un òrgan de direcció, com a responsable d’un sector, i des d’aleshores estic al que son càrrecs de direcció; tant federatius al territori, com ara aquí a la unió.

[level-premium]

[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/toni mora.m4v” width=”609″ height=”360″]

Quina és la tasca fonamental dels sindicats de classe?

El sindicalisme és activisme, acció i reflexió. El sindicat ha d’estar “enganxat” al terreny, i sobretot un sindicat com CCOO que és un sindicat sociopolític. La nostra acció no ha d’estar només dins l’empresa, encara que és on fonamentalment és el nostre centre d’atenció: la negociació col·lectiva, la gestió del conflicte social… sinó tamé vinculada a la realitat del territori. Crec que el sindicalisme de classe és això, no es preocupa només per un col·lectiu determinat, amb una professió determinada, etc; sinó que es preocupa per la realitat de tots els treballadors i treballadores, tant dins com fora del centre de treball.

Perquè CCOO?

Vaig considerar que CCOO era el sindicat on em trobaria més còmode, perquè reuneix les condicions del sindicalisme de classe, ho ha fet el seu codi genètic des del principi: Sindicat al carrer, sindicat a la fàbrica.

I continuem sent això. Han canviat els temps, però ens continua preocupant si ha tancat un ambulatori, perquè els seu treballadors i treballadores es queden sense feina, però també perquè els seus usuaris, els ciutadans i ciutadanes, es queden sense un servei bàsic.

Quina és la relació amb els altres sindicats de la comarca?

Nosaltres mantenim una unitat des de fa molts anys, amb la UGT aquí a la comarca. Encara que competim en les eleccions sindicals, mantenim una unitat d’acció, tant en les institucions com en la negociació col·lectiva. Amb els sindicats més petits de la comarca -la USOC i la CGT-, hi ha una relació més distant, però no perquè sigui dolenta, sinó perquè el dia a dia no ens veiem. I amb els sindicats que son més de sector, depèn de la empresa, de la situació…

Però jo crec que entre els i les sindicalistes, entenem que la nostra funció no és competir sinó que hauríem de treballar plegats, per millorar les condicions de vida i feina dels treballadors i treballadores

Sembla que avui els sindicats son objecte d’una forta crítica. Què creus que ha passat?

Dins els centres de treball, el qüestionament als sindicats és molt puntual, en la majoria de casos fruit d’una situació determinada; però crec que durant anys, el paper dels sindicats no s’ha sapigut explicar o no s’ha explicat prou, fora dels centres de treball. Això ha fet que gent sense feina, treballadors i treballadores joves que no tenen un centre de treball habitual, etc; vegin el sindicat com una cosa molt diferent al que hauria de ser. Abans entraves al sindicat i, per exemple, eres metal·lúrgic de per vida. T’especialitzaves i et preocupaves per allò relacionat amb el món del metall, i si tenies una certa militància o ideologia, doncs t’implicaves en el que passava al teu entorn. Això ha canviat, i ha de canviar.

El sindicat ha de ser el que hauría d’haver estat sempre, d’esquerres, i preocupar-nos de tot, no només del que passa a la nostra fàbrica o al nostre sector, sinó que ens preocupi tot el que passa al Baix Llobregat, en el nostre cas.

Hem d’explicar molt bé les coses que fem, i tenir molt respecte per la gent que opina diferent a nosaltres. també aquest ha estat un defecte dels sindicats, en un moment determinat creure’ns que ho feiem tot bé. I hem de reconèixer que segurament en el agunes coses ens equivoquem, i sobretot que nosaltres sols no podem canviar el món, que hem de teixir aliances socials. En això també estem canviant. Això també passa per un canvi generacional dins del sindicat.

Com valores la última Vaga General del 29M? Hi haurà noves mobilitzacions?

Estem molt contents amb la vaga. La veritat és que teníem poc temps per preparar-la i en canvi, va resultar una vaga molt més exitosa que la del 2010. La del 2010 era en un altre context, en un altre moment històric, amb un altre govern, i amb una reforma laboral de diferent calat que aquesta última; però tot i que la del 2010 va ser important, aquesta ha estat més social, no només del sindicats sinó de moltes entitats i molta gent del moviment associatiu, els partits pol´´itics d’esquerres hi han participat molt més, hem vist moltíssima més gent a les manifestacions, i per tant hem de gestionar aquest èxit de la vaga, per veure què fem a partir d’ara. Perquè la reforma laboral no ha canviat encara, perquè el govern està fent més refomes anti polítiques socials cada divendres, i sembla que continuarà així; però hem de ser curosos amb el que fem perquè no es pot convocar una mobilització cada dimecres, ni una Vaga General cada divendres. Hem de fer coses que segurament tindran menys volum de gent, però que tinguin un impacte important.

Evidentment si el govern no rectifica, si continua en aquesta linia, estem decidits a plantejar una altra mobilització generalsense oblidar que una vaga és fàcil convocar-la, més difícil organitzar-la, i el més difícil és que tingui èxit.

Quina utilitat té fer vaga?

Sempre hi ha algú que pregunta “i aquest dia que deixo de cobrar, servirà per alguna cosa?”, “aquesta manifestació de diumenge per la que deixo d’anar a no sé on, servirà d’alguna cosa?”. La resposta sempre és complicada. La idea és que les coses s’han de canviar entre tots, i que si no ho fem això anirà a pitjor. Amb aquests governs de CiU i del PP, la situació no va camí d’arreglar-se, i les urnes estan massa lluny. Les mobiltzacions no poden ser dels sindicats, han de ser de moltíssima gent que s’aplegui contra la idea de que aquests ens volen canviar el model social que tenim, s’ho volen carregar tot, i no ens podem quedar quiets en aquest moment històric perquè si no algun dia, els nostres fills o els nostres nets ens preguntaran què vam fer nosaltres al respecte.

Com valores les últimes detencions dels companys de la SEAT?

Va ser una sorpresa molt desagradable perquè no teníem constància que hi hagués hagut cap incident a cap piquet, i en particular al piquet d’Abrera que és on estaven els detinguts. Quan ens truca el company i ens diu que se’l emporten del lloc de treball i que a més, sembla que li volen posar les manilles i que el posen al cotxe de policia, et quedes astorat. És una situació d’aquelles que t’han explicat, que algun dia pot passar, però mai t’imagines que hauràs d’estar amb 100 persones més davant de la comissaria de Martorell reclamant la llibertat d’un company que podia quedar empresonat, com d’altres que estan presos encara avui. Sembla ser que els hi imputaran càrrecs greus d’atemptat contrs la autoritat, de desrodre públic… A mi el que m’expliquen que va passar no té res a veure amb els càrrecs que se’ls hi imputen.

Malauradament aquestes coses et fan pensar una mica malament. Aquest senyor que surt amb el bat de beisbol al “Polònia”, és un senyor d’ordre, d’aquest orde de sempre, de tota la vida. D’aquesta gent que no vol que la resta protestin, que no vol que ningú digui coses contràries al que pensen.

Els molesten els que pensen diferent, sobretot si aquests son sindicalistes i fan vaga. I volen que se’n vagin enterant de que això ja no pot ser, ens volen posar la por al cos. Però ni ens faran callar, ni ens fan por.

Què opines del moviment 15M?

És un moviment que ens ha donat una alenada d’aire fresc, i des del sindicat ens ha servit també per reflexionar sobre les nostres mancançes, per exemple de com arribar a la gent jove… També ens ha demostrat que hi ha gent que es pot moure a banda o al costat dels sindicats, un moviment social que pot omplir places i acrrers, amb consignes suficientment obertes com perquè arribin a tothom. crec que ara és el moment que s’organitzin, i que vagin més enllà de l’assemblea contínua i permanent, perquè al final les assemblees son fàcilment manipulables. Han de donar un pas endavant, i crec que ho estan fent. I nosaltres, com a sindicat, veiem moltes conexions amb el moviment 15M, moltes confluències, sempre des del respecte. Podem tenir maneres diferents, o inclús prioritats diferents, però suposo que concidiriem en que l’estat de dret i de benestar s’ha de defensar, i en que volem canviar el mon.

El 15M ens ha demostrat que el tòpic que la gent jove no es mou és una mentida. Hi tant que la gent es mou, als carrers a les places, no només enviant un “twitt”

Eurovegas “si” o Eurovegas “no”?

El primer que valorem és que ens hauríen de donar més informació. Segon, si han de crear tants llocs de treball -que nosaltres ho dubtem-, el que està clar és que no permetrem que vulnerin cap normativa laboral; i tercer, el projecte ha de ser respectuós amb el territori. Ens estimem molt aquesta comarca, volem que els 70.000 aturats i aturades del baix Llobregat trobin feina, però no a qualsevol preu. No volem que vingui ningú a destrossar coses que ens han costat molt anys d’aconseguir.

(després d’aquesta entrevista es va fer públic un manifest conjunt de CCOO i UGT sobre Eurovegas, que pots trobar en aquest enllaç)

Un desig pel futur

El futur l’hem de construir entre tots i totes, el futur no vindrà sol. Desitjo una globalització de drets socials, de drets laborals, i si els capitals poden fluir, que les persones també però amb homogeneïtat de drets, no traspassant-nos totes les precarietats i mancançes d’uns països als altres. Hem de fer una humanitat més humana, i parlar de persones enlloc de xifres econòmiques.

Per tant el meu desig és que siguem més humans, més combatius, més activistes i que ens obliguem a construir nosaltres el futur, i no deixar que passi per davant nostre.

[/level-premium]