[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]D[/dropcap]’unes setmanes ençà, estem immersos en una carrera sobre la ubicació del macro complex Eurovegas. A la Comunitat de Madrid o a Catalunya, en concret al Baix Llobregat.
Els que saben d’aquesta qüestió, governants d’ambdues Comunitats i alguns empresaris d’alt nivell, deuen calcular solament el nivell de rendibilitat que un complex com aquest comporta. A uns per poder eixugar el maleït dèficit públic, i als altres pel negoci que els hi pot suposar en les seves empreses.
I en aquesta carrera, ni els actors socials, ni els que vertebren el territori han estat informats. Uns per conèixer quines son les repercussions, d’oportunitats si cal, o d’inconvenients, envers al mercat de treball. Els altres, per veure si pot atemptar a l’equilibri de la vida de les persones i del medi ambient, – veure els problemes amb l’aeroport.
Amb un nivell de 70 mil aturats al Baix Llobregat i 455 mil a la Regió Metropolitana, no es pot menysprear inicialment cap inversió. El que la política, amb el consens dels actors econòmics i socials, ha d’exposar als inversors, són les nostres necessitats i projectes per desprès ser compartits.
Les normatives fonamentals, estatals i de Catalunya, d’àmbit laboral, seguretat i salut, horaris comercials, ordre social de la infància i d’immigració, i d’àmbit fiscal, són de compliment per qualsevol empresari, emprenedor, autònom, per a tota la ciutadania. Si consentim fer una “zona franca” d’aquests compliments, amb l’excusa de la taxa d’atur, ¿quina no tindríem per no fer-la davant una empresa, quan digués que vol tancar-la?
Necessitem inversions pensant en un model productiu que, com diu Antón Costas, Catedràtic de Política Econòmica, “generi lleialtats a llarg termini entre empresaris i treballadors i una cohesió social més gran”. Un model que incorpori recursos per a la formació de les persones, estiguin aturades o treballant, i formi part del projecte social.
Xavier Juanto, Secretari Comarcal UGT Baix Llobregat