El 70% dels focus de mosquit tigre al Delta del Llobregat són en espais privats
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]U[/dropcap]n 70% dels petits estancaments d’aigua on creixen les larves del mosquit tigre, una espècie voraç, es troba en jardins, piscines i altres espais privats. Per això és impossible mantenir a ratlla l’espècie, que va arribar a Catalunya el 2004, sense la col·laboració ciutadana, han destacat aquest dilluns els responsables del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
El servei, que rep uns 700.000 euros anuals, tractarà 49.500 embornals enguany. També prestarà serveis a la zona més occidental del Port de Barcelona, després de les queixes d’alguns treballadors de l’àmbit per les molèsties que els causen els mosquits que crien a l’antiga llera del Llobregat, desviat. “La col·laboració ciutadana és importantíssima perquè des d’una piscina abandonada, un jardí que no es cuida suficientment, un got amb aigua que queda durant uns quants dies en una terrassa…; allà proliferen també els mosquits, igual que en espais públics”, ha exhortat aquest dilluns el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera.
El mosquit tigre cria en petits estancaments d’aigua, en espais urbans, i el Servei de Control de Mosquits ja va iniciar el març passat, com cada any quan arriba el bon temps, la seva campanya per mantenir a ratlla aquesta espècie i les seves cosines. Durarà fins a principis de novembre. El servei pensa atacar especialment els embornals: tractarà dos o tres cops 49.500 d’ells: en total preveu doncs uns 130.000 tractaments (el 2011 en van ser 135.126, i el 2010 109.584).
Però aquests embornals suposen “només el 30% del total dels llocs on està criant el mosquit tigre”, ha explicat Roger Eritja, que amb Carles Aranda dirigeix el Servei de Control de Mosquits. “Als altres no hi podem arribar”, ha explicat, perquè són espais privats. Per això Eritja ha insistit, com Balsera, en demanar als ciutadans que s’encarreguin dels estancaments que poden ser focus de larves “pel seu propi interès, el de la seva família i el dels veïns”.
El control dels mosquits per part dels ciutadans consisteix en buscar els estancaments que hi pugui haver en terrasses, jardins o balcons, i buidar l’aigua.
El servei de control de mosquits, però, no es limita a lluitar contra el tigre. Durant la seva campanya s’ocuparà d’un total de 25.000 hectàrees, de les quals 9.000 són al delta. A banda dels espais urbans d’aquesta zona, on cria el mosquit tigre, el servei també s’ocupa dels rurals, on és habitual trobar, en zones inundables, l’Ochlerotatus caspius: en aquest entorn l’any passat el SCM va fer un total de 9.492 inspeccions i tractaments (aquests van ser en total 1.420) que van suposar l’aplicació de 637 litres de pesticida.
La zona d’activitat del servei comprèn 18 municipis del Baix Llobregat, l’Hospitalet, l’aeroport i, per primer cop, la zona més occidental del port de Barcelona. Allà hi ha l’antiga llera del riu Llobregat, desviat, que en els darrers temps ha esdevingut un focus de mosquits. Arrel de les queixes dels empleats de la Zona d’Activitats Logístiques pels mosquits, el port s’ha acollit enguany als serveis de control de mosquits del Consell Comarcal.
El SMC rep anualment uns 700.000 euros per desenvolupar la seva feina i ocupa 11 persones de forma regular: dos biòlegs, una administrativa, un cap de tractaments, dos caps de colla i cinc prospectors. Durant els sis mesos que dura la campanya de control es contracten deu persones més. El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera, ha indicat que l’ens encara està tancant els convenis amb els ajuntaments per enguany, però ha confiat en no haver de retallar aquesta despesa.