[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Lluís Tejedor i Ballesteros va néixer en Cifuentes (Guadalajara) l’any 1952 i va arribar a Catalunya quan encara era un nen. És enginyer tècnic electrònic de professió. En les primeres eleccions municipals de la democràcia l’any 1979 va ser triat regidor exercint la primera Tinença de Alcaldia de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. És alcalde d’aquest mateix municipi des de 1982, primer com a representant del PSUC i posteriorment com Iniciativa per Catalunya Verds. Tot just ha fet 30 anys que és alcalde. Lluís Tejedor exerceix diferents càrrecs d’àmbit supramunicipal i metropolità i és membre de la Comissió Executiva d’Inciativa per Catalunya Verds.
Què és per a tu el Baix?
El Baix és un símbol d’identitat per a tothom, però per a les persones que portem tants anys lluitants per recuperar un territori, és un sentiment i un referent físic, paisatgístic, social… diria que ho és tot. És el teu hábitat, l’espai en el que vius i et sents cultural i emocionalment implicat.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/tejedor.m4v” width=”609″ height=”360″]
Què és per a tu ser alcalde d’una ciutat? Quina és la importància de la política local?
Per sobre de tot és un orgull. Sempre dic que no hia ha cap responsabilitat política tant honorable com ser alcalde del teu poble o de la teva ciutat. Poder representar els ciutadans en el màxim nivell i treballar, lluitar, pensar… per aconseguir que les aspiracions de la teva gent es puguin fer realitat i fer-ho des d’un projecte polític, intentant ser el màxim de coherent, jo crec que és un privilegi. I a més és una oportunitat de fer política en un terreny que a mi particularment m’agrada molt, m’entusiasma i m’il·lusiona molt, que és treballar des de baix. Jo crec que la política parlamentària és necessària, imprescindible i molt complexa, però sempre és molt distant per molt que es vulgui vincular-la a les persones del territori. Però el món local és el teu espai físic, el prat és el meu lloc al món. Treballar al món local vol dir mirar als ulls de les persones, conèixer les seves aspiracions, veure com un problema deixa d’existir, fer companyia, escoltar…és apassionant. Després és un nivell de política que crec que per al futur és el 2n de nivell de política realment important i estratègic pensant en una nova societat. Jo crec que hi ha 2 nivells de política, una és la global, la mundial, la universal, el govern del món que no existeix -la ONU està de capacaiguda, els Tribunals Internacionals no existeixen, no tenen valor… Tot això s’ha de construir, s’ha de fer un govern a dalt. I després s’ha de fer un govern a baix. Aquests 2 governs són els que han de guanyar la credibilitat, i els que han de treballar per la humanitat. A baix de tot i a dalt de tot. Tot el que hi ha al mig és important però és molt relativament important.
Com es pot lluitar contra la desafecció política?
Si ho sapigués ho diria, ho patentaria i ho explicaria i ho resoldriem. Hi ha tanta gent que ho ha estudiat: polítics, tècnics, universitats, etc. i no en saben. Jo crec que encara hi ha moltes generalitats a l’hora de definir la complexitat d’aquest comportament social i sobretot a l’hora d’identificar les alternatives, encara és molt més complexe. Modestament diria que no sé exactament en allò concret el que s’ha de fer, però si que crec unes quantes coses. Una cosa que crec és que val la pena recordar que fa pocs anys es parlava de que la política estava superada. Uns anys després de la caiguda del mur es va dir que el que calia era la gestió i que el que manava era l’economia i els governs i les institucions públiques no s’hi han de posar gaire perquè el mercat funciona molt bé. Aquest era el paradigma de fa tan sols 10 anys enrera.
I ara hem descobert que això del mercat i de la liberalització és una abroluta bestiesa i que la voracitat del mercat no té límits i està disposada a destruïr el benestar de les persones. I ara cal política. Més que mai jo crec que cal reivindicar la política, en el sentit noble de defensar l’interès general, honestament des de principis i valors.
Jo crec que més que mai avui és necessari. Quina paradoxa que la política està més desacreditada que mai. . Perquè? Doncs perquè està agenollada davant de de l’economia, fonamentalment de l’economia finançera i dels especuladors. La política “no té pebrots” d’imposar-se. Només cal veure allò que s’havia dit que calia fer davant la crisi i el que s’ha fet. No s’ha fet pràcticament res: els paradisos fiscals segueixen, les trnasferències internacionals finançeres no tenen cap gravàmen, les empreses de renting continuen sent privades, etc. Per tant, no s’ha fet res. I aquesta política és la que està desacreditada davant del ciutadà normal que no entén, però que diu “els polítics no fan res per resoldre-ho i manen els que manen”. Aquesta política no serveix, però això no vol dir que calgui negar la política que necessitem i els partits polítics que necessitem. Per tant, crec que més que mai cal la política en el sentit de representants de la gent, de les persones, dels seus interessos front a l’interès especulatiu dels poderosos. I aquesta politica l’hem de construir, l’hem de refer, l’hem d’imaginar, i hem de definir les noves formes de fer i de pràctica, però més que mai cal política tot i que ara estiguem en crisi.
Què ens pots explicar de l’assemblea nacional d’ICV que es celebrarà al novembre?
Jo crec que ICV és una organització política molt honesta, molt tocant als problemes de la realitat de les persones, molt vinculada al projecte nacional de Catalunya, que pensa les coses i treballa per les persones. Però forma part naturalment, d’aquest magma de la política que la gent rebutja, i això representa una dificultat.
Però nosaltres representem el que representem, i jo crec que cada vegada més, organitzacions socials de tota mena que treballen des de la base, reconeixen i valoren la honestedat d’ICV en la defensa d’un model de societat compromesa amb valors de ciutadania molt allunyats de l’especulació i del valor del diner i naturalment molt compromesa amb la terra, amb la preservació del medi i del paissatge.
Jo crec que ICV té una oportunitat de seguir creixent i de fer un pas endavant per convertir-se en un referent de partit polític de govern, amb cultura de govern, però també absolutament implicat en els problemes de la vida cotidiana de les persones , que defensa la justícia, el medi natural, el paissatge, l’economia social, la cultura, el país; i això jo crec que el procés obert de l’Assemblea és una oportunitat per sumar, i per apropar a molts col·lectius i ciutadans que crec que poden confiar en ICV, i que els últims anys han anat confiant perquè ICV va creixent. Hi ha dificultats, vivim la crisi, però el projecte polític d’ICV que és un projecte compromès amb valors, que és en el que jo crec. la política ha d’estar compromesa amb valors. tothom no és igual, defensem coses diferents. Partits de dretes parlen de l’equitat i legislen la injustícia. Nosaltres som un partit polític que crec que ha de defensar per sobre de tot la justícia social i la protecció del medi. I ha de defensar un model econòmic diferent,, compromès amb valors; un model de vida diferent. Jo crec que això és el futur i per tant som un partit que té oportunitat de créixer i que hi ha moltes persones que encara no s’han aproximat a ICV. Jo crec que de mica en mica seguirà convertint-se en un referent polític d’una força que treballa per una política diferent.
Eurovegas “si” o Eurovegas “no”?
Eurovegas NO amb majúscules, majúscules, majúscules… Una N molt gran i una O gegantina.
Què significaria Eurovegas per la comarca del Baix Llobregat i per al Prat?
Eurovegas és un projecte d’especulació urbaníztica i immobiliària importantíssim. El més important dels projectes d’especulació urbanística que s’ha fet a Catalunya en els anys que jo recordi. I és un negoci vinculat al joc que és el contrari dels valors que jo defenso com a model de societat. Per tant, no hi ha cap interès en acollir una inversió d’un senyor multimilionari que viu dels negocis fonamentalment, de negocis que excepte el negoci de Las Vegas als EEUU, els altres 2 negocis els ha fet a 2 dictadures, comprant la voluntat política dels dictadors i dels seus equips i és una vergonya que el 4t país per localitzar una activitat d’aquesta mebna sigui un país europeu, que vol ser modern, democràtic i defensor de la justícia social. No té cap mena de sentit això.
I a més a més en una comarca que havia treballat durant molt anys per recuperar el territori i l’equilibri i la recuperació dels espais naturals. Això no té cap mena de sentit, seria un veritable disbarat que afectaria molt negativament a la cohesió social de la comarca.
Com valores l’actitud dels diferents partits polítics davant Eurovegas?
En el cas d’ICV segim defensant el que hem defensat sempre, el pacte del territori, que és un pacte entre les diferents forçes polítiques, per protegir el sòl agrícola, per recuperar el riu, per fer agricultura de proximitat… Tot això que té una component de natura, de paisatge, de producció ecològica i de proximitat , d’us social del territori. Tot això ho hem construït entre totes les forces parlamentàries de la comarca. ICV segueix dient el mateix, hem de defensar el parc agrari, per tant no podem esperar que vingui un senyor i digui “ara el destruiré” i no passa res. Eurovegas és un negoci especulatiu que destrueix el parc agrari, per tant diem no. El que és sorprenent és que aprofitant una pràctica molt antidemocràtica del govern de la Generalitatm que no ens dona cap mena d’informació; PSC, CiU i PP renunciïn al que sempre han defensat, que és el Parc Agrari i protegeixin un projecte que és pa per avui i fam per demà. Això no té cap mena de sentit. Confio en que quan coneguem l’abast del projecte en cas de que vingui aquí, alguna d’aquestes forçes polítiques recuperin la seva coherència i defensin el que sempre han defensat. M’esforçaré per convènçer de que això ha de ser així, perquè d’aquesta manera defensem l’interès general. Ara, la seva posició política és d’una desorientació important, en el cas dels socialistes, en el cas del PP és una actitud descarada perquè no tenen cap mena de dubte i en el cas de CiU fa el que pot perquès està governant Catalunya i no saben ben bé què fer, encara que conec molta gent de convergència que hi està absolutament en contra.
Com veus el futur?
El futur el veig en el curt i mig termini molt complicat a causa de la crisi, hi ha molta gent que ho està passant molt malament. Aquesta any serà un mal any i el que ve també. Els polítics han de ser optimistes, però la realitat és aquesta.
Crec de tota manera, que la situació de crisi que vivim està sent un catalitzador perquè milers de ciutadans de Catalunya han arribat a la conclusió de que així no podem viure, de que aquest model de societat no serveix i que s’ha de construir una nova societat més justa. En aquest sentit soc optimista.
[/level-premium]