Les mesures proposades, tant per ampliar la 3ª pista com per pal·liar els sorolls a Castelldefels, afectarien a zones protegides del Delta del Llobregat. Gavà i El Prat s’oposen a les mesures per diferents raons
El llac de la Ricarda, zona especial per a protecció de les aus (ZEPA) del Delta, es veuria afectat per les obres
L’àrea de seguretat de la tercera pista de l’aeroport del Prat, que no compleix els nous requisits de seguretat aèria. Aquests estàndards, que abans eren opcionals, han passat ara a ser obligatoris. L’àmbit de seguretat de la tercera pista, que es va inaugurar el setembre del 2004 i va costar 380 milions d’euros, fa 150 metres en el seu extrem més occidental, i segons fonts d’AENA, la llei obliga a que en faci 240.
Així doncs, aquest àmbit hauria de guanyar 90 metres de terreny, segons fonts d’AENA, endinsant-se a l’espai natural protegit de l’entorn de la Ricarda, un dels estanys del Delta del Llobregat catalogat com a ZEPA, segona zona humida de Catalunya i l’espai natural més important de l’àrea metropolitana.
La UE només permet aquestes intervencions si són d’interès general i si van acompanyades d’una declaració d’impacte ambiental detallada. Ara AENA està redactant aquesta declaració i per això el compliment de la norma s’endarrereix.
Castelldefels proposa mesures per reduïr el soroll dels avions a la ciutat que també afectarien espais protegits
La proposta Castelldefels de refer la tercera pista de l’aeroport del Prat, estrenada fa menys de vuit anys, per reduir-ne l’impacte acústic, passa per girar-la cap al mar. El gir seria d’un mínim de 12º, ha explicat l’alcalde, Manuel Reyes (PP). També s’allargaria 790 metres, fins arribar als 3.450. Això faria que entrés a la ZEPA de la Ricarda i a la pineda del litoral pratenc, han admès els tècnics que han redactat el projecte, però en cap cas taparia aiguamolls. La nova pista permetria allunyar els avions de les zones habitades.
L’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes ha admès que és “molt complicat” fer l’obra a curt termini però ha confiat en que s’inclogui en el futur pla director de l’aeroport.
Reyes, assegura que “aquesta proposta demostra un cop més la voluntat de Castelldefels de trobar una solució al soroll dels avions que compatibilitzi la qualitat de vida de les persones que viuen a l’entorn i el creixement de l’aeroport, un dels motors econòmics de Catalunya “. L’alcalde presentarà aquest projecte al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder
Gavà s’oposa frontalment a les propostes de la ciutat veïna
Joaquim Balsera, alcalde de Gavà remarca que la proposta de Castelldefels incideix només sobre una part molt petita del problema i podria perjudicar a Gavà. Balsera, ha afirmat que “la prioritat immediata, és sumar esforços per mantenir i millorar l’actual funcionament de pistes segregades, que és l’únic model que garanteix un control ferm de l’impacte acústic.
“El que no sembla massa oportú és plantejar propostes que només resolen molt parcialment un problema, trenquen unilateralment els equilbiris existents, i es perfilen a mig o llarg termini i amb costos elevats”, ha sentenciat Balsera.
L’alcalde ha explicat que el que planteja Castelldefels incidiria només sobre una part molt petita de l’impacte acústic, aproximadament el 15% de les operacions en configuració, i referida essencialment a l’afectació que té Castelldefels. En canvi, “aquesta modificació podria afectar negativament a Gavà, ja que el barri de Gavà Mar podria quedar dintre de les zones d’afectació de les servituds acústiques”.
El Prat defensa que l’aeroport no pot continuar creixent constantment
L’Ajuntament del Prat, sosté que l’aeroport, que ja ocupa una tercera part del seu terme municipal, no pot ampliar-se més.
L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ja ha rebutjat reiteradament la possibilitat d’ampliar l’aeroport del Prat. En declaracions al programa El dia a la COM (COM Ràdio) fetes l’any 2008, l’alcalde ja assenyalava que “els límits físics de l’aeroport estan fixats. Ara s’ha d’aconseguir la màxima eficiència i s’ha de defensar i protegir l’entorn”. Tejedor afegia aleshores que no estaven disposats a cedir “ni un pam més, la nostra solidaritat ha arribat al límit”. Sembla que aquestes declaracions, continuen vigents.