En el cicle “Periodisme i Actualitat”, que va organitzar el diari local de Sant Feliu de LLobregat Fetasantfeliu, la periodista d’El País Milagros Pérez Oliva, va parlar sobre la crisi dels mitjans de comunicació, la responsabilitat dels periodistes i els errors comesos per les capçaleres. Des d’elBaix.cat vam poder fer-li algunes preguntes a l’ex Defensora del Lector, que porta 30 anys treballant a un dels rotatius més importants d’Espanya
Què és per a tu el Baix Llobregat?
Bé, jo vaig iniciar-me com a corresponsal a l’Hospitalet, o sigui que estava molt a prop del Baix Llobregat, és Barcelonès però toca al Baix. He tingut sempre molt contacte amb el Baix Llobregat i especialment amb Sant Feliu perquè coneixia a l’ex alcalde Francesc Baltasar, hi conec a bastanta gent i la meva filla també té amics aquí, o sigui que hi tinc molta relació.
Quina és per tu la funció del periodisme?
Fer de Defensora del Lector m’ha posat en contacte amb els lectors i m’ha fet replantejar des de l’altra vessant, l’ofici de periodista. Això m’ha confirmat una cosa que sempre havia tingut molt clara, la importància que té per la societat i per la democràcia donar una bona informació, perquè si bé és veritat que la informació no garanteix per si mkateixa que hi hagi coneixement -de fet ara vivim en una època d’excés d’informació, que crea més confusió que coneixement-, per arribar al coneixement cal tenir bona imformació, i per això és vital, absolutament vital perquè la societat pugui pendre decisions encertades, que tingui bona informació. I aquesta és una tasca que l’hem de garantir fonamentalment els periodistes, perquè son els periodistes els que han de verificar la informació i els que han d’estar lliures d’influències propagandístiques, sectàries, partidàries, etc.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/milagros perez oliva.m4v” width=”609″ height=”360″]
I per això la frase “en periodismo, la verdad no puede ser el promedio entre las diferentes versiones. Los periodistas hemos sido negligentes en la defensa de la verdad factual“? Et refereixes a l'”objectivitat” del periodisme?
És que el terme “objectiu” és una mica complicat, perquè què és ser objectiu? Jo dic que el periodisme ha de tendir a la màxima objectivitat possible, però això no és un absolut. Quan vaig dir aquesta frase el que volia dir és que en els últims anys, els mitjans -fins i tot els rigorosos, ja no parlo dels que deliberadament prenen posició i fan partidisme, parlo dels que volen fer bon periodisme, dels rigorosos-, han entès que quan hi havia un conflicte havien de donar les versions de les dues parts. I això és lògic, en el llibre d’estil d’ El País és una de les principals regles, quan hi ha un conflicte s’ha de contrastar i donar totes les versions que hi ha en el conflicte. Però el que ha passat és que la societat partidària s’ha organitzat molt bé i s’ha aprofitat d’aquesta neutralitat dels mitjans. I aleshores, quan hi ha algú al que una veritat li resulta molesta o incòmoda pels seus interessos, el que fa és llençar una “contraveritat”, una altra versió, i el periodista es troba fent un periodisme de versions: el PSC diu això, ICV diu allò, el PP diu allò altre. O aquest empresari diu això i aquests treballadors diuen allò altre. I això, en realitat està donant la mateixa oportunitat a les dues parts, però quan una de les dues menteix o fa trampes, el periodista li està donant la mateixa oportunitat al que diu la veritat que al que diu la mentida.
Per això dic que el periodisme de versions, el periodisme que es limita a donar la versió d’un i la de l’altre, doncs és un periodisme negligent, perquè el periodista el que ha de fer és anar a buscar la veritat.
I quina és la veritat? Hi ha hagut una temporada, uns anys en els que s’ha dit que la veritat no existia. Això és una fal·làcia del neolliberalisme, que la veritat no existeix, que hi ha tantes veritats com tantes persones miren una realitat. Però en periodisme això no és veritat. No n’hi ha prou amb dir “aquest senyor veu les coses així i aquest així”, perquè sempre hi ha interessats en dir que les coses són “així”, per enganyar precisament. El periodisme ha d’anar a buscar el que és la veritat factual, és a dir, atenir-se als fets: ha robat o no ha robat, ha despedit o no ha despedit, atenir-se a les coses que han passat. I després les interpretacions ja les farà el lector, però no anar directament a les interpretacions perquè moltes vegades el periodisme de versions que només es basa en interpretacions, el que fa és sepultar la veritat.
Sempre has treballat a un mitjà d’abast generalista. Quina creus que és la importància dels mitjans de proximitat (locals o comarcals)?
Jo crec que la gent té dos gran pols d’atenció. Cada vegada més som ciutadans del món, perquè cada vegada més les decisions que afecten a la nostra vida -en el terreny polític, econòmic, etc.- són decisions que es prenen molt lluny del terreny local. pe`ro la nostra vida la vivim a l’àmbit local. Per tant, necessitem els dos pols d’informació, la de què ha decidit avui la senyora Merkel, o què han dit Rajoy o Hollande, o si faran o no Eurobons, perquè d’això depèn que tinguem més o menys deute i que tinguem més o menys diner públic per poder gastar en educació o en sanitat, però al mateix temps ens interessa què ha passat a l’ambulatori del nostre poble, com s’han concretat les retallades; i per tant tots dos periodismes son absolutament imprescindibles.
El que passa que han d’estar més conectats, el periodisme local no ha de ser un periodisme menor, el periodisme local és la plasmació de lo global, per tant pot ser un periodosme tan important com el global, sempre que tingui aquesta mirada global. I el periodisme global no pot negligir la plasmació local i concreta de la realitat.
Ets la 3ª dona que ocupa aquest el càrrec de Defensora del Lector al El País . El fet de ser dona aporta una mirada diferent?
Jo sóc dona i feminista i per tant estic molt sensibilitzada amb els temes de gènere. El que passa que quan fas la professió tampoc t’has de deixar influenciar per una visió excessivament partiditzada sobre la realitat. La visió de gènere és una visió importantíssima, jo no puc prescindir d’ella, però haig de tenir en compte que hi ha d’altres visions també.
Quina és la teva opinió en relació a la polèmica sobre els anuncis de prostitució a la premsa?
Respecte a qüestions com la prostitució jo ho tinc claríssim i com a defensora vaig recollir les queixes de les dones que em van escrirue. Jo personalment em vaig posicionar en contra d’aquests anuncis. Sé que és un moment difícil perquè precisament en aquest moment estem en una crisi de publicitat terrible, i treure aquests anuncis és restar ingressos en un moment en que tots els mitjans estan entrant en pèrdues, però jo crec que aquest diner no és un diner digne. Els diners s’han de guanyar dignament i no tenim clar que una part dels diners que ingressem dels anuncis de prostitució no provenen del tràfic de dones, de l’explotació inhumana, violència contra les dones i fins i tot en alguns casos crims contra les dones. Per tant és intolerable que això continuï essent així.
[/level-premium]