[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]C[/dropcap]ada cop tenim l’Eurovegas més a prop i és més clar que vindrà al Baix Llobregat. No vindrà per l’encant de les nostres platges i dels bars de cantonada plens d’avis, sovint andalusos i extremenys, jugant al dòmino, no ens enganyem; vindrà perquè som els millors postors. Això són les apostes, arriscar tot el que tens per aconseguir més. Quan tens una probabilitat alta de sortir guanyant, el risc pot ser un encert. Quan tot indica que no guanyaràs, només un ludòpata segueix jugant compulsivament mentre està perdent de forma irrecuperable tot allò que tant ha costat construir.
Això és justament el que està passant, amb la particularitat de que les persones que més patirem la ineptitud d’aquests jugadors som les que estem cridant, sense ser escoltades, que apostar la comarca, la cohesió dels barris on hem crescut i els recursos naturals que ens donaran sempre beneficis, és un error descomunal, una pèssima jugada que va en contra de tot sentit comú.
Estem a punt d’instal•lar un paràsit de dimensions faraòniques a casa nostra, que sobreviurà gràcies a la nostra aigua, la nostra electricitat i gràcies a la destrucció del Parc Agrari que, entre d’altres, dona un sou a final de mes a més de 2000 persones. Aquest paràsit no pagarà impostos per alimentar-se de nosaltres, atraurà milers de persones cada dia, que els hi generaran beneficis als amos del paràsit, no a la comarca, i serà un reclam per a milers de treballadors enganyats d’arreu de l’Estat que esperen trobar feina a un complex que comptarà amb els seus propis treballadors. Això sí, serem els municipis els que haurem de donar serveis a totes aquestes persones, com si actualment els serveis fossin suficients i com si fos humanament possible dur a terme uns canvis estructurals tan importants en un termini de temps tan curt.
El més lamentable de tot és que no només ells estan malalts, sinó polítics del PP o del PSC que els hi segueixen el joc. Han convertit la política en un populisme exagerat. Ja no utilitzen la retòrica per maquillar una veritat, ara menteixen i es nodreixen, com paràsits, de la desesperació de milers de famílies per aconseguir que recolzin un suïcidi col•lectiu. D’això se’n diu ser miserable.
Probablement l’absurd de la situació en la qual es trobava i la frustració de no aconseguir que regnés la intel•ligència van fer a Voltaire arribar a la conclusió que “el sentit comú no és gens comú”. Tres segles més tard, tot i els avenços espectaculars que l’ésser humà ha fet, seguim corroborant aquesta afirmació. Com més informació llegeixo sobre el projecte Eurovegas, més en sintonia em sento amb Voltaire i tota persona que al llarg de la història hagi hagut de ser testimoni d’una situació que posa en dubte de forma molt evident la intel•ligència humana.
Laura R. Sigüenza, militant, sindicalista i activista del 15M