La setmana passada, en el marc d’una xerrada organitzada per la Cooperativa Obrera de Vivendres del Prat de Llobregat, vam tenir l’oportunitat de conversar amb Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]N[/dropcap]avarro és també professor de Polítiques Públiques a The Johns Hopkins University (EEUU), dirigeix l’Observatori Social d’Espanya i és un dels científics espanyols més citats en la literatura científica internacional en ciències socials.
Professor Navarro, què és per vostè el Baix Llobregat?
El Baix Llobregat ha estat sempre un punt de referència per a les forces progressistes d’aquest país. Històricament ha estat així, ja des de la dictadura va ser un punt d’agitació contra ella i, després, sempre hi ha hagut àrees experimentals molt profitoses, com aquesta cooperativa, el moviment obrer i el moviment social, que sempre han estat molt actius al Baix Llobregat. Per això per mi ha estat un plaer que em convidessin a venir avui.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/vicenc-navarro.m4v” width=”609″ height=”360″]
Eurovegas sí o Eurovegas no?
Eurovegas no. Jo crec que aquest país es mereix alguna cosa millor que això. Jo visc part de l’any a Estats Units i Las Vegas no és un punt d’inspiració per un país, sinó que és el lloc on es troben el vici, la prostitució i el joc. Ara això és quasi com ens convertim en la Cuba de Batista, que era el prostíbul d’Estats Units. Així que jo crec que no és un bon camí.
Com creu que un país com el nostre pot tornar a generar ocupació a curt termini?
Doncs és molt fàcil, de fet, és el tema que explicaré avui. S’està creant una imatge errònia de que no hi ha una alternativa, cosa que no és certa. Per cada retallada que es fa hi ha una alternativa. Per exemple, en comptes de congelar les pensions, amb el qual volen aconseguir 1.500 milions d’euros, doncs es podria recuperar l’impost de la gent rica que fa més de 50.000 euros a l’any, a la qual s’han rebaixat els impostos; doncs eliminant aquesta rebaixa es conseguiran 2.500 milions. D’altra banda, es retallen els serveis domicilaris per a la gent gran, un servei molt important que crea molta ocupació, perquè s’han d’aconseguir 600 milions d’euros d’estalvi; doncs retallant la despesa militar per fer helicòpters ja tindrian els 600 milions, o anul·lant el subsidi a l’esglèsia catòlica per donar docència a les escoles públiques. Així que per cada decisió que es pren, hi ha alternatives. Si Espanya tingués la política fiscal de Suècia, aconseguiria 2.000 milions d’euros més, els quals poden crear 5 milions de llocs de treball.
Això és el que la ciutadania ha de ser conscient. Que no és que no hi ha altre alternativa, és que no s’estan considerant. I per què no s’estan considerant? Per què hi ha grups fàctics d’un enorme poder que no permeten que es considerin altres alternatives.
Creu que l’Estat del Benestar pot sobreviure en el nou paradigma econòmic que s’està dibuixant?
No hi ha cap problema per pagar l’Estat del Benestar, aquesta idea de que no podem pagar-ho no és certa, i a més és fàcilment demostrable. Espanya no és pobra, el nostre PIB per habitant és ja el 94% del promig de la UE dels 15, que és el grup de països de la UE més rics, i Catalunya és més rica que el promig. I en canvi la despesa pública per habitant, que és la despesa per l’Estat del Benestar, no és del 94% del promig, és només el 72%. Si fos del 94% serien 66.000 milions d’euros.
És a dir, aquests diners existeixen al país, el que passa és que l’Estat no els recull. Llavors el tema clau és: per què l’Estat no els recull?
La gent que està en nòmina, ja paga allò que el ciutadà europeu paga, la gran majoria del poble català i espanyol ja paga el que paguen els europeus. Qui és qui no paga? I això són dades dels propis tècnics de l’Agència Tributària, doncs resulta que les grans fortunes, les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any, que representen menys del 0,13% de totes les empreses del país, i la banca, representen el 74% de tot el frau fiscal. Què vol dir això? 74.000 milions d’euros que l’Estat no ingressa. Per tant, la pobresa de l’Estat no es deu a la pobresa del país, sinó a la capacitat recaudatòria; ja que la majoria de la gent paga, però en canvi la gent amb més diners no paga. Aquest és el punt clau.
I, és clar, l’Estat, tant central com l’autonòmic, la Generalitat, no s’atreveixen a enfrentar-se a aquests grups tant fàctics com les grans fortunes, les grans famílies, la banca, les grans empreses, no s’atreveixen a enfrontar-se a ells.
Com valora el resultat de les eleccions gregues?
Jo ja vaig escriure un article el divendres anterior a les eleccions sapiguent què passaria. Tota l’evidència que tenim mostra que la gent està farta d’aquestes retallades, això és obvi. El que passa és que la dreta que té molt poder, recolzada per l’Europa de dretes que avui existeix, van donar la sensació de pànic que si guanyava l’esquerra seria el desastre i que havia de guanyar la dreta per sostenir allò que es tenia. I van atemoritzar a la gent. I llavors molta gent que està totalment en desacord amb aquestes polítiques d’austeritat que estan portant a Grècia a un desastre, doncs al final van arrufar el nas i van votar perquè no passes l’esquerra. A més, van presentar tota la qüestió d’una manera beliciosament errònia, perquè deien “o euro o no euro”. L’oposició mai va dir que volien sortir de l’euro, el que deien era “prou de les retallades”.
Aquest era el tema: “retallades o no retallades”. I com que la dreta dominava tot el debat doncs ho presentaven com “euro o no euro”. Però escolti, la coalició de l’esquerra radical mai van dir que marxaven de l’euro. Aquesta és la veritat.
[/level-premium]