En el marc del Taller d’Estiu sobre ocupació organitzat per Iniciativa per Catalunya Verds de Sant Joan Despí vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’economista i geògraf Oriol Estela, expert en desenvolupament local.
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]A[/dropcap]ctualment Estela és Cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, tutor de projectes del Postgrau Estratègia i Competitivitat Regional de la UPC School of Professional & Executive Development i col·labora amb la xarxa de ciutats iberoamericanes CIDEU.
Oriol, què és per a tu el Baix Llobregat?
Jo no visc al Baix Llobregat però és un territori que conec i, com a economista i geògraf, per mi representa la màxima complexitat que es pot trobar en un territori. És un territori molt divers, amb infraestructures de tota mena, segurament les principals d’aquest país i també amb zones naturals, amb espais agraris, amb pobles i ciutats grans i petits… Quan el veus entrant en avió, des de dalt, per algú amb la meva formació, veure aquesta complexitat en un mateix territori sempre és molt interessant.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/Oriol Estela.m4v” width=”609″ height=”360″]
Creus que el model econòmic del nostre país permetrà que es torni a generar ocupació?
Això depèn de moltes coses, no només del model econòmic. Ara mateix depèn sobretot del crèdit i depèn del que succeeixi amb els diners i a on vagin a parar aquests diners, on s’inverteixin, si és que es pot arribar a invertir, i a quines activitats s’apliqui. El model econòmic que hem tingut en els últims 20 anys ens ha portat on ens ha portat, però no n’hi ha prou amb una revisó, és a dir, substituir les activitats econòmiques que primordialment veníem fent fins ara per unes altres, sinó que jo crec que han de canviar moltes altres coses. Com per exemple, quan parlem del concepte de creació d’ocupació. Crec que hem de fer una mirada àmplia del que significa l’economia, l’ocupació, perquè segurament han de canviar moltes més coses que no només les activitats econòmiques a les que ens dediquem.
Quan parles de “nova economia”, a què et refereixes?
Precisament quan parlava del canvi de model em referia a configurar aquesta “nova economia”, en contrasposició amb aquesta vella que hem estat practicant en aquests darrers anys.
De fet, no és tan nova, sinó simplement agafar la definició d’economia que és “com ens ho fem per satisfer les necessitats humanes amb recursos escassos”. I el que hem vingut fent és, en part, això però d’una manera molt parcial i d’una forma determinada que ens ha portat fins on ens ha portat.
D’altra banda, però, les possibilitats que té l’economia vista des d’aquesta definició tan àmplia són múltiples. I dins d’aquesta nova economia i hem d’incorporar, però de veritat, qüestions com l’economia domèstica, l’economia cooperativa, l’economia col·laborativa, que són conceptes que formen part del que és l’economia, ja que al final el que volem és satisfer les necessitats de les persones, i que s’han de practicar i integrar amb el que veníem fent fins ara i, segons el lloc, tindrà un sentit que tinguin un menor o major pes, però en qualsevol cas les hem d’atendre. Fins ara no hem fet cas a aquestes noves formes d’economia que, a més, vistes des del món local són les que tenen més sentit.
Quin és el paper del món local en el desenvolupament econòmic?
Quan parlo de món local per una banda hi ha la gent que viu en el territori, i de l’altre els diferents actors que hi operen com les empreses, les organitzacions, les associacions, etc. I tots aquests el que han de fer és creure’s que poden fer coses i que poden tirar endavant projectes que no necessàriament han de ser projectes econòmics com els hem entès fins ara, però que poden ser projectes que van des de l’intercanvi fins al cooperativisme, etc. Projectes com el microfinançament a partir de petites aportacions de la gent, tot aquest tipus d’iniciatives el que hem de fer és veure que existeixen, que funcionen, creure-hi, participar-hi, implicar-nos-hi, i fer que això tiri endavant per canviar el model des de baix.
Des dels poders públics el que hem de fer és motivar a la gent a què faci aquest tipus d’iniciatives responsables, ensenyar-los coses que s’estan fent a altres llocs, motivar-los i posar-los en connexió entre ells.
Ja que aquest tipus d’iniciatives de caràcter econòmic en sentit ampli es reforcen mútuament, la banca ètica, per exemple, es reforça amb iniciatives d’economia sostenible o solidària. I, per tant, el que hem de fer és motivar i connectar.
Què entens per economia verda i quin paper creus que ha de tenir en el desenvolupament econòmic de Catalunya?
Per “economia verda” jo entenc una economia que tingui en compte la limitació dels recursos que existeixen a la Terra. I, òbviament, quan en els mitjans es parla d’economia verda es fa referència fonamentalement a una qüestió de canvi de model energètic, es parla d’energies renovables, etc., i això és un aspecte fonamental ja que l’energia ho mou tot, però jo crec que l’economia verda ha d’anar més enllà.
L’economia verda ha d’incorporar des de l’agricultura ecològica fins a un altre tipus de produccio industrial, les iniciatives de reciclatge, de reutilització de béns que tenim, l’intercanvi de béns i de serveis, com els bancs del temps, etc.
Per mi economia verda és tota aquesta economia que no consumeix o que no compromet els recursos que tenim al nostre abast. Crec que a Catalunya té un enorme potencial, sempre que no fem aquesta mirada restringrida, perquè a més no cal, no estem ara en una situació com per permetre’ns renunciar a res. I, per tant, contra uns discursos que crec que cada vegada van més a restringir els conceptes, les idees i els sectors, proposo que la mirada sigui molt més àmplia i que aprofitem tot allò que tenim al nostre abast.
Eurovegas sí o Eurovegas no?
Eurovegas, claríssimament, no. A mi em fa vergonya que en un país com aquest es plantegi simplement que es pugui tirar endavant un projecte d’aquest tipus. Si hem de posar en joc aquest territori tan valuós del Baix Llobregat, que per mi és tan complex, tan divers i tan ric… Si l’hem de comprometre perquè existeix una necessitat econòmica que, podríem posar en dubte, però en tot cas jo entenc que la gent vulgui que es creiïn llocs de treball, que hi hagi activitat econòmica…
Jo crec que si féssim el revés del que hem fet, que és esperar que vingui algú amb una promesa d’un gran projecte i el que sigui i que s’instali aquí… Doncs si féssim al revés i diguéssim “miri, nosaltres tenim aquí un dels millors territoris que poden trobar a Europa, al costat del mar, al costat d’infraestructures, al costat de l’aeroport i tot això”, fem un concurs internacional i aviam quins projectes o quines empreses estarien interesades a venir aquí, posant-los-hi unes condicions doncs, per exemple, les mateixes que ens demana Eurovegas, tret de canvis legislatius per segons quines coses. Jo estic segur que vindrien iniciatives molt més interessants i molts més profitoses per tot el país, que no pas una com aquesta.
El que ha de fer Eurovegas és fer-nos adonar de lo valuós que és aquest territori i dir que si l’hem de comprometre, si l’hem de posar en joc per algun tipus de projecte o activitat, doncs segurament tenim capacitat de negociar i de definir nosaltres quin és el projecte que volem que vingui aquí. Per exemple, se m’acut, potser a Google li interessaria venir a un territori com aquest i tenir aquí les seves instal·lacions… Ens ho hem preguntat? O hem intentat? Doncs, fem-ho.
Com veus el futur?
El futur l’he de veure necessàriament amb molt d’optimisme i amb moltes ganes. Jo crec que hi ha d’haver algun canvi gros, aquest crisi és forta i està afectant a molta gent, però jo crec que encara ens falta per veure alguna cosa. I jo crec que necessàriament ha de ser un canvi que ens mogui en la direcció que jo espero que es moguin les coses que és aquesta que us comentava. Penso que si ho aconseguim, si la gent creu en la capacitat que té, en les seves iniciatives, llavors ens en sortirem.
[/level-premium]