Les dades indiquen que els milers de milions d’euros a l’any que l’Estat no recauda dels súper rics, haguessin evitat les grans retallades en l’Estat del Benestar que avui s’estan produint
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]E[/dropcap]l frau fiscal a Espanya representa el 23,3% del PIB, segons dades del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), fet que situa l’Estat espanyol al capdamunt del rànquing de la Unió Europea dels 15 en evasió fiscal. El frau fiscal representa una xifra molt elevada, en concret 89.000 millones de euros, que l’Estat deixa d’ingresar any rere any.
A més, el frau fiscal es concentra en un sector molt petit de la població. Les grans fortunes i les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros l’any són els responsables del 72% del frau fiscal espanyol.
I com ho fan? Doncs a través de la banca, que el canalitza cap a paradisos fiscals, és a dir, països on pràcticament no es paguen impostos. De fet, el Fons Monetari Internacional calcula que una quarta part de la riquesa del món està depositada en paradisos fiscals.
Al nostre país, un dels instruments que més utilitza paradisos fiscals són les societats d’inversió de capital variable (les conegudes com a SICAV). En total n’hi ha 3.113 que gestionen un patrimoni de 26.154 milions d’euros de rics i súper rics que pràcticament no paguen impostos.
[level-premium]
“Es d’una enorme frivolitat l’argument que Espanya ha assolit el seu límit pel que fa a despesa, perquè el país no dóna per més. Si a Espanya la càrrega impositiva total fos, pel que fa al percentatge del PIB, com a Suècia, l’Estat espanyol ingressaria 200.000 milions d’euros més dels que ingressa. Aquí està el quid de la qüestió: aquells que haurien de pagar molt més del que paguen no són el ciutadà normal i corrent, sinó el 10% de la població –els rics i els súper rics- que tenen un enorme poder polític i mediàtic en aquest país”, afirma l’economista Vicenç Navarro en un article publicat recentment.
Per tal d’aconseguir l’objectiu de dèficit marcat per Brusel·les, el Govern espanyol ha decidit, entre d’altres mesures, apujar l’IVA. En aquest sentit, el col·lectiu Gestha ha afirmat que l’augment de l’IVA anunciat per l’executiu de Rajoy no farà pujar la recaptació dels ingressos tal i com s’espera.
Segons les seves dades de cada cent euros que es gasten a Espanya el Govern espanyol només n’aconsegueix recaptar 9,7, davant els 12,3 euros de mitjana que s’obtenen en altres països europeus. En un comunicat argumenten que aquesta “falta d’eficiència” es deu, sobretot, a “l’evasió fiscal, que s’accentua en temps de crisi i a una lluita contra el frau mal enfocada”.
Els tècnics d’Hisenda defensen, en canvi, la creació d’un Impost a les Transaccions Financeres que gravi aquestes operacions, actualment exemptes d’IVA.
La lluita contra el frau fiscal no ha estat, ni ara ni en el passat, una prioritat per als governants del nostre país. Espanya és el país que té menys inspectors d’Hisenda en relació a la població tributària. Hi ha un inspector per cada 1.680 contribuents, cinc vegades inferior a la mitjana de països com França i Alemanya.
A més, la gran majoria d’investigacions de frau fiscal de l’Agència Tributària se centren en els autònoms i professionals liberals, el frau fiscal dels quals representa, segons els tècnics de la pròpia Agència, només el 8% del frau fiscal total.
La responsabilitat d’impulsar estudis oficials de la situació i permetre que les agències tributàries autonòmiques tinguin accés a la base de dades de l’Agència Tributària per tal de facilitar la detecció del frau fiscal i laboral és competència del Govern espanyol. La realitat, però, és que aquests estudis no s’han realitzat i que no es facilita a les agències autonòmiques l’accès a aquestes dades.
La fiscalia només pot obrir diligències, i jutjar-les en els casos que convingui, si les investigacions de l’Agència Tributària ho requereixen. En aquest sentit des de Gestha denuncien que el 88% de l’evasió fiscal anual a Espanya queda impune.
“Tenim la percepció que el poder no té ganes d’enfrontar-se a segons qui” i que “si les lleis encara no s’han canviat és perquè els polítics que ho han de fer tenen interessos en les grans fortunes”, afirma Eulàlia Reguant, matemàtica i membre de Justícia i Pau, en un article publicat per l’Anuari Mèdia.Cat sobre frau fiscal.
Alguns dels casos de presumpte frau fiscal més sonats del 2011 són el de l’advocat Emili Cuatrecases, president del bufet barceloní Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, un dels despatxos més influents de l’Estat espanyol, acusat d’haver evadit 3,7 milions d’euros; el de la família Carulla, accionistes de la principal indústria d’alimentació catalana, Agroalimen, investigats per un presumpte frau fiscal d’entre 2,4 i 6 milions d’euros; i el del president d’un dels grups editorials més importants del sector, grup RBA, Ricardo Rodrigo, que la fiscalia ha denunciat per un presumpte frau fiscal de 2,3 milions d’euros.
Les xifres sobre l’economia submergida apareixen de tant en tant als mitjans de comunicació, sobretot en relació als autònoms i professionals liberals, però, en canvi no hi tenen tanta presència els grans responsables, és a dir, les grans fortunes defraudadores i el mateix sistema que les afavoreix.
“En general es presenta el frau fiscal de les grans fortunes com casos aïllats i puntuals evitant mostrar que la imputació d’algunes persones de les elits catalanes per evadir impostos és una dinàmica cronificada, un robatori a l’estat del benestar i que és només la punta d’un iceberg que estafa a Catalunya 14 mil milions d’euros l’any”, conclou l’Anuari Mèdia.Cat publicat recentment pel grup de periodistes Ramon Barnils.
[/level-premium]