Els joves no passen de res, per Rosa Sevillano

[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]F[/dropcap]a molts anys que no sóc jove, passo de la cinquantena i moltes coses comencen a quedar enrere. No em sento desfasada respecte de l’edat que tinc, m’identifico amb la meva generació, tenim moltes vivències compartides i en general, una interpretació vitalista i positiva de la vida.

Amb tot, també dins la meva generació hi ha moltes persones que s’instal·len en un discurs fàcil, absurdament generacional, que veu en els joves l’expressió de la manca de compromís i de sentit de la responsabilitat, acusant-los de buscar la immediatesa en el resultat de les seves accions.

Em resisteixo a compartir aquesta idea, de fet, em sento radicalment contrària a projectar aquesta mirada sobre els joves.

Vivim moments molt complicats, en alguns sentits extrems per les pèrdues de drets socials, democràtics i també de referents culturals. Molts joves ens han donat una pauta, ens han marcat un camí per rebel·lar-nos contra aquesta involució social i política. El moviment del 15M n’ha estat un exemple magnífic.

També han estat els joves qui s’estan implicant amb força en moviments com el de la Plataforma Aturem Eurovegas, que lluita contra la manca d’informació del govern de la Generalitat davant un projecte gens desitjable. Si aquest projecte es dugués a terme, canviarien encara més les condicions laborals i les relacions socials, ja prou deteriorades amb l’excusa de la crisi com a conseqüència de les decisions del PP i de CiU. Els joves en són conscients i saben que ells serien els principals afectats, per tant, s’organitzen i s’impliquen, fan accions, ofereixen la informació que des de l’administració se’ns nega, en definitiva, es mullen de forma clara i incontestable.

El sentit comunitari de molts joves fa possible també molts actes culturals i d’esbarjo, per exemple dins les festes locals. Al meu poble, a Begues, són els joves qui organitzen la cavalcada de Reis per altres persones encara més joves, els nens. També fan la primavera cultural, amb actes de tot tipus, com conferències i debats sobre temes cabdals tant per ells, els joves, com per nosaltres, els adults. Gràcies a ells tenim la Cucafera i el correfoc, els timbalers… Ara, a la Festa Major, com cada any des de fa ja uns quants, també organitzen un sopar medieval on hi assisteixen més de 400 persones, i per tots és un luxe gaudir-ne.

Seriosament creiem que els joves passen de tot i no són capaços de responsabilitzar-se de res? De cap manera podem pensar així. Encoratjo els adults a deixar de repetir aquests tòpics tan absurds i equivocats. Gràcies nois i noies per tantes coses com sou capaços de fer!

Rosa Sevillano, veïna de Begues