Aquest estiu hem tingut l’oportunitat de conversar amb Joaquim Sempere, membre de Som Energia, sobre energies netes i crisi energètica
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]S[/dropcap]om Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que reuneix a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Sota la premisa que si cada persona inverteix un petit import és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la voluntat ciutadana.
Joaquim, què és per a tu el Baix Llobregat?
En gran part, és el rebost de Barcelona o ho hauria de ser; o, si més no, ho hauria pogut ser: la gran horta per proveir la gran ciutat. A part d’altres virtuds que té, com espai natural i per moltes altres característiques. Evidentment, la història ha anat per un altre camí, i s’ha convertit en un centre industrial, amb una gran tradició de lluites, molt interessants també pel conjunt del país; per a mi el Baix Llobregat té aquestes dues facetes.
Eurovegas sí o Eurovegas no?
Per mi, claríssimament, Eurovegas no, de cap de les maneres.
Què és Som Energia?
Som Energia és una cooperativa que va nèixer al desembre de 2010 amb la intenció de promoure les energies renovables amb dos projectes incials: un, comercialitzar electricitat neta i, en segon lloc, promocionar projectes de producció d’electricitat neta. [level-premium] Ara ja és una empresa comercialitzadora, ja té autorització i està comercialitzant. Com que hi ha la liberalització elèctrica cadascú pot comprar l’electricitat a la companyia del seu gust i, per tant, qualsevol que sigui soci de Som Energia pot comprar l’electricitat a la companyia, i llavors té la garantia que està pagant per electricitat produïda amb fonts renovables i netes. En aquests moments som 2.700 socis, és a dir, que en un any i mig ha crescut enormement, i ja hi ha 1.000 persones que han sol·licitat de pagar directament l’electricitat a la cooperativa, de les quals hi ha 600 o 700 persones que ja ho estan fent.
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/Joaquim Sempere.m4v” width=”609″ height=”360″]
Quin paper tenen els consumidors en la crisi energètica?
Som Energia és un exemple de com els consumidors es poden associar per intentar intervenir. Justament el model de la cooperativa és un model de consumidor responsable, que no es limita a mirar què hi ha al mercat i a comprar el que hi ha, sinó que intenta influir per reorientar el model energètic cap a fonts netes i renovables, que és el gran repte d’avui.
Estem en una cruïlla històrica i, per desgràcia l’Estat no està fent el que hauria de fer. Per tant, la ciutadania s’ha de posar les piles i començar a presionar.
Una de les funcions de Som Energia és també ser un grup de pressió, un grup d’opinió, en aquest moment estem fent moltes xerrades a tot arreu per donar a conèixer no només la cooperativa sinó el valor que té implicar-se per intervenir en el canvi de model energètic.
Anem cap a un model de producció energètica diferent?
La direcció sí està marcada, però no hi anem. A escala mundial, el 80% de l’energia és fòssil, més un 6 o 7% d’energia nuclear i tot això s’ha de bandejar, però, és clar, és una quantitat immensa; substituir-la per energies netes i renovables és un repte, pràcticament, impossible. De fet, un dels aspectes importants és l’estalvi i l’eficiència energètica. Hem de reduir necessàriament el sobre-consum energètic que tenim i això vol dir, no només unes tècniques més eficients, sinó també canviar de model territorial perquè no hi hagi tanta necessitat de transport, que és una de les activitats que consumeix més energia, però també evidentment canviar els nostres costums.
Hi ha moltes coses a les quals haurem de renunciar, perquè és un disbarat pensar que podrem substituir tot el sobre-consum energètic actual amb energies renovables. Jo crec que haurem d’arribar per força a un model 100% renovable, però això serà també a base de redimensionar molt els nostres consums i les nostres necessitats.
Quina relació hi ha entre la crisi energètica i l’econòmica?
La crisi energètica forma part de la crisi econòmica. La factura dels combustibles fòssils anualment és d’entre 40.000 i 50.000 milions d’euros a Espanya, és a dir, el que s’està dient que costarà el rescat de Bankia, aquest import, ens el gastem cada any en combustibles fòssils. El model de Som Energia és tot el contrari, és a dir, un model renovable en què la matèria prima és el sol, que és gratuït i que està a tot arreu i està a disposició de tothom.
Vull insistir en què Som Energia és també una manera en què tots els ciutadans, tota la població, es converteixin en productors, no només en consumidors d’energia.
Si tots nosaltres tenim els nostres captadors fotovoltaics i geotermics a les nostres cases o en parcs que hem subvencionat amb els nostres estalvis, ens podem convertir en actors econòmics importants que promocionin això, la qual cosa al mateix temps és una manera d’anar segant l’herba sota els peus de la gran concentració de poder econòmic en les mans d’unes poques companyies elèctriques i energètiques, que acaben sent una pedra en la sabata de la democràcia i de la participació ciutadana.
Som Energia està en contra de l’energia nuclear?
Diguem que si es comparen amb les que cremen carbó o gas o petroli, les nuclears no consumeixen tant carbó, però també en consumeixen. En consumexen més que les energies renovables. Per exemple, quan es fabrica un aerogenerador, ara es fa amb energies fòssils, en el futur serà diferent, però ara es fa amb energies fòssils, s’ha de fondre el metall, s’han de produir una sèrie de processos industrials que consumeixen energies. Però si comparem les nuclears amb, per exemple, l’elòlica, doncs l’eòlica és més neta, també des d’aquest punt de vista. No diguem ja en l’altre aspecte catastròfic, el del residu radioactiu.
Com veus el futur?
Jo el veig molt negre, però una cosa és el pessimisme de la intel·ligència, però de l’altre, com que hem de viure i hem de tirar endavant, doncs hi hem de posar l’optimisme de la voluntat… Però la situació és molt difícil i ens ha portat a un carreró sense sortida, a una dinàmica de creixement desbordat, que està colonitzant la natura, que està destruint els ecosistemes, i està carregant-se totes les reserves naturals, materials i energètiques.
[/level-premium]