Dimecres 10 d’octubre, Dia Mundial contra la Pena de Mort, Begues recordarà el procés contra Salvador Puig Antich i el seu posterior assassinat a mans de la dictadura
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a mort de criminals i dissidents polítics ha estat emprada per algunes societats en un moment de la seva història, tant per a castigar el crim com per a suprimir la dissidència política. Actualment però, la pena de mort ha estat abolida i penalitzada en gairebé tots els països europeus (excepte Bielorússia), i a la majoria dels corresponents a Oceania.
A la majoria de països llatinoamericans també han abolit la pena de mort, mentre que en països com els Estats Units d’Amèrica, Guatemala i la majoria dels estats del Carib encara segueix sent aplicada. A Àsia la pena de mort està permesa en democràcies com Japó i Índia. A l’Àfrica, encara s’usa a Botsuana i Zàmbia.
En molts països on encara s’aplica la pena de mort, s’usa com un càstig per a crims d’assassinat, espionatge, traïció, o com part del Dret militar. En alguns països s’aplica també per a castigar delictes sexuals, essent considerats com a tals l’adulteri o la sodomía. També es castiga amb pena de mort en altres països la apostasía, la renúncia formal a la pròpia religió. A la Xina, el tràfic de persones i els casos greus de corrupció política són castigats amb la pena de mort.
En alguns països la pena de mort s’utilitza per motius polítics, amb la màxima difusió possible, com a “escarment” de masses: l’any 2007 a Corea del Nord el director d’una empresa va ser executat públicament en un estadi esportiu, davant 150.000 persones com càstig per haver realitzat trucades telefòniques a l’estranger.
Les persones favorables a la pena de mort opinen que la seva realització reduïx el delicte, preveu la seva repetició i és una bona forma de castigar l’assassinat. En canvi, les persones que en són detractores argumenten que és inmoral, no redueïx la criminalitat, atempta contra el concepte de reinserció social i és una discriminació contra les minories i les persones pobres que puguin no tenir recursos suficients en el sistema legal.
Segons l’informe anual d’execucions judicials d’Amnistia Internacional, el 2011 el nombre d’execucions en els països on encara es porten a terme va ser alarmant, però el nombre de països que apliquen la pena de mort s’ha reduït en més d’un terç en comparació de la xifra de fa 10 anys.
Tan sols en 20 països es van registrar execucions l’any 2011, enfront dels 23 de 2010 i els 31 de fa una dècada. No obstant això, malgrat aquesta tendència mundial cap a l’abolició de la pena de mort, en aquest petit grup de països es van duur a terme execucions a un ritme alarmant. Xina va continuar executant a milers de persones, i a Orient Pròxim es va produir un acusat augment del nombre de persones executades, gairebé del 50 per cent respecte a l’any anterior, concretament a Aràbia Saudita, l’Iraq, Iran i Iemen. Els principals executors van ser Aràbia Saudita, Xina, Corea del Nord, Estats Units, l’Iraq, Iran, Somàlia i Iemen, vulnerant en alguns casos de forma flagrant les normes internacionals de drets humans.
Begues parlarà del cas Salvador Puig Antich, condemnat a mort i assassinat per la dictadura del General Franco
Demà a les 19.30h, l’Escorxador acollirà la xerrada i el col·loqui sobre la pena de mort i el procés de Salvador Puig Antich a càrrec de Pere Zanuy.
Pere Zanuy i Rogés és membre fundador de la Plataforma Cívica per a la revisió del procés judicial militar contra Puig Antich i oferirà una exposició que ens permetrà recordar uns fets fonamentals de la nostra història recent.
Salvador Puig i Antich (1948 -1974) fou un activista autònom català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Salvador Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l’autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d’haver participat en l’atracament d’un banc. Posteriorment, va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco. En tota Europa s’organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no concedí l’indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del1974, a les 9.40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2.737 del cementiri de Montjuïc.