El consistori de la localitat i les asseguradores, pagaran aquesta suma. Les famílies de les víctimes de l’esfondrament d’una part d’aquest equipament esportiu local, lamenten que el consistori no reconegués molt abans que l’edifici estava mal construït
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, les asseguradores i les famílies de les víctimes del túnel de beisbol que es va esfondrar el gener del 2009 per una ventada, han pactat aquest dilluns una pena de dos anys de presó pels tres acusats i 2,2 milions d’euros d’indemnització en total per a les famílies dels quatre nens morts i els nou ferits, dos d’ells monitors. Després de diverses setmanes de negociació, l’Ajuntament s’ha avingut a pagar uns 500.000 euros, mentre que la resta ho assumeixen les assegurances.
Els familiars han lamentat la tardança del consistori en assumir part de culpa, tot i que l’advocada de l’ajuntament ha reiterat que l’esfondrament va ser causat per un vent “excepcional”. Els tres acusats, la cap del Departament de Projectes i Obres del consistori, l’enginyera Maria Carme R.A., l’arquitecte tècnic municipal Daniel C.M., i el responsable de l’empresa adjudicatària, Construcciones J. Garcia Marcos SA, José G.M., han admès els fets dels que els acusava la fiscalia i s’han conformat amb dos anys de presó, sense inhabilitació, per quatre delictes d’homicidi imprudent, i nou de lesions. La fiscalia demanava inicialment quatre anys de presó. D’aquesta manera, el judici que havia de començar aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia de Barcelona només ha consistit en un reconeixement dels fets i la conformitat amb la condemna.
Van morir quatre nens de 8 a 11 anys, i van resultar ferits set nens més de 10 a 12 anys, a més de dos monitors de 40 i 50 anys. La cap del Departament de Projectes i Obres del consistori, l’enginyera Maria Carme R.A., i l’arquitecte tècnic municipal Daniel C.M. van ser els encarregats de dissenyar l’obra el 1993, però la fiscalia els acusa de fer un projecte que “pràcticament no contenia cap detall constructiu”. Com a exemple, diu que no s’especificava quin tipus de forjat havien de tenir els blocs formigó vist de les parets. Tampoc es concretava com s’havien d’unir les bigues principals de la coberta amb les parets de càrrega longitudinals.
Per tot això, considera que hi va haver un “defectuós i descuidat compliment dels deures professionals” per part de l’enginyera. Tampoc l’arquitecte tècnic va complir amb les seves funcions, segons la fiscal. De fet, assegura que cap dels dos van visitar mai les obres durant els quatre mesos que van durar.
Sobre l’obra en si mateixa, la fiscalia acusa el responsable de l’empresa adjudicatària, Construcciones J. Garcia Marcos SA, José G.M., per no ancorar bé les parets als fonaments, cosa que feia incomplir la normativa sismo-resistent i altres.
Segons la normativa, l’edifici havia de suportar vents de fins a 102 quilòmetres per hora i una pressió dinàmica del vent de 50 quilos per metre quadrat. Però la situació del túnel, en una zona molt plana –el camp de beisbol–, havia d’augmentar la resistència fins els 144 km/h i 100 kg/m quadrat. A més a més, els materials utilitzats requerien utilitzar un coeficient de seguretat d’1,5, cosa que hagués hagut d’augmentar la resistència a vents de 176 km/h i pressions de 150 kg/m quadrat.
Durant les hores que van precedir l’esfondrament, el vent va arribar a 122 km/h a deu metres d’alçada. El vent venia de l’oest, cosa que deixava l’edifici resguardat per una petita elevació del terreny, però a les 11.15 hores hi va haver un canvi sobtat de direcció que va incidir directament contra el pavelló i va fer caure la coberta i les parets laterals. L’advocat de bona part de les famílies, José María Fuster-Fabra, ha lamentat que l’Ajuntament hagi trigat tant de temps en reconèixer part de la seva responsabilitat i ha dit que ha estat molt dur tant per les famílies com per ell mateix.
Per la seva banda, diversos pares i mares dels menors també han criticat l’actitud del consistori i del club de beisbol per no haver reconegut la mala construcció de l’edifici fins ara, i per no haver col·locat ni una placa commemorativa al lloc dels fets. En acabar la vista de conformitat, algunes mares han escridassat els acusats, que han hagut de sortir per una altra porta. L’advocada de l’Ajuntament, Maria Saló, ha dit, en una declaració sense admetre preguntes dels periodistes, que el consistori ha fet “tot el possible per intentar reparar el dany” causat a les famílies i que era obligat fer-ho. Tot i que no ha volgut “valorar la perícia o imperícia” dels tècnics que fa 20 anys van supervisar la construcció de l’edifici, sí que ha dit que el vent d’aquell dia de gener del 2009 va ser “excepcional” i era “absolutament imprevisible” que l’edifici s’ensorrés.