Entrevista amb Lluís Parés, dirigent comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat i Delegat del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat a la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]H[/dropcap]em conversat amb ell sobre la comarca, en especial sobre el Parc Agrari del Baix Llobregat, el séu estat actual i les demandes d’Unió de Pagesos al respecte. També hem volgut saber la seva opinió sobre el paper dels diferents partits polítics en relació amb el Parc Agrari i sobre com està afectant la crisi a la pagesia de la comarca.
Què és per a tu el Baix Llobregat?
Per a mi i per la majoria de pagesos que tenim un sentiment comarcalista, és el nostre territori. El lloc on hem nascut i ons agradaria morir si no ens en fan fora… I per tant és el nostre país senzillament, la nostra ideosincràsia, la nostra identitat comarcalista…ho és tot.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/lluis-pares.m4v” width=”609″ height=”360″]
Què representa el Parc Agrari del Baix Llobregat des del punt de vista econòmic i social?
El Parc Agrari l’hem d’entendre des de dos punts de vista, representa dues coses. Una, protecció del territori, per tenir una qualitat de vida i una protecció mediambiental que ens doni qualitat de vida no tan sols a la ciutadania del Baix Llobregat, sinó a tota la conurbació de Barcelona. És un espai verd, un espai d’oreig, un espai que ajuda a treure “porqueria” de l’atmosfera.
I per l’altra banda el que representa políticament. La funció dels pagesos dins del Parc és mantenir-lo sense que la seva existència suposi un greuge econòmic per l’administració, a més de treure un benefici pel séu treball.
Per tant, el Parc Agrari compleix dues funcions, la de donar treball a un sector de la població del Baix Llobregat i la d’aportar un espai verd i un símbol d’identitat a la comarca, del qual nosaltres ens en sentim molt orgullosos.
Com valores la situació actual del Parc Agrari?
En aquests moments, disminueix la població de pagesos. Però quasi es podria dir que estem en un canvi pel que fa al model, ja que hi ha menys persones titulars d’explotacions però la terra continua estant cultivada. S’està anant cap a un model empresarial, és a dir, menys pagesos porten més territori i hi ha més persones assalariades, especialitzades en aquesta feina.
Unió de Pagesos sempre hem estat més partidaris de les explotacions familiars, el que passa que la crisi de la família en sí, comporta que cada vegada això sigui més dificil. Però al Parc Agrari hi ha moltes terres que es poden recuperar, que són de propietaris absentitstes: gent que viu a Barcelona, gent que no vol que els pagesos treballin aquesta terra, gent que no vol llogar la terra perquè tenen com a objectiu l’especulació. Si bé ara no poden especular-hi perquè la terra del Parc Agrari està protegida pel Plà General Metropolità de l’any 1976, i pel Pla Territorial de Barcelona que es va aprovar al 2010, que la converteixen en un espai protegit tant agrícola com mediambientalment. A més, la terra també està protegida específicament, per el Pla Especial del Parc Agrari, una protecció comarcal.
Per tant, saltar-se totes aquestes proteccions seria saltar-se tota una política que s’ha fet durant 30 anys, portada endavant políticament per diversos partits tant des del centre-esquerra com des de l’esquerra.
I el paper dels partits polítics respecte el Parc Agrari?
Entenem que la política de CiU és contradictòria des del séu esperit de país i de nació, però també la del partit socialista. Segons el nostre parer, durant aquests 30 anys el PSC no ha deixat els interessos de la dreta a un calaix, sinó que aquests s’han gestionat. Això ho puc entendre, sempre i quan els socialistes gestionin aquests interessos aplicant-hi la seva perspectiva d’esquerres. El que no puc entendre és la posició que està adoptant en aquest moments el PSC del Baix Llobregat, en la que sembla ser que els interessos de la dreta siguin els mateixos que els seus, i això és molt diferent i no pot continuar essent així.
El partit socialista del Baix Llobregat ha de corregir ràpidament la seva trajectòria, perquè quina falta ens fa el PSC si defensa els mateixos interessos que la dreta? Així no els necessitem.
Com està afectant la crisi a la pagesia del Baix Llobregat?
En aquests moments el sector agroalimentari, és el primer sector exportador de Catalunya. I penso que és el més important també en el PIB, tot i l’abandó que sempre ha tingut per part del Govern.
No hi ha hagut cap pagès que hagi hagut de plegar per la crisi, mentre en canvi, tenim el 30% de les indústries que estan parades.
Els pagesos la crisi la passaran més o menys bé com sempre els ha passat als pagesos, els hi costarà més o menys guanyar-se la vida, com sempre ha passat.
I més, amb la irresponsabilitat d’avui dia, en que tenim un conveni amb el Marroc, que permet les importacions sense cap tipus de control, que ensorra i fa molt de mal a l’agricultura mediterrània.
Si s’apostés veritablement pel Parc Agrari, aquest podria ocupar a moltes persones que actualment estan aturades, si es fes com des de 2007 venim demanant des d’Unió de Pagesos: acabar amb les terres abandonades, fomentar petites explotacions d’unes 2 Ha i facilitar que aquestes puguin vendre els seus productes de manera directa als consumidors de la comarca.
El problema és que hem tingut uns governs que s’han deixat endur per la “febre del totxo”. Destruïnt territori, construint per construïr… l’únic que han aconseguit és fer fora als pagesos que avui podrien estar encara treballant aquestes terres, de les zones que han anat destruïnt per construir-hi, i només s’han preocupat de com guanyar-hi diners. Un desastre total del que els polítics en son responsables, i que han d’intentar corregir.
Quin és el paper d’un sindicat com Unió de Pagesos al segle XXI?
El paper d’aquest sindicat al Baix Llobregat és molt clara encara avui dia a la comarca. Fa més de 30 anys que vàrem treure el nostre primer manifest “Salvem el Pla amb una zona agrícola protegida”. Per tant la funció d’Unió de Pagesos, principal i exlcusiva, és la protecció del territori i que les terres abandonades es posin en funcionament, i a treballar.
El que necessitem és continuar defensant el territori, perquè ens ho està demostrant la realitat. I aquesta és la nostra lluita principal.
[/level-premium]