[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]C[/dropcap]atalonia is not CIU. Aquesta frase ha corregut per la xarxa i ha ferit la sensibilitat dels convergents d’origen o d’adopció. Quan ICV ha fet públic que aquest és el seu lema de precampanya alguns opinadors, especialment els convergents d’adopció que aquests dies surten de l’armari, s’han esgarrifat i han expulsat del sobiranisme a la gent d’ICV que s’atreveix a intentar aigualir la ja convocada festa de la majoria absoluta d’Artur Mas.
“Catalonia is not CIU” no serà el lema de campanya d’ICV: és tan sols una bona manera de denunciar durant els dies de precampanya els intents descarats del president Mas d’apropiar-se del dret a decidir, demanant majoria absoluta per governar. Mas es presenta com si ell fos l’únic que defensa aquest dret, per després aplicar aquesta mateixa majoria absoluta a continuar retallant els drets socials de la ciutadania i l’estat del benestar.
La paradoxa és clara: CIU vol majoria absoluta per convocar una consulta en contra de la voluntat del PP, però utilitzarà els vots que rebi per continuar fent servir les tisores amb la mateixa política econòmica que defensa el PP. O és que ja ningú recorda que el PP ha permès a CIU aprovar els pressupostos de la Generalitat dels dos darrers anys i que CIU ha donat suport a la quasi totalitat de les mesures impulsades pel Govern de Rajoy?
És evident que si Mas és novament president de la Generalitat, farà el mateix que ha fet el president Feijoo (PP) a Galícia: afirmar que els vots rebuts avalen la seva política de retallades. I majoria absoluta voldrà dir retallades absolutes, sense cap possibilitat de control des del Parlament.
Que CIU vol apropiar-se del dret a decidir també és evident. Proposta d’ICV al Parlament de Catalunya durant el darrer debat de Política General del mes de setembre: “El Parlament considera que l’exercici del dret a decidir és patrimoni de tot el poble de Catalunya i que cap persona ni cap força política se’n poden intentar apropiar de forma exclusiva per interessos electoralistes”. Proposta rebutjada amb els vots en contra de PP… i CIU!
El professor Salvador Cardús no comparteix aquests arguments: hi té tot el dret. Però al que no té dret és a menysprear a qui no pensa com ell. I amb el fervor dels conversos afirma en un tertúlia radiofònica : “ICV utilitza aquest slogan que suposo que és pensat per anar a les seves bases al Baix Llobregat, que allà parlen anglès com se sap i això serà molt efectiu”.
Ja hi som: la visió esbiaixada i tòpica de l’intel•lectual aïllat de la realitat. Al Baix Llobregat no saben anglès com els andalusos son tots graciosos i els catalans garrepes. Cardús representa un tipus de nacionalisme, que, als que ens considerem sobiranistes d’esquerres, ens provoca urticària: la mateixa, per cert, que ICV li provoca a ell.
Però des d’una comarca com el Baix Llobregat no hem de tolerar aquesta mirada altiva cap a la nostra realitat, molt més plural i rica del que s’acostuma a pensar des de determinats cercles que confonen la Catalunya real amb la Catalunya que ells desitgen. Es comença menystenint la capacitat de la ciutadania del Baix Llobregat i es continua aprovant uns pressupostos que cada any discriminen la població de la comarca, perquè aquesta comarca és “territorio comanche”.
Com exposava amb molt encert el programa Polònia, pels dirigents de CIU, al sud de Barcelona ja hi ha Sitges, sense res entre mig. I d’aquesta visió neix la idea del Govern de CIU de situar un projecte com Eurovegas al Baix Llobregat: el president Mas i els consellers del seu Govern estaven convençuts que la població del Baix Llobregat, inculta i gens ecologista, acceptaria amb els braços oberts un projecte que els hi prometia suposats llocs de treballs a canvi del territori.
Però la gent del Baix Llobregat, amb l’experiència de molts anys de lluita pels drets socials i nacionals, es va revoltar i va dir no: en català, en castellà… i en anglès.
Molta gent a la nostra comarca sap que es pot defensar el dret a decidir i una alternativa d’esquerres alhora. Perquè el Baix Llobregat és part de Catalunya, però Catalunya no és CIU ni CIU és Catalunya, senyor Cardús.
Jaume Bosch, Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya
Magistral, fantàstica i inmillorable resposta.
Per cert, Vicenç, en Jaume Bosch és de Sant Feliu de tota la vida 😉
Amic Jaume,
De la manera que parles sembla que ets del Baix Llobregat. Jo sí que ho sóc. Vaig néixer a Santa Eulàlia, que és barri obrer per antonomàsia, encara que alguns li neguen el baixllobregatisme. I visc a Sant Boi des dels 10 anys. I reivindico la catalanitat obrera de la comarca, malgrat la putada d’una immigració que no ha pogut adaptar-se per culpa de la burgesia i del franquisme. I també d’una llei de normalització aplicada amb displicència per una CiU a qui no li interessava el fons sinó la forma.
Ara, però, és un altre moment. Tenim una oportunitat històrica de treure’ns del damunt una Espanya que encara no ha fet la revolució industrial gràcies als nostres diners i si ho aconseguim potser tindrem l’oportunitat de tirar endavant altres revolucions pendents.
Estic plenament d’acord que “Catalonia is not CiU”. Però la frase és ambigua per a qui l’entengui, sigui del Baix Llobregat o sigui de l’estranger. Perquè per CiU podríem posar PP, ERC, IC, o el que vulguis. A mi no m’agrada que sigui negativa. Suposo que per a la campanya tindreu eslògans més bons amb els que em pugui identificar.
Una abraçada.