L’Escola Nacional de Formació Agronòmica de Tolosa de Llenguadoc, acull el projecte ‘Anàlisi dels canals de comercialització, pros i contres, des del punt de vista dels pagesos del Baix Llobregat’, dins del seu Màster en Cadenes Alimentàries
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]’estudi, presentat per l’enginyera alimentària colombiana Mariana Corrales, analitzava la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles del Parc Agrari, així com estudiava els diferents canals que utilitzen els pagesos del Baix per comercialitzar les seves fruites i verdures.
L’autora ha centrat el seu projecte de màster en el cas concret del Parc Agrari del Baix Llobregat, com a exemple d’un espai agrari productiu a prop d’una àrea fortament urbanitzada i que en pateix la pressió urbanitzadora i de serveis.
‘Aquest espai agrari’, es pot llegir al treball de màster, ‘pot oferir justament el que molts consumidors disconformes amb el sistema de supermercats convencionals busquen. Actualment, [en aquests espais periurbans] hi ha el potencial de construir i reconstruir les xarxes locals de comercialització d’aliments oferint una alternativa a les grans cadenes alimentàries’.
En el seu estudi, Corrales pretenia analitzar l’activitat agrària que es desenvolupa en aquest espai proper a la ciutat, observant si les empreses agroalimentàries eren competitives i econòmicament viables i, especialment, si aprofitaven el valor afegit que proporciona la proximitat al consumidor final. Més encara, l’estudiant de màster va analitzar el paper del Consorci del Parc Agrari com a figura de protecció d’un espai i una activitat professional i, també, com a actor en la promoció dels productes que s’hi cultiven.
Basat en les entrevistes directes a més de setanta pagesos del Baix Llobregat, l’estudi és el resultat de quatre mesos d’investigació i col laboració amb els serveis tècnics del Parc Agrari del Baix Llobregat.
En la seva defensa del projecte de màster a l’Escola de Tolosa, i a partir de les dades obtingudes, Corrales va deixar palesa la viabilitat econòmica de les explotacions agràries del Baix Llobregat, tenint en compte els diversos canals de comercialització que s’utilitzen (des del mercat majorista de Mercabarna fins a distribució directament al consumidor) i la capacitat dels pagesos del Baix a aliar-se constituint cooperatives, associacions i xarxes de productors.
Al llarg de les entrevistes individuals, els agricultors van valorar molt positivament el paper que desenvolupa el Parc Agrari en la formació agrària i l’organització de jornades orientades a emprenedors i innovadors en els sistemes de comercialització, així com el fet de poder gaudir d’un segell de qualitat, Producte Fresc del Parc Agrari, que distingeix uns productes marcats per al frescor, la proximitat i el saber fer dels pagesos de la comarca.
D’altra banda, els pagesos entrevistats van remarcar també la figura dels tècnics de les diverses associacions de defensa vegetal, que treballen dins de l’àmbit del Parc com a suport tècnic a la gestió de l’explotació agrària. Cal destacar que el 82% dels pagesos entrevistats pertanyen a alguna ADV. Amb seu a la masia de Can Comas, Centre d’Informació i Gestió del Parc Agrari, aquestes associacions reben el suport del Consorci del parc.
Finalment, en la seva defensa de projecte de màster Mariana Corrales va apuntar que les associacions entre pagesos tradicionals i joves pagesos que s’incorporen al sector amb formació acadèmica han resultat especialment actives a l’hora d’implementar nous projectes agroeconòmics. Aquestes unions entre l’experiència i la formació estan donant dins i fora del Parc Agrari unes empreses agroalimentàries molt dinàmiques que s’orienten fonamentalment cap als canals de venda directa de les seves produccions.
Font de la informació: Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat