Albano Dante, membre de la revista “Cafèambllet”, va parlar ahir a Sant Joan Despí de la seva experiència en la investigació dels casos de corrupció en la sanitat catalana, i va aclarir quin és el sistema actual del món sanitari català i cap a on es dirigeix
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]hir va fer una xerrada a l’hospital Moisès Broggi, Albano Dante, que junt amb Marta Sibina son els editors de la revista “Cafèambllet”, la revista gratuïta més llegida a la província de Girona, amb pocs mitjans però amb una voluntat infatigable per descobrir veritats amagades.
Després de dos anys d’investigació, aquesta publicació va destapar els suposats “negocis” ocults de la sanitat pública catalana, mitjançant l’anàlisi de la gestió dels hospitals públics de Blanes i Calella. Opacitat en la gestió, ingressos irregulars per part de l’exalcalde de Lloret de Mar i la seva esposa; adquisició per part d’aquest i d’una regidora de Pineda de Mar de consultoris públics molt per sota del seu valor real; pagament de 720 mil euros per informes inexistents a l’expresident dels hospitals de Blanes i Calella, etc.
Això va ser el que van denunciar en el vídeo que ells mateixos van elaborar, “El robatori més gran de la història de Catalunya”, explicant el seu treball, que va arribar en pocs dies les cent mil visites al Youtube. I al ritme que el seu “eco” creixia, van augmentar els problemes per a la revista, que ha estat condemnada a una multa de 10.000 euros per difamació, ja que van utilitzar la paraula “robatori” en el títol del seu vídeo i van donar noms i cognoms de les persones imputades en casos de corrupció, vinculades a la sanitat catalana.
Durant la xerrada, Dante va expressar la seva solidaritat amb totes les tancades que s’estan realitzant als hospitals d’arreu de Catalunya. En la seva exposició, va desgranar la seva proposta de començar a parlar d’aturar els “robatoris” i no les “retallades”, ja que segons va assegurar, així es neutralitzaria d’una vegada per totes el discurs enganyós que utilitzen els partidaris de l’austeritat, que al·leguen que no hi ha més remei que aplicar retallades a causa de la crisi, que no hi ha una altra opció.
Per a l’editor de “Cafèambllet” primer s’ha de perseguir la corrupció, evitar que hi hagi persones que es lucrin amb els diners de tothom i després si inclús així no hi ha diners, aleshores es podrà pensar en quines mesures d’austeritat s’apliquen, però a la inversa és una estafa, va explicar. I va ironitzar amb que “ens podran dir que estan a favor de les retallades, però ningú s’atrevirà a dir que està a favor dels robatoris”.
Dante també va explicar el funcionament del sistema sanitari català i l’origen del sistema mixte entre l’Institut Català de Salut (ICS) i la sanitat concertada. Va voler aclarir que a diferència del sistema educatiu, els concerts de la sanitat no són fruït de la inversió privada, sinó que tot i tenir-ne, son eminentment públics en un sentit estricte. El periodista de “Cafèambllet” va explicar que quan la Generalitat va rebre les competències en sanitat de l’Estat, es van adonar que el sistema era insuficient per a garantir el dret a la sanitat de tota la població de Catalunya i donat que la societat civil s’havia organitzat per paliar els efectes d’aquestes mancançes, van decidir integrar al sistema de salut les diverses iniciatives que ja existien fora del sistema i que principalment es finançaven mitjançant donacions privades o inversions dels ens municipals.
Dante va declarar que entenia la decisió que en aquell moment es va prendre, tot i que va reconèixer que avui en dia potser s’estava comprovant de manera dolorosa que no va ser l’encertada. Però sobretot va voler posar en valor la diferència entre el control que el poble pot exercir sobre la gestió de l’ICS, que malgrat les seves mancançes en transparència es sotmet al control del Parlament, etc., mentre que la sanitat concertada viu amparada per un sistema que facilita les pràctiques irregulars com les que “Cafèambllet” va destapar a Girona.