Un repàs dels fets més destacats de l’any 2012, a nivell internacional, europeu, català i comarcal
INTERNACIONAL: Un any marcat per la guerra a Síria i la reelecció de Barack Obama
El 2012 va començar amb el catastròfic accident del creuer Costa Concordia a la costa italiana, que es va cobrar 32 vides, i acaba amb la matança de Connecticut, que ha suposat la mort de 26 persones, 20 d’elles nens. D’altra, banda, Palestina ha fet un pas endavant cap al séu reconeixement i s’ha apuntat una victòria davant d’Israel, aconseguint ser nou estat observador de l’ONU.
L’accident del creuer Costa Concordia davant de l’illa de Giglio, a la toscana italiana, va causar 32 morts. L’embarcació va topar amb un escull proper al port que va causar una esquerda al buc, de manera que el vaixell es va inundar parcialment i va quedar embarrancat. El sinistre va ser el 13 de gener.
La guerra civil de Síria s’ha tornat més cruenta aquest 2012 i ja són més de 43.000 les víctimes mortals registrades des del març del 2011, segons fonts d’activistes. Si bé el règim de Bashar al-Assad cada cop està més debilitat, encara és una incògnita fins quan durarà el conflicte.
L’exprimer ministre d’Islàndia Geir Haarde és l’únic polític del món a qui s’ha jutjat per la crisi econòmica. El 23 d’abril, un tribunal islandès va declarar-lo culpable de no reunir-se amb els ministres per analitzar la greu situació que va portar al col·lapse bancari el 2008. Va ser declarat innocent d’altres tres càrrecs que se li imputaven.
El 5 de maig, el Parlament de l’Argentina va aprovar l’expropiació del 51% de les accions de Repsol a YPF. La decisió va portar una crisi diplomàtica amb l’estat espanyol.
L’huracà Sandy va deixar en la foscor bona part de Manhattan, on es van patir talls de subministrament elècric. Nova York va quedar paralitzat durant uns dies i fins i tot es va suspendre la marató. L’anomenada tempesta perfecta va causar 120 morts als Estats Units, 54 a Haití, 11 a Cuba i un al Canadà.
El 7 de novembre, el demòcrata Barack Obama va ser reelegit president dels Estats Units després de desbancar el republicà Mitt Romney. Obama va obtenir 332 vots electorals, davant les 206 de Romney.
L’esperit de la primavera àrab ha tornat a sortir als carrers d’Egipte davant les intencions del president, l’islamista Mohamed Mursi, de blindar els seus poders davant la Justícia. El text ha estat sotmès a referèndum sense que hi hagi un consens polític.
El vicepresident xinès Xi Jinping va ser designat el dijous 15 de novembre secretari general del Partit Comunista Xinès, en substitució de Hu Jintao. D’aquesta manera, el congrés decennal del partit optava per un relleu continuista i conservador.
El 9 de desembre, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, besava un crucifix després del missatge televisiu en què va anunciar que havia de tornar a Cuba per operar-se del càncer que pateix.
EUROPA: La batalla per solucionar la crisi de l’Eurozona condiciona l’actualitat de l’any a Europa
La Unió Europea, reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau, tanca amb cert optimisme un any molt difícil, amb Grècia i la crisi del deute a l’Eurozona com a problemes principals que s’han començat a resoldre. El rol de l’italià Mario Draghi al capdavant del BCE, i el seu anunci de fer “tot el que calgui” per salvar l’euro, han frenat la crisi als mercats. Merkel ha consolidat el seu rol com a dama de l’austeritat europea, tot i l’entrada en escena d’Hollande.Mentrestant, el Regne Unit ha pactat amb Escòcia la celebració d’un referèndum d’independència que podria canviar l’organització de la UE, tot i que podria ser el creixent euroescepticisme a Londres el que realment amenacés l’estabilitat de la Unió.
Els francesos van escollir el socialista François Hollande com a nou president de la República el 6 de maig. Hollande va derrotar l’aleshores inquilí de l’Elisi, Nicolas Sarkozy. La victòria d’Hollande va suposar la fi de l’aliança francogermànica de ‘Merkozy’ i l’entrada a la UE d’un discurs més partidari del creixement que de l’austeritat.
El primer ministre britànic, David Cameron, va abandonar la seu del Consell Europeu, a Brussel·les, després de la cimera sobre els pressupostos de la UE del 22 i 23 de novembre. El Regne Unit ha adoptat una actitud dura en totes les negociacions, i amenaça de celebrar un referèndum sobre la seva permanència a la Unió. Per altra banda, Londres ha estat el 2012 seu de les Olimpíades. La capital britànica ha acollit els Jocs en plena crisi, però ha presentat la seva millor imatge al món.
A més, el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el primer ministre britànic, David Cameron, van firmar el 15 d’octubre a Edimburg un acord històric que permet la celebració d’un referèndum d’independència a Escòcia la tardor del 2014. Els dos governs han acordat treballar plegats en ‘bona voluntat’ sigui quin sigui el resultat de la consulta.
Grècia va celebrar eleccions el maig del 2012, però els comicis es van repetir el juny per la manca de majories. Finalment, els conservadors d’Andonis Samaràs van formar una coalició ‘proeuropea’ amb el Pasok i Esquerra Democràtica. El nou govern ha seguit amb les retallades, provocant noves protestes i vagues generals, com la del 18 d’octubre.
El comitè Nobel ha reconegut la Unió Europea amb el Premi Nobel de la Pau. El reconeixement ha estat una onada d’aire fresc per a la UE, immersa en una profunda crisi econòmica i social. El president del Consell, Herman Van Rompuy, el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i el del Parlament, Martin Schulz, van recollir el premi a Oslo el 10 de desembre.
Sota el mandat del primer ministre tecnòcrata Mario Monti, Itàlia ha introduït dures mesures d’austeritat per frenar la pressió contra el seu deute. S’han succeit manifestacions a Roma per protestar contra les retallades.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha consolidat aquest 2012 el seu rol com a garant de l’austeritat, imposant les seves tesis a la UE fins i tot després de l’arribada del socialista francès François Hollande.
CATALUNYA: L’amenaça a la immersió lingüística i els nous recàrrecs sobre els medicaments, protagonistes de l’any
El 2012 acaba amb el sistema d’immersió lingüística amenaçat per la reforma educativa del ministre Wert, que ha tingut el rebuig frontal del Govern, de la majoria de partits i de la comunitat educativa. Aquest any també ha estat el de la implantació de l’euro per recepta i del nou copagament farmacèutic estatal, mentre les farmàcies han fet un tancament patronal pels impagaments de la Generalitat, que també han afectat als concerts sanitaris, educatius i socials.
Els casos Mercuri i ITV, els incidents durant les vagues del 29-M i el 14-N, els incendis de l’Empordà, les noves taxes judicials i l’augment de les universitàries també han marcat l’actualitat els últims dotze mesos.
El sistema d’immersió va rebre al març l’aval d’una resolució del TSJC però ha acabat l’any sota l’amenaça per la reforma educativa del ministre Wert. Fa unes setmanes es va convocar una manifestació a la plaça de Sant Jaume, en la que milers de persones van mostrar la seva oposició a una llei que deixa el català fora de les assignatures troncals.
Les dues vagues generals van acabar amb aldarulls. El 29-M, hi va haver diversos detinguts i Interior va obrir una web contra la violència urbana on demanava la col·laboració ciutadana. Pels aldarulls del 14-N, un comissari va dimitir per un informe que no va arribar a mans de Felip Puig abans de comparèixer al Parlament mentre una ciutadana, Ester Quintana, va denunciar haver perdut un ull per una pilota de goma.
Els desnonaments han estat la cara més visible de l’impacte social de la crisi i han crescut un 134% aquest 2012. El govern espanyol ha aturat dos anys els desnonaments a famílies vulnerables i ha creat un fons d’habitatge per qui ha perdut la casa. Unes mesures ‘insuficients’ per a les plataformes d’afectats.
L’augment de taxes universitàries ha provocat diverses mobilitzacions i vagues per part dels estudiants, com les del mes de maig. Aquest any també hi ha hagut per primera vegada una vaga a tots els nivells de l’ensenyament en contra de les retallades.
L’Alt Empordà va viure aquest 2012 un estiu negre, amb uns incendis que van provocar quatre morts i van cremar unes 13.000 hectàrees. Altres grans incendis de l’any s’han produït al Pirineu lleidatà al mes de març i a Rasquera al maig.
La situació dels comptes de la Generalitat van portar a un endarreriment al juliol dels pagaments dels concerts a centres sanitaris, educatius i entitats socials. Un altre col•lectiu afectat pels impagaments va ser el farmacèutic. Les farmàcies van realitzar com a protesta un tancament patronal el 25 d’octubre. També aquest 2012 s’ha començat a aplicar l’euro per recepta, aquesta mesura de la Generalitat ha estat recorreguda pel govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC) a finals d’any. A més, l’Estat va posar en marxa l’1 de juliol un nou copagament farmacèutic segons el nivell de renda.
El Cas Mercuri ha estat un dels casos de corrupció que ha sortit a la llum aquest any, una trama de corrupció a l’Ajuntament de Sabadell on s’hi han vist implicats càrrecs municipals i empresaris. Manuel Bustos (PSC), un dels imputats, ha deixat temporalment l’alcaldia.
Un alt càrrec de la Generalitat, Isidre Masalles, i un altre de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, van ser detinguts al març juntament amb tres empresaris per una presumpta trama de concessions d’ITV. En el cas Palau, CDC va posar la seva seu com a aval per pagar la fiança de 3,2 MEUR que li va imposar el jutge.
Les taxes judicials aprovades per Gallardón han provocat protestes unitàries, per primer cop, de jutges, fiscals, secretaris i funcionaris. També en l’àmbit de l’administració de justícia, la negociació del conveni col·lectiu de presons va originar el bloqueig d’alguns centres.
CULTURA: L’increment de l’IVA cultural, la crisi als pressupostos dels equipaments, els rècords castellers i la mort d’Antoni Tàpies, protagonitzen l’any
L’IVA cultural ha passat aquest 2012 del 8% al 21%, 13 punts que s’afegeixen a la disminució de les aportacions públiques als equipaments culturals i que poden tocar de mort un sector amb pressupostos tradicionalment ajustats. Les conseqüències ja s’han notat, amb la presentació d’un ERO temporal finalment retirat al Liceu i al Teatre Lliure. L’estrena de ‘Lo imposible’, convertida en poques setmanes en la pel·lícula més taquillera de la història a l’Estat, i la publicació ‘Victus’ d’Albert Sánchez Piñol han copat els majors èxits de l’any. La coronació de castells inèdits per part dels Castellers de Vilafranca i la mort d’Antoni Tàpies o Emili Teixidor han estat altres temes cabdals de l’any.
A principis d’any, la direcció del Liceu donava a conèixer la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) temporal per al 90% de la plantilla. Després de nombroses mobilitzacions i una amenaça de vaga, la direcció i els treballadors van arribar a un acord per compensar la davallada de les aportacions públiques amb la paga doble de juny.
Els Castellers de Vilafranca van coronar un inèdit 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants d’aquest any, un castell que els Verds també intentaven per primera vegada. Culminaven, així, una temporada històrica que els ha portat a recollir amb solvència el seu sisè Concurs de Castells de Tarragona consecutiu.
‘Lo Imposible’ s’ha convertit en la pel·lícula espanyola més taquillera de la història. Del director català J.A. Bayona, la pel·lícula ha batut així un nou rècord ja que, en només 11 dies, més de 2.700.000 espectadors ja havien vist la pel·lícula. El film narra la tragèdia real d’una família que va patir en pròpia pell el tsunami de l’any 2004 a Indonèsia.
L’IVA cultural ha passat aquest 2012 del 8% al 21%, 13 punts que s’afegeixen a la disminució de les aportacions públiques als equipaments culturals i que poden tocar un sector amb pressupostos tradicionalment ajustats. Teatres i cinemes han començat a notar la davallada d’espectadors per l’increment del preu de les entrades. La davallada de les aportacions públiques a les institucions culturals s’han mantingut durant aquest any.
Deu anys després de l’èxit de ‘La pell freda’, Albert Sánchez Piñol va tornar a les llibreries el 8 d’octubre passat amb ‘Victus’, una novel·la en què narra la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes de Felip V. Albert Sánchez Piñol situa el poble de Barcelona com l’autèntic heroi del setge de 1714, el llibre trenca alguns tòpics i està escrit en castellà. En només un mes, va vendre 60.000 exemplars.
El 2012 és l’any de la mort d’Antoni Tàpies. El pintor i escultor Antoni Tàpies, considerat una de les figures cabdals de l’art del segle XX, va morir el 6 de febrer passat als 88 anys. Català universal, artista internacional i home compromès, la mort de Tàpies ha deixat un enorme buit en el món cultural.
El 19 de juny moria l’escriptor de Roda de Ter, Emili Teixidor, als 78 anys. Autor prolífic especialment recordat per les novel·les ‘Els convidats’ o ‘Pa negre’, adaptada amb èxit a la gran pantalla i que ha cultivat nombrosos premis. Catalunya també va perdre el 9 d’agost l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, gran estudiós del catalanisme que va morir als 87 anys. Va dedicar la seva vida a la història, sobretot a estudiar personatges emblemàtics del catalanisme i fets crucials per al país, així com al dret, la política i el periodisme.
El 13 de març va morir l’escriptora Teresa Pàmies a l’edat de 92 anys. Col·laboradora de diferents publicacions i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’activista comunista i de profundes conviccions socials és autora, entre d’altres, de l’exitós ‘Testament a Praga’.
POLÍTICA: CiU arriba a un acord amb ERC per garantir la governabilitat que preveu fer la consulta sobre el futur polític de Catalunya el 2014
El 2012 ha tingut un punt d’inflexió: la manifestació de la Diada convocada per l’ANC sota el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. El milió i mig de persones que, segons la Guàrdia Urbana, van sortir als carrers de Barcelona han condicionat uns comicis que han passat factura a CiU, han propulsat ERC com a segona força i han portat aquests partits a pactar per garantir la governabilitat i convocar una consulta sobre el futur de Catalunya durant el 2014. Això, després que el president espanyol, Mariano Rajoy, rebutgés el Pacte Fiscal que li plantejava el president, Artur Mas.
Els pressupostos del Govern d’aquest 2012 es van aprovar el mes de febrer, gràcies als vots favorables de Convergència i Unió i a l’abstenció del Partit Popular català. També va donar un sí crític el diputat no adscrit Joan Laporta. La resta de formacions van acusar la federació de tirar endavant uns comptes injustos i amb manca d’equitat.
El PSC va renovar el seu grup parlamentari a principis de setembre, quan encara no s’havia fet la manifestació de la Diada ni se sabia que s’avançarien les eleccions. Xavier Sabaté va substituir Joaquim Nadal com a president del grup, i Jaume Collboni va ocupar el càrrec de portaveu que, fins llavors, assumia Miquel Iceta.
L’Onze de Setembre del 2012 passarà a la història per registrar la manifestació més multitudinària que s’ha fet a Catalunya. Un milió i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana, van sortir als carrers de Barcelona. La gran majoria ho van fer convocats per l’Assemblea Nacional Catalana darrere el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. Havia passat poc més d’una setmana des de la Diada quan el president, Artur Mas, es va reunir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per plantejar-li la proposta de Pacte Fiscal aprovada al Parlament. Segons Mas, Rajoy es va negar a negociar la proposta i el va emplaçar a revisar el sistema de finançament amb les altres comunitats.
El 27 de setembre, el ple del Parlament va aprovar una resolució del Debat de Política General que instava el Govern a realitzar una consulta sobre el futur de Catalunya prioritàriament durant la següent legislatura. Va comptar amb el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i els diputats Joan Laporta i Ernest Maragall.
Convergència i Unió va tornar a guanyar les eleccions, el 25 de novembre, però perdent dotze escons respecte els que va obtenir el 2010. El seu candidat a la reelecció com a president de la Generalitat, Artur Mas, es va veure abocat des d’aquella nit a buscar un pacte per tal de donar garanties al Govern de la següent legislatura. El Partit dels Socialistes de Catalunya va obtenir, la nit del 25 de novembre, el pitjor resultat de la història en unes eleccions al Parlament. Va perdre vuit diputats i es va quedar en vint, per darrere d’ERC. El fet que alguns sondejos els pronostiquessin una davallada més gran va ser l’argument dels seus dirigents per treure ferro al resultat.
Esquerra Republicana de Catalunya va ser el partit que més profit va treure del 25-N, passant de ser la cinquena força a convertir-se en la segona i doblant el seu nombre de diputats. El seu candidat republicà, Oriol Junqueras, s’havia convertit en president del partit pocs mesos enrere, substituint en el càrrec a Joan Puigcercós.
El líder de CiU i president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, van signar pocs dies abans de Nadal l’acord entre CiU i ERC per garantir la governabilitat durant la 10a legislatura. El pacte contempla convocar la consulta sobre el futur polític de Catalunya el 2014 i un paquet de reformes fiscals.
ECONOMIA: L’any deixa més atur, dues vagues generals, l’IVA més alt i un nou mapa bancari
A Catalunya ja hi ha més de 840.000 desocupats, un 22,5% de la població activa. L’augment de l’atur i la pujada de l’IVA són les dues notícies que més recordaran els ciutadans d’aquest 2012, un any en què, a més, s’han viscut dues vagues generals per respondre a la reforma laboral. Les administracions han seguit retallant per complir amb el dèficit, i la Generalitat s’ha acollit al FLA per poder fer front als pagaments. El 2012 també ha sigut un any de profunds canvis en el mapa bancari català (es consoliden Caixabank i Sabadell). La fallida de l’aerolínia Spanair i el desenllaç d’Eurovegas han sigut altres de les notícies econòmiques d’aquest any.
El somni de tenir una aerolínia de bandera catalana s’esvaeix el 27 de gener. Spanair anuncia que cancel·la tots els vols i cessa l’activitat de manera definitiva, un brusc final que va afectar milers de passatgers.
El Consell de Ministres aprova el 13 de juliol l’increment de l’IVA, tant en el tram general, que passa del 18% al 21%, com del reduït, que puja del 8% al 10%. Es manté al 4% l’IVA superreduït per a productes bàsics. L’increment va entrar en vigor l’1 de setembre.
El 25 de setembre la Generalitat sol·licita acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic per poder fer front als pagaments. L’adhesió al FLA va lligada a l’obligació de reduir el sector públic i fer reformes estructurals i està condicionada al compliment dels objectius de dèficit.
El sistema financer català s’ha transformat: Unnim ha estat comprada pel BBVA, ‘la Caixa’ ha adquirit Banca Cívica i el Banc de València, i Banc Sabadell, després de digerir la CAM, s’ha quedat la xarxa d’oficines de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó.
El 8 setembre es resol l’enigma sobre Eurovegas. Sheldon Adelson anuncia que Eurovegas s’instal·larà a Madrid i no a Barcelona. Un dia abans el Govern fa públic per sorpresa un altre projecte, Barcelona World, que sorgeix d’un acord entre la Caixa i l’empresari valencià Enrique Bañuelos. Els directius de Las Vegas Sands van visitar els terrenys del Baix Llobregat, el 25 de juny.
Aquest ha sigut l’any de les dues vagues generals. Els sindicats van convocar les aturades el 29 de març, en contra de la Reforma Laboral aprovada pel govern del PP, i el 14 de novembre, en plena campanya electoral catalana. Les dues vagues van tenir força seguiment en el sector industrial i menys en l’administració i serveis. A la fotografia, un aspecte de la manifestació del 14-N a Barcelona.
IAG (Iberia i British Airways) llança el 8 de novembre una OPA per controlar el 100% de l’aerolínia catalana Vueling. El grup aeronàutic es compromet a mantenir la base a Barcelona. L’oferta es produeix en ple procés de reestructuració d’Iberia, que ha llançat un pla que preveu acomiadar a 4.500 treballadors i reduir un 15% les rutes i freqüències.
Aigua, llum, gas, carburants, transport públic… Els ciutadans no només han patit els efectes de la crisi durant el 2012, sinó que han vist com s’incrementaven els preus de gairebé tots els serveis bàsics que han de pagar.
L’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre marca un altre rècord de parats, 840.000 a Catalunya, un 22,5% de la població activa. El 2012 ha estat un any de destrucció d’ocupació i les previsions més optimistes apunten que no es tornarà a crear feina fins el 2014.
EL BAIX LLOBREGAT: la lluita contra Eurovegas i la defensa del Parc Agrari protagonistes absolutes del 2012
També les eleccions del 25N, que van convertir el Baix Llobregat en l’únic bastió que el PSC conserva a tot Catalunya. A més, CiU va rebre un gran càstig a la comarca, on va perdre més d’un 12% del séu electorat.
Després de dubtar durant mesos, finalment el magnat nord-americà Sheldon Adelson, va decidir ubicar el macrocomplex d’oci i joc conegut com Eurovegas, a Madrid. La possibilitat de que aquest macroprojecte s’instal·lés al Baix Llobregat i concretament dins el Parc Agrari, va provocar moltes protestes entre la societat civil -que va acabar constituint la Plataforma Aturem Eurovegas-, els sindicats -sobretot Unió de Pagesos, que va liderar la lluita contra el projecte- i els partits polítics; ICV-EUiA i ERC principalment, van ser els grans opositors d’Eurovegas a nivell polític.
Després de manifestacions i activitats de protesta que van aglutinar milers de persones, i que diversos Ajuntaments de la comarca es pronunciessin en contra del macroprojecte o a favor de la defensa del Parc Agrari, Las Vegas Sands va anunciar que es decantava per Madrid. Mai es sabrà si l’oposició ferotge que va trobar Adelson -que a Madrid no es va articular fins més tard- va ser realment el detonant de l’elecció. El Govern va suggerir que hi havia coses que s’havia negat a acceptar en la negociació amb el magnat, justificant així l’elecció de Madrid. Segurament tot va influir, però la lectura més extesa és que la batalla d’Eurovegas la va guanyar la societat civil.
Un cop desapareguda l’amenaça d’Eurovegas, es va iniciar el procés per capitalitzar aquest sentiment favorable a la defensa d’un territori que ha estat molt trinxat en el últims 30 anys. La “Taula Catalana d’Alternativa al model Eurovegas” -taula que aglutinava sindicats, alguns partits, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, etc. i societat civil- es va transformar en la “Taula catalana en defensa del Parc Agrari i el Delta del Llobregat” i es va elaborar un Manifest que tancava l’etapa d’oposició a Eurovegas i obria la nova etapa amb propostes en positiu, basades en el desenvolupament sostenible i les possibilitats derivades del mateix Parc Agrari.
El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat va aprovar un nou Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari a finals de novembre, per assegurar els usos agrícoles i promoure l’explotació agrària professional de les 2.216 hectàrees qualificades per a aquesta activitat econòmica, el que representa un 66,93% de la superfície total del parc. La intenció és facilitar el relleu generacional i la implantació de nous emprenedors per dedicar-se a l’agricultura i donar així una viabilitat econòmica a la zona per evitar “noves propostes especulatives”.
Finalment, la Plataforma Aturem Eurovegas es va refundar fa unes setmanes en Delta Viu, per continuar defensant el territori i generant alternatives, ja que segons la Plataforma “l’ombra d’Eurovegas s’ha allunyat però el Delta continua amenaçat”.
Pel que fa al 25N, les eleccions al Baix Llobregat van tenir present el recent conflicte d’Eurovegas. Diversos líders polítics com Joan Herrera o Oriol Junqueras van parlar d’Eurovegas i del Parc Agrari com a part fonamental del seu programa i de la campanya. Herrera va visitar la passarel·la que recorre bona part del Parc Agrari entre Cornellà i Sant Boi de Llobregat, precisament els terrenys que una delegació de Las Vegas Sands va visitar per construir-hi Eurovegas. “És l’exemple d’I tant si podem!, vam guanyar la lluita contra Eurovegas”, va declarar.
Junqueras, per la seva banda, va presentar un document amb 10 propostes per a un model productiu i sostenible al Baix Llobregat. El document recollia que cal apostar decididament perquè el Parc Agrari assoleixi la total capacitat d’explotació agrícola, mantenint la seva estructura actual, legislant l’ús de les terres sense explotar i promocionant nous models empresarials com les cooperatives, alhora que orientant el model productiu cap a l’agricultura de qualitat i proximitat.
La del Baix Llobregat va ser una campanya doncs, peculiar. I això es va traslladar als resultats electorals. A la comarca es van obtenir uns resultats diferents dels de la resta de Catalunya, principalment perquè va ser l’única on el PSC va ser la força més votada. Estrany, tenint en compte que les passades eleccions autonòmiques CiU va guanyar de quasi 29.000 vots. Aquest fet, encara és més sorprenent si tenim en compte que el PSC va guanyar empitjorant substancialment els seus resultats -del 23,45% de 2010 al 20,09% d’enguany-, fet que tan sols s’explica amb la fortíssima davallada que va patir CiU -que va passar del 31,94% de 2010, al 19,80% actual.
Per contra, ICV-EUiA, C’s i ERC van millorar molt els resultats anteriors, en el cas dels 2 últims, doblant els resultats aconseguits. També el PP va millorar una mica, tot i que no amb tanta contundència. La correlació de forçes que van deixar aquests resultats doncs, també és força diferent al global, ja que la 2ª força més votada al conjunt del territori català, ERC, ocupa la 6ª posició al Baix Llobregat, per darrere d’ICV-EUiA (4ª) i C’s (5ª), que va irrompre amb força a la comarca en aquestes eleccions, passant també per davant dels republicans.
La CUP, que es presentava per primera vegada a les eleccions al Parlament, va quedar a la comarca gairebé un punt per sota del seu resultat al conjunt de Catalunya -2,52% en front del 3,48% total-, resultat que la deixa en l’última posició dels partits amb representació parlamentària, a més de 8 punts de diferència d’ERC, la següent força per la cua.