Investigadors del grup Sostenipra de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han elaborat un estudi per a analitzar el potencial agrícola de l’espai periurbà de Barcelona. Les conclusions indiquen que 400 hectàrees es podrien dirigir a l’agricultura. El seu ús implicaria un estalvi anual de fins a 4.400 tones de CO2
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]C[/dropcap]ientífics de la UAB han quantificat les àrees amb potencial per a la producció agrícola en la zona periurbana, l’entorn no urbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estudi ha pres com exemple la producció de tomàquets, el segon vegetal més consumit en la ciutat, per a avaluar l’estalvi ambiental i el potencial de consum. Les dades indiquen que 400 ha de terreny, entre cultius abandonats i cobertes d’edificis urbans aprofitables, podrien dedicar-se a l’agricultura, amb una producció, en el cas dels tomàquets, d’entre 2.700 i 10.000 tones. Aquesta producció implicaria un estalvi anual d’entre 32 i 120 Gigajulis d’energia i d’entre 1.200 i 4.400 tones de CO2.
L’estudi ha analitzat el potencial del Parc Agrari del Baix Llobregat (3.000 ha), amb el 58,7% de la superfície dedicada als cultius, però també amb 530 ha (el 16%) de zones desertes, bona part de les quals té capacitat per a la producció agrícola. Si se sumen les hectàrees aprofitables amb la implementació d’hivernacles en cobertes d’edificis del parc logístic de la Zona Franca i de la pròpia ciutat de Barcelona -una experiència que ja s’està desenvolupant en algunes ciutats, com Nova York, Londres o Vancouver-, l’àrea amb potencial agrícola de Barcelona i el seu entorn suma més de 400 ha.
Només tenint present la zona no aprofitada del Delta del Llobregat es podrien produir 4.600 tones de tomàquets amb cultius en hivernacles.
La importància de la producció local a nivell ambiental va ser quantificada en un estudi previ dels mateixos investigadors de Sostenipra ICTA-UAB publicat en el Journal of the Science of Food and Agriculture. El transport i l’emmagatzematge dels productes no locals generen grans despeses energètics i emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’estudi, mentre la venda a Barcelona de 1kg de tomàquets d’Almería requereix l’emissió de 704 g de CO2, la mateixa quantitat produïda a Barcelona només implica l’emissió de 263 g. Actualment el 60% dels tomàquets que es consumeixen a Barcelona procedeixen d’Almería. En canvi, si s’implementessin 20 ha d’hivernacles (l’escenari més conservador de l’estudi) es podria cobrir el 36% del consum de tomàquets de la ciutat. I amb un aprofitament de 75 ha de sòl fins i tot es podria obtenir un 33% d’excedent de producció.
Per als investigadors, les barreres més importants per a l’ús agrícola de les zones abandonades són les econòmiques: l’especulació del terreny a causa de la proximitat de la ciutat, el preu elevat del sòl, la competència amb els productors de fora, i els escassos beneficis de l’activitat; juntament amb les barreres ambientals: limitacions en el proveïment d’aigua per les condicions climàtiques; i amb les socials: la falta de continuïtat d’aquesta activitat de generació en generació. D’altra banda, les barreres d’implementar hivernacles en coberta serien econòmiques, donada la inversió inicial, i barreres legals tant de planejament com d’adaptació a l’àmbit urbà.
Les conclusions de l’estudi són de gran importància per a una millora ambiental en general, no només a Barcelona, atès que les zones urbanes són responsables del 80% del consum d’energia global, del 70% de la generació de residus i del 60% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle.
La investigació, presentada en la conferència Agriculture in an Urbanizing Society – International Conference on Multifunctional Agriculture and Urban – Rural Relations a Wageningen, Països Baixos, ha estat portada a terme pels investigadors del grup d’investigació Sostenipra del ICTA de la UAB Esther Sanyé-Mengual, Ileana Cerón-Palma, Jordi Oliver-Solà, Juan Ignacio Montero i Joan Rieradevall, amb la participació de l’empresa Inedit, l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentarias (IRTA) de la Generalitat, i el Departament d’Enginyeria Química de la UAB.