[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l dia 1 de febrer es va inaugurar a Molins de Rei l’exposició “ La infància del PSUC (1936-1939). El retorn dels papers de Salamanca. Els documents de Molins de Rei”.
El 21 de febrer de 2012, L’arxiu Nacional de Catalunya va ser l’escenari de la restitució de part de la nostra memòria. Es van entregar 85 lligams en documents privats espoliats durant la Guerra Civil i el franquisme a entitats i particulars catalanes; uns documents que han estat prop de seixanta anys a L’arxiu de Salamanca. Massa temps si pensem els anys que han passat des de la mort del dictador. És en aquesta jornada, quan el PSUC recupera els seus documents de l’arxiu de la Guerra Civil, creat pel règim franquista per donar suport a la repressió desprès de la Guerra Civil 1936-1939.
A partir de cartes, fitxes de militants, llibres de particulars, etc; d’aquells que es mantingueren fidels al govern republicà, es van treure noms de gent que havia format part de partits o sindicats d’esquerres o anarquistes, i se’n van fer fitxes per a la policia, moltes de les quals es van usar en consells de guerra de l’època i la llarga repressió que va durar fins el final del franquisme, és allò que per molts historiadors com Paul Preston consideren com un autèntic holocaust.
Entre els papers retornats, uns vuit mil documents conformen aquest fons recuperat del PSUC i relacionen més de dotze mil homes i dones militants del partit, tots ells adherits a la causa republicana en defensa de la llibertat i la dignitat de les persones.
A l’exposició es presenten al públic aquells documents que fan referència a l’organització i militants del PSUC de Molins de Rei, gràcies a la col•laboració de la Fundació Nous Horitzons, dipositària del fons del PSUC, com també d’altres partits com Bandera Roja o Nacionalistes d’Esquerra. L’exposició, va ser inaugurada per el president d’ICV local Ivan Arcas; Jaume Bosch, president de la Fundació Nous Horitzons; Marià Hispano arxiver del PSUC i jo mateix, historiador que he fet el recull dels documents de Molins de Rei.
Tots ells varen explicar la importància del retorn d’aquests documents per la memòria col•lectiva del país, però especialment per reconstruir la història d’homes i dones provinents sovint de diferents classes socials, però tots compromesos en la defensa de les classes subalternes, aquelles que fa referència en Raimon en la seva cançó: “Jo vinc d’un silenci”.
Militants d’un partit que va néixer el 24 de juliol de 1936 amb la fusió del Partit Català Proletari, la Federació Catalana del PSOE, el Partit Comunista de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya, el partit al que pertanyia el primer secretari del PSUC, Joan Comorera, mort el 1958 al penal de Burgos. Aquest partit tenia àmbit nacional i no estatal i fou creat sense consulta ni autorització del PCE, aconseguint el 7 de juliol de 1939 ser reconegut com Secció Catalana de la Internacional Comunista amb ple dret.
A l’exposició que romandrà oberta fins el dia 9 de febrer, de 17 a 19 hores, es pot trobar informació de militants del PSUC de Molins de Rei com: Josep Andreu Vives, Josep Camprubí Condomines, Joan Artès Soteres, Angel Martí Bensoms, tots ells també socis de la Federació Obrera de Molins de Rei i important nucli d’afiliats a l’Unió Socialista de Catalunya i bressol del posterior PSUC, com també documents de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, Internacional Juvenil Comunista que tenia la seva seu a Molins del Llobregat. Així com també d’altres documents d’altres persones del partit o sindicats d’esquerres d’aquesta vila.
Durant l’emotiva inaguració de l’exposició moltes persones varen poder reconèixer a familiars, amics o coneguts a la vegada que se’ls va informar que podran tenir còpia dels documents dels seus familiars passat l’estiu.
Francesc Prieto Rius, historiador