El tribunal denega la suspensió cautelar de la resolució de l’òrgan de contractació de la Generalitat i dóna la raó a Agbar
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a secció cinquena del TSJC TSJC ha acordat desestimar els recursos presentats per la Generalitat i per Acciona que demanaven la suspensió cautelar de l’anul·lació de l’adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat.
D’aquesta manera, l’alt tribunal català manté l’anul·lació del concurs que va fer l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), l’òrgan administració de contractació de la Generalitat, l’OARCC, que va considerar que l’oferta guanyadora -l’oferta d’Acciona- n’havia de quedar exclosa perquè no va complir amb el programa d’obres.
Al mes de gener d’enguany, Homs va atribuïr a una “divergència de criteri” el litigi per la concessió de l’ATLL, adjudicada a Acciona per una mesa de contractació formada per funcionaris de la Generalitat, i l’òrgan de control de l’OARCC, també depenent de l’administració catalana, que va apreciar “contradiccions” en el procés. En una roda de premsa per informar dels acords del Consell Executiu, el portaveu del Govern va assenyalar que el desacord entre òrgans de la Generalitat mostrava que el procés d’adjudicació de l’empresa pública havia estat “garantista”.
Per aquesta raó, el gabinet jurídic central de la Generalitat va recórrer per la via contenciós-administrativa davant del TSJC la resolució de l’OARCC.
Però per al TSJC, la decisió de l’OARCC ha de tenir “plena virtualitat” a menys que es justifiqués l’existència de “greus perjudicis per a l’interès general, cosa que aquí no passa”.
Així doncs, el TSJC denega la petició de la Generalitat i d’Acciona que se suspengués de forma cautelar l’efectivitat de la resolució del OARCC, ja que considera que es va basar en un “argument perfectament sostenible”, l’encert del qual haurà de ser examinat quan s’analitzi la causa principal.
El TSJC també desestima l’argument de la Generalitat, que al·legava que mantenir vigent la decisió del OARCC podria suposar influenciar el sistema tarifari, suposant un increment d’uns 30 milions d’euros anuals. Però segons el Tribunal, “aquesta argumentació no està suficientment justificada”.