La Universitat de Barcelona i la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, conscients dels greus problemes de la societat catalana en temps de crisi, uneixen esforços i engeguen una iniciativa que pretén obrir un debat sobre el malbaratament alimentari i la necessitat de trobar-hi una solució
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a campanya, que s’impulsarà en el període 2013-2014, s’emmarca en l’Any Europeu contra el Malbaratament d’Aliments, que se celebrarà el 2014. En aquest context, la UB i el Banc dels Aliments posen en marxa la campanya “Som allò que llencem”, que es va presentar el 5 de març en un acte al campus de l’Alimentació de la UB.
L’objectiu és responsabilitzar tota la ciutadania i els actors implicats en la cadena alimentària perquè millorin la gestió dels aliments i en redueixin el malbaratament. Un dels objectius de la campanya és divulgar la problemàtica del malbaratament d’aliments i fer que la població en prengui consciència. Per això, s’organitzaran conferències tècniques i científiques en què es tractaran els punts d’actuació especial, sense oblidar que cal mantenir un sistema de vida i uns hàbits alimentaris definits en l’anomenada dieta mediterrània.
La UB vol actuar directament als seus centres, i en especial, als espais de menjador, per alertar de la urgència de la situació i consolidar actituds de canvi positives envers el malbaratament alimentari.
[level-premium]
Un altre dels objectius és promoure la reducció dels residus orgànics, així com els excedents en la producció, transformació i distribució dels aliments, per tal de disminuir la petjada ecològica produïda per transports innecessaris. La millor manera de fer-ho és recuperant aliments mitjançant accions de proximitat, potenciant les xarxes solidàries que lluiten contra la pobresa, i trametent els aliments consumibles però no comercialitzables al Banc dels Aliments.
En tercer lloc, es vol denunciar les conseqüències que comporta el malbaratament alimentari en relació amb la pobresa i el medi ambient. Es vol sensibilitzar la població i els actors de la cadena alimentària, des de la producció d’aliments fins al consum domèstic, sobre la necessitat de reduir l’impacte ambiental dels residus orgànics, per tal de limitar la producció de diòxid de carboni i de metà que incideixen directament en el canvi climàtic que ens afecta a tots.
El problema de les dates de caducitat
La Universitat es vol centrar a complir la seva primera funció social, la de formar els ciutadans, i especialment els alumnes, combinant adequadament la formació universitària amb actuacions que incentivin actituds positives envers el malbaratament d’aliments. Finalment, es vol fomentar la col·laboració amb les administracions responsables (municipis, Àrea Metropolitana, Agència de Residus de Catalunya) per crear sinergies que permetin optimitzar els resultats de la campanya.
Un dels objectius de la campanya és donar a conèixer la problemàtica del malbaratament, en especial pel que fa al bon ús de les normes sobre dates de caducitat i dates de consum preferent. Aquest va ser el tema abordat durant la presentació de la campanya, en la que el profesor Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia, va explicar que en l’etiquetatge dels aliments envasats s’indica una data que informa de fins quan un producte manté les característiques que el fan apte per al consum.
Es tracta, doncs, de la data de “consum preferent” o de “durada mínima”, no de la caducitat. La data de consum preferent indica el temps garantit en què aquell aliment manté les seves propietats sensorials, nutritives i de seguretat. El marge, però, és ampli, i més enllà d’aquesta data el producte pot seguir sent comestible.
Segons Mariné, “no es justifica que una interpretació massa rigorosa determini que un aliment després d’aquesta data —a vegades, fins i tot una mica abans— s’hagi de llençar”. De fet, la data fins i tot pot arribar a crear una falsa seguretat, perquè si un producte no s’ha guardat en les condicions adequades es pot deteriorar abans de la data indicada. La data de caducitat només té sentit en productes molt peribles, com ara la llet pasteuritzada.
És evident que cal fer servir les dates per garantir la seguretat, però per tal de contribuir a evitar el malbaratament alimentari, la Unió Europea està estudiant flexibilitzar la legislació sobre dades en l’etiquetatge dels aliments.
El malbaratament alimentari en xifres
Quan parlem d’evitar el malbaratament alimentari domèstic ens referim, dit de forma senzilla, al fet de no llençar menjar. És a dir, no llençar aliments que són aptes per al consum humà. No nes considera malbaratament llençar restes com ara els ossos de la carn o les espines de peix, les closques, les pells de les verdures, ni tots aquells residus orgànics no aprofitables després d’haver-ne fet un ús responsable.
Quan llencem menjar, també estem llençant els recursos que hem destinat a la seva producciói estem contribuint de forma indirecta a l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Aquest impacte es multiplica si la quantitat d’aliment que llencem és importat, ja que com més lluny es produeix l’aliment, més emissions de CO2 associades al transport es generen.
L’Agència de Residus de Catalunya ha realitzat un estudi, per tal de dimensionar el malbaratament alimentari a Catalunya, identificar-ne els causants i proposar unes accions per mitigar-lo. Aquest en són els principals resultats:
1.- A Catalunya l’any 2010 es malbarataren: 35 kg per habitant i any • 262.471 tones d’aliments • Amb un valor de 841 milions de Euros • Representen el 7% dels aliments consumit
2.- Qui malbarata? • 20,3 kg corresponen a famílies. • 9,2 kg al Comerç • 5,6% a la restauració. (No s’inclou el malbaratament que s’esdevé en la gran distribució a l’engròs, en la indústria de transformació dels aliments o en les explotacions agropecuàries)
3.- Participació en el malbaratament: • El comerç, de forma agregada, un 26% • Els mercats municipals amb un 1% • Els supermercats amb un 16% • El petit comerç amb un 9% • Les famílies un 58% del total • Prop del 50% del menjar malbaratat és causa d’un manteniment i una conservació deficients de les provisions alimentàries a casa • El 25% del total malbaratat són restes del plat sense acabar • El sector de serveis a la restauració i el càtering es responsabilitza del 16%, la privada (amb un 12%), la demanda institucional (amb un 4%)
La conclusió és que s’ha de recuperar el valor dels aliments i concebre les restes alimentàries com un recurs. Cal incidir sobre tots els esglaons del cicle alimentari, de manera coordinada amb cadascun dels actors i amb una combinació d’instruments educatius, de sensibilització, tècnics, logístics, econòmics, legislatius i fiscals.
La lluita contra l’escàndol del malbaratament a nivell europeu
El malbaratament d’aliments ha adquirit unes dimensions tals, que ha de considerar-se un problema d’abast mundial que afecta a totes les baules de la cadena agroalimentària, des del camp fins a la taula dels consumidors. La producció d’aliments que no consumim comporta un alt cost en termes ambientals, des de la utilització d’energia i recursos naturals i representa un escàndol en temps de crisi.
La lluita contra el malbaratament d’aliments és en una prioritat en el pla de treball polític europeu.
Els Consell Europeu i els Estats membres han d’elaborar estratègies i mesures concretes per reduir a la meitat el malbaratament d’aliments al llarg de tota la cadena alimentària per tal de, millorar l’eficiència del sector i sensibilitzar a l’opinió pública És necessari que els ciutadans siguin informats no solament de les causes i conseqüències del malbaratament, sinó també de les maneres de reduir-ho.
Cal promoure una cultura científica i civil orientada als principis de sostenibilitat i solidaritat a fi d’estimular millors comportaments. L’experiència demostra que iniciatives espontànies d’associacions, tant de voluntariat com de professionals, encaminades a difondre i materialitzar una cultura contrària al malbaratament, han tingut un gran èxit als territoris en els quals s’han dut a terme.
Es per això que la Comissió Europea ha proclamat el 2014 “Any Europeu contra el Malbaratament d’Aliments”, com un important instrument d’informació i sensibilització.
[/level-premium]