[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]T[/dropcap]emps enrere, quan l’economia anava bé, l’Ajuntament de Viladecans va fer un planejament urbanístic per construir un gran centre comercial. Aleshores vàrem dir que no calia, que ja n’hi havia massa al nostre entorn, però el govern municipal ens va explicar que seria diferent, que seria un outlet -terme que ha agafat fortuna en plena recessió.
Anys després vam topar un cop més amb la crua realitat, amb la que ens té acostumat l’equip de govern socialista: d’outlet res de res, Vilamarina és un gran centre comercial com tants d’altres, amb les mateixes franquícies que tots els centres comercials del Baix Llobregat i, per tant, sense cap valor afegit. Ni tan sols té cinema, perquè a Viladecans ja n’hi havia -fins fa ben poc, és clar.
Sempre hem defensat que cal revitzalitzar el teixit comercial dins l’entramat urbà, als barris i al nucli antic, seguint el model d’èxit del carrer Doctor Reig. En comptes de crear un Vilamarina del no res, s’hauria d’haver acompanyat a les franquícies perquè s’instal•lessin en els incomptables locals comercials en lloguer, venda o traspàs que esquitxen tota la ciutat. Hauríem retroalimentat així a tot el sector. Però l’Ajuntament va primar els interessos especulatius i ja tenim el nostre gran centre comercial, amb locals que mai s’han acabat d’omplir i establiments insígnia com Zara que han abaixat persianes davant els tristos resultats.
Fa unes setmanes, representants de la secció local d’Esquerra Republicana ens vàrem reunir amb el sr. Alcalde per tractar diverses qüestions que amoïnen a la ciutadania. Un d’aquests assumptes era el rumor sobre la futura construcció d’un outlet a Viladecans. Lamento constatar que si el contingut dels diaris d’ahir era cert Carles Ruiz va faltar a la veritat, ja que ens va dir que no es faria cap outlet a Viladecans.
Des d’Esquerra entomem l’anunci d’aquesta inversió amb posicions enfrontades. Ens preocupa seriosament l’impacte que tindrà en el nostre teixit comercial, tenint en compte que Vilamarina ja va repercutir negativament. Actualment ens trobem amb dos models de comerç que es reparteixen les engrunes d’un consum ferit greument per aquesta crisi tan dura que estem vivint.
Precisament és aquesta crisi la que ens fa veure l’altra cara de la moneda. Trepitgem el carrer, tenim família, amics i amigues, i som coneixedors del moment actual. Una oportunitat de generació de llocs de treball com aquesta s’ha de valorar i tenir en compte, no podem oblidar les 6.698 persones de Viladecans que consten com atur registrat.
Ara bé, caldrà veure si es compleixen les previsions, es parla de mil llocs de treball, però la prudència és un valor actualment a la baixa: l’Ajuntament també s’omplia la boca de les bondats d’un futur parc aeroespacial que mai veurà la llum o dels centenars de llocs de treball que generaria el parc de negocis, avui mig buit o omplert amb multinacionals com Unilever que lògicament es va endur els seus treballadors de l’antiga seu de Barcelona, sense generar nous llocs de treball al municipi. Estem cansats de falses promeses i de falses expectatives que generen més desànim entre la població. En un municipi on la taxa d’atur registrat és del 19’1% no ens podem permetre cap luxe ni cap irresponsabilitat.
Per això exigim que si s’acaba fent l’outlet a Viladecans es faci amb intel•ligència, que es posin condicions i es pensi en la població, no només en omplir pàgines de diari. Demanem a l’Ajuntament que impulsi un pla de dinamització i suport al comerç local amb els ingressos que generi l’outlet en concepte d’impostos, acompanyat d’un programa específic a Can Calderon sobre emprenedoria i innovació vinculada al comerç de proximitat.
A més a més, cal acompanyar el projecte d’un pla turístic que mostri la riquesa de la nostra ciutat als compradors, posant en valor el patrimoni local, la riquesa mediambiental i la gastronomia basada en el parc agrari. També exigim que els nous llocs de treball es destinin prioritàriament a ciutadans de Viladecans.
El cost d’oportunitat d’abandonar el Parc Aeroespacial és massa gran com per continuar perpetuant un model de turisme de sol i platja, sense aportar cap valor afegit. Si estem com estem és per no haver fet bé les coses, no continuem hipotecant el futur de les joves generacions. Si no vigilem, la urgència per generar noves oportunitats de treball als nostres conciutadans ens pot portar a desertitzar les nostres petites i mitjanes botigues que ara amb prou feines es guanyen la vida, arribant a un resultat de suma zero en llocs de treball i trencadissa del nostre teixit social i comercial.