[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]l voltant de la simbòlica data del 1r de Maig, els treballadors i les treballadores de tot el món, convocats per la Confederació Sindical Internacional (CSI) i per desenes de moviments socials, ens mobilitzem per reivindicar treball digne, drets laborals i socials i un canvi radical en la distribució de la riquesa mundial.

Alhora que volem expressar la nostra solidaritat amb les persones treballadores i sindicalistes que encara avui, com ha passat recentment a Grècia, pateixen agressions i assassinats pel fet de reclamar els seus drets.

Com diem des de fa anys, les polítiques neoliberals i la mala entesa austeritat, lluny de reduir els costos socials de la crisi, els estan disparant. Les retallades en Benestar, Educació o Salut, els desnonaments, la pèrdua dels estalvis per l’estafa de les preferents i la reducció de sous i pensions, estan fent més gran la bretxa entre rics i pobres.

Hem acabat un nou mes (abril de 2913) on l’atur, la pobresa i l’exclusió social s’han incrementant de nou. Més de 900.000 persones a Catalunya i 6 milions a Espanya volen i no poden treballar i més de la meitat del jovent ha d’escollir entre l’atur i l’emigració. 118.000 llars catalanes no tenen cap ingrés i el govern posa més difícil l’accés a subsidis, beques i ajuts, i castiga els majors de 55 anys.

Són problemes que la gent que compartim el projecte d’ICV-EUiA al Baix Llobregat coneixem perfectament. Els patim en carn pròpia, com la resta dels nostres veïns i veïnes, no ens els ha d’explicar ni la premsa ni cap assessor.

La realitat ens diu que són moments de Resistència. Civil, Social, Ciutadana, Institucional, posem-li el cognom que vulguem. Són temps de mobilització per intentar frenar els atacs contra els drets de la ciutadania. Són moments per implicar-se en tots els fronts i on no sobra ningú ni es poden acceptar sectarismes de cap mena.

S’ho volen carregar tot i hem de defensar el que tenim entre tots i totes.

També és moment per l’Exigència, per demanar allò que ens correspon com a persones que vivim en territoris trinxats i maltractats com el Baix Llobregat, i el desplegament dels serveis públics necessaris per superar la distància socioeconòmica amb d’altres zones de Catalunya.

Si tenim més atur i menys formació no té sentit que les retallades en serveis públics ens afectin més. No hauria de ser al revés? Cal Proposta.

Hi ha propostes alternatives a l’austeritat i les retallades en molts terrenys i se’n construiran més. Hi ha alternatives i recursos econòmics suficients per crear ocupació, reforçar els serveis públics, aturar els desnonaments, reduir la pobresa i regenerar el sistema democràtic.

La ciutadania necessita un Programa de mínims compartit per la majoria. Partint d’un control democràtic de l’economia, amb polítiques d’estímul econòmic, redistribuint la riquesa amb una reforma fiscal progressiva i lluitant contra el frau i l’evasió fiscal, tenim l’oportunitat de promoure una economia energèticament menys dependent i sustentada en un sistema de finançament de major interès públic.

Què cal salvar? Els Bancs o el finançament de l’economia productiva i els llocs de treball?

Des de la resistència i l’exigència d’allò que és nostre, i amb capacitat de proposta és des d’on cal teixir l’Alternativa social i política que molta gent reclama i que es pot fer realitat si es treballa amb generositat, respecte i reconeixement a la feina que fa cadascú.

ICV-EUiA ens hi volem sumar qui s’apunta?

 

Arnau Funes, Co-President d’ICV del Baix Llobregat, President del grup d’ICV-EUiA-EPM a la Diputació de Barcelona i Regidor d’ICV-EUiA a Cornellà

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here