La Ciutat de les Roses, així s’ha reclamat sempre Sant Feliu, que enguany, en el marc del centenari de l’escriptora i poetessa santfeliuenca, Joana Raspall, combinarà aquests dos elements -roses i poesia- en les seves Festes de Primavera. Com cada any es podrà gaudir de l’espectacular Exposició de Roses, amb més de 80 anys d’història
Roses: Any rera any Sant Feliu recorda que és La ciutat de les Roses
L’Exposició de Roses de Sant Feliu neix l’any 1928 i està estretament vinculada a la figura del roserista Pere Dot. La primera mostra té lloc a l’Ateneu on s’exposen 55 de les seves varietats amb la intenció de donar-les a conèixer als habitants de Sant Feliu.
L’any 1930 se celebra la primera exposició exclusivament de roses a la seu dels Amics de l’Art i de les Lletres, entitat que, juntament amb l’Escola de Declamació Miguel Rojas, serà la que impulsi la vida cultural local utilitzant les roses, el teatre i la literatura com a mesura per combatre l’autoritarisme i l’anticatalanisme de la dictadura. Aquestes exposicions tenen com a objectiu promoure l’interès i divulgar la rosa com a símbol d’identitat de Catalunya.
A partir de 1932, l’exposició s’institucionalitza i l’Ajuntament de Sant Feliu participa per primera vegada en aquesta mostra després que Pere Dot aconseguís la 2a medalla d’or del Concurs de Bagatelle a París. Durant la Guerra Civil, l’exposició no se celebra i es reprèn el 1949, any en què l’exposició va ser molt important. A partir de 1950, es van introduir concursos entre els aficionats als cultius. La diferència amb els concursos de París, Ginebra, Roma o Madrid, és que a Sant Feliu es presenta una exhibició de flor tallada de les millors varietats de roses que hi ha al mercat, i que han estat obtingudes pels roseristes i aficionats.
El 1957, amb la primera mostra que se celebra al Casino, s’aconsegueix la primera Exposició Nacional. A més, per primera vegada es vinculen a l’exposició activitats culturals. Durant els anys 60 i 70, l’exposició va tenir un caràcter més oficial i augmenta també la difusió als mitjans de comunicació. Cada any es presenten al voltant de quinze novetats, com la rosa “Si”, la més petita del món, i la “Princesa Sofia”, creades per Pere Dot, o la rosa “Tristesa”, de la família Camprubí.
Entre 1978 i 1979 es produeix un altre parèntesi i es deixen de fer exposicions, degut principalment al fet que els roseristes Dot i Torreblanca se’n van de la ciutat a causa del creixement urbanístic i a la situació de conflictivitat laboral, social i política pròpia de la transició democràtica. Precisament amb l’arribada de la democràcia es reprenen les exposicions, però es realitzen amb un caràcter més popular. Juntament amb la mostra, a partir de 1980, s’organitza la Fira Industrial i Comercial.
L’Exposició Nacional de Roses és un dels actes culturals més importants de l’any i un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat. Enguany la mostra s’instal·larà novament al Palau Falguera, on es podran veure i olorar més de 10.000 roses (entre roses d’hivernacle, roses de jardí i rosers en flor) de més de 150 varietats diferents. Com ja és habitual, hi haurà roses procedents de diferents punts de Catalunya, Espanya, Europa i de la resta del món.
Amb un espai total de 15.000 m2, la mostra tindrà diversos espais repartits entre les estances interiors, les terrasses i els jardins del Palau. Amb aquesta distribució, a més d’unir dos dels símbols més representatius de Sant Feliu de Llobregat, es busca obrir el Palau Falguera als ciutadans i ciutadanes, que al mateix temps que visiten l’Exposició també poden gaudir de la bellesa arquitectònica de l’antiga residència del marquès de Castellbell.
Aquestes són les roses més emblemàtiques de la mostra:
– Rosa Sant Feliu: Creada l’any 1999 per Horticultura Dot, es caracteritza pel seu color rosa pàl·lid, per la seva fragància suau, per les seves fulles de 5 folíols de color verd suau i per tenir una tija robusta.
– Rosa Mil·lenari de Sant Feliu: Creada l’any 2003 per Roses Noves Ferrer, es caracteritza pel seu color vermell sang amb una textura com el vellut, per les seves fulles de 7 folíols ovalats de color verd fosc i per tenir una tija robusta.
Poesia: La celebració del centenari de Joana Raspall omple d’actvitats la ciutat
Joana Raspall i Juanola neix l’1 de juliol de 1913 al barri barceloní de la Barceloneta, tot i que la família vivia al Masnou. Al cap de tres anys la família es trasllada a viure a Sant Feliu de Llobregat, on ha residit des de llavors. Va anar a l’escola municipal, “la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure”. Com la mare és d’origen francès, als onze anys va a un internat a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l’any següent i ella ja no torna a marxar de Catalunya.
De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària, sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a les revistes locals dels anys vint i trenta: El Eco del Llobregat, Camí Claror, etc. Des d’aquesta última, encapçala la campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu. El seu amor als llibres, porta a la Joana Raspall a preparar-se per a les proves d’accés a l’Escola de Bibliotecàries. Fa les pràctiques a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, i després, en acabar els estudis, en plaça de substituta també hi treballarà fins que s’acaba la Guerra Civil.
Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco; totes dues viatgen amb els llibres fins a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. En aquells dies, veient que en un racó de l’Ajuntament algú ha portat unes caixes de llibres que pertanyien a la biblioteca dels Marquesos de Castellbell de Can Falguera, dóna avís al Sr. Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, per si creu convenient que siguin traslladats.
Després de la guerra, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, metge i Cap de Sanitat de Sant Feliu, amb qui té tres filles i un fill. Des de llavors es dedicarà a ajudar-lo al despatx de la consulta. Reprèn la seva tasca literària i afirma amb contundència “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”. Així, comença a escriure i a publicar textos en català en els espais clandestins o tolerats per la censura: Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També rep a casa seva tothom que vol fer classes de català i comença la creació de les fitxes de mots sinòmins, que anys després donaran vida als treballs “Diccionari pràctic de Sinònims, el “Diccionari de locucions i frases fetes” (premi Marià Aguiló de l’IEC 1986) i el “Diccionari d’homònims i parònims”.
La seva tossuderia per apropar la poesia a la gent jove fa que el 1974, a partir del projecte que ella presenta, es creï el Premi de Poesia Martí Dot, dirigit a poetes i poetesses joves. Des d’aquesta data ha participat sense interrupció en les tasques del Jurat i ha intervingut activament en l’organització de l’acte anual de la concessió del premi i en la presentació del llibre guardonat. Actualment, és la Presidenta d’Honor del Jurat.
Participa en el 1r Congrés de Cultura Catalana i des de la ponència El llibre de teatre infantil i promou, junt amb altres amants del teatre, la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé, mitjançant l’escriptura d’una trilogia d’obres teatrals per a infants i joves, una de les quals, “L’invent”, rep el premi Cavall Fort 1969.
El 1976, esdevé promotora de l’Associació de Veïns Can Nadal, amb una intensa i continuada labor cívica i d’interès per les qüestions públiques, que té continuïtat el 1977, quan ocupa la presidència del Centre Parroquial, en plena etapa de la transició política de la dictadura a la democràcia.
Joana Raspall retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura i sempre amb una capacitat d’il·lusionar més que d’il·lusionar-se. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present i sempre palesa la seva capacitat crítica i autocrítica. Col·labora a diferents revistes de Sant Feliu, com Alba, i amb una secció fixa sobre llengua en la revista Va i ve.
L’any 1990, juntament amb integrants de la Comissió del Premi Martí Dot, posa en marxa la “Tertúlia Literària” per tal de crear un marc d’intercanvi i de trobada entre els afeccionats a la poesia. Durant tots aquest anys, participa en tertúlies i actes literaris, visita escoles i comparteix xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat i, sobretot no deixa mai d’escriure poesia.
L’Associació de dones Casal de la Dona, aprova el 2004, la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall, unint d’aquesta manera les dues vessants del personatge, el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.
L’any 2008, l’Ajuntament acorda assignar el nom de Joana Raspall a un dels vials de nova creació de la ciutat.
En la seva àmplia obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix l’any 1981, “Petits poemes per a nois i noies”, que va rebre la menció especial de poesia del Premi crítica Serra d’Or. Però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: “Bon dia, poesia” el 1996, “Versos amics” el 1998 i “Concert de poesia” el 2004. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d’oferir al públic infantil català l’accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l’oferta era malauradament molt poc extensa. També publica llibres de poesia per a joves, com “Llum i girasols” el 1991, i altres volums per a adults, fins al 2007, quan publica la seva primera novel·la, “Diamants i culs de got”. El 2008 es publica un recull de narracions, “El cau de les heures”, seguit de “El calaix del mig i el vell rellotge” i tres llibres de poemes per a adults, dos amb l’estil de Haikus i Tankes i un de poesies on resumeix la seva vida, “El jardí vivent”.
Diverses són les seves creacions en el camp de la narrativa, la novel·la, el teatre i la lingüística, així com les seves col·laboracions en articles de premsa i llibres diversos.
Enguany són moltes les activitats que Sant Feliu està duent a terme per retre-li un merescut homenatje a Raspall, en el que s’ha denominat l’Any Joana Raspall, que omplirà aquestes Festes de Primavera, de poesia.