L’Anteproyecto de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) del Ministre Wert, ha posat en peu de guerra a la comunitat educativa catalana. A les retallades en educació, la LOMCE hi suma el conflicte lingüístic i un clar viratge ideològic cap a la dreta
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]quest reportatge pretén fer un repàs a com s’ha desenvolupat el conflicte amb la LOMCE, des que es va conèixer el contingut de la reforma educativa promoguda pel ministre Wert, i el Govern del Partit Popular.
Es repassen en ordre cronològic les reaccions de la societat catalana: partits, sindicats i associacions de pares i mares; així com els passos que han donat, tant el Govern de Catalunya com el de l’Estat.
(ampliat 17/05/2013)
L’Estat pagarà l’escola privada a qui vulgui escolarització en castellà i ho descomptarà de les transferències al Govern
Wert inclou a la memòria econòmica de la LOMCE una partida de 5 milions d’euros sobre un càlcul de 1.000 peticions.
El Ministeri d’Educació pagarà dels seus fons l’escola privada dels alumnes catalans que vulguin estudiar en castellà i no ho puguin fer a cap centre públic o concertat, però restarà després aquests diners de les partides que el govern català rep en matèria d’Ensenyament.
És el mecanisme de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) aprovada aquest divendres amb què José Ignacio Wert pretén esquivar les objeccions que el Consell d’Estat i forçar la Generalitat a instaurar un doble sistema almenys a algunes escoles.
La memòria econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions d’euros per a aquest supòsit, calculada en previsió que s’hi acolliran 1.000 alumnes en un any.
[level-premium]
La FaPaC va mostrar la seva “ferma indignació i rebuig” sobre la reforma educativa de Wert
La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) va mostrar la seva “ferma indignació i rebuig” davant el projecte de llei del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, perquè redueix la llengua catalana “a un paper testimonial” dins del sistema educatiu.
Segons van denunciar en un comunicat a l’abril, el canvi no respon “a cap criteri pedagògic”.
“És purament un tema d’ideologia, de fanatisme i que, contràriament als que són els valors de l’educació, vol utilitzar aquesta per crear confrontació i dividir la societat”, va criticar la federació, que va acusar el govern espanyol de desviar l’atenció amb les promeses no complertes i “fer oblidar la dura realitat amb una dosi d’anticatalanisme”.
Els sindicats majoritaris van rebutjar frontalment la reforma educativa de Wert
Els principals sindicats en el sector de l’Ensenyament van mostrar el seu rebuig a la proposta de la reforma educativa del ministre Wert perquè consideren que ataca l’escola en català i aposta per la privatització i mercantilització de l’escola pública.
CCOO, UGT i USTEC-STEs van coincidir en qualificar la proposta de classista i van lamentar l’atac a l’escola en català
Rosa Cañadell, portaveu d’USTEC-STEs, va destacar el model ”d’èxit” que ha significat el model d’immersió lingüística a Catalunya, mentre que Roser Font, portaveu d’UGT va recordar que el model no presenta cap problema sinó que l’estat espanyol el ”crea d’allà on no n’hi ha”.
Per la seva banda, Montse Ros, portaveu de CCOO, es va mostrar molt crítica amb un text que a més de la llengua també ataca la ”universalitat” de l’educació pública.
Oposició de tots els partits catalans, menys el PPC i C’s, a la llei Wert
El grups polítics del parlament de Catalunya van expressar la seva ferma oposició a la LOMCE, a excepció del PPC i C’s. Posteriorment, els portaveus dels grups catalans al congrés, van censurar la “discriminació” del català que suposa la proposta del ministre
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va haver de respondre a les preguntes i interpel·lacions dels portaveus de CiU, PSC, ERC i ICV a la sessió de control del Congrés sobre el seu projecte de Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) que relega el català a assignatura d’especialitat, i no troncal, i posa contra les cordes la immersió lingüística a Catalunya.
Wert va haver de respondre cinc preguntes ordinàries i una interpel·lació urgent.
El Govern, els partits defensors de la immersió i el Consell Escolar van fer front comú per frenar la llei Wert
CiU, ERC, ICV i CUP van apostar per aplicar la LEC en cas que l’esborrany del ministeri tirés endavant mentre, el PSC va expressar reserves.
El Govern, els partits que defensen la immersió i el Consell Escolar van acordar fer front comú per frenar la reforma educativa del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, en la cimera que es va celebrar al Palau de la Generalitat al desembre passat.
Executiu i partits van acordar defensar la immersió i les competències catalanes davant del ministeri, una posició que va trasladar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en una reunió a Madrid.
Els grups amb representació a Madrid també van acordar a presentar esmenes conjuntes al Congrés i al Senat.
La comunitat educativa va sortir al carrer contra les retallades i per rebutjar la llei Wert
La marxa celebrada al desembre de l’any passat, també va fer una defensa de la immersió lingüística i de l’ensenyament públic
La comunitat educativa va tornar a ocupar els carrers del centre de Barcelona per protestar contra les retallades en el sector de l’educació i en defensa de la immersió lingüística.
La manifestació ja estava convocada abans que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, donés a conèixer l’avantprojecte de llei de la reforma educativa que preveu el català com una assignatura d’especialitat i no troncal.
La pancarta que va encapçalar la manifestació va ser: “Per la cohesió social, ni LOMCE ni retallades”, tot i que també es van poder llegir pancartes “No a la LOMCE” i “Que no ens prenguin el futur”.
Es van lliurar 145.000 signatures al Ministeri d’Educació contra la Llei Wert
La campanya reclamava al ministre que retirés l’esborrany.
El registre del Ministeri d’Educació va rebre les 145.000 signatures contra l’esborrany de la nova Llei de qualitat de l’educació (LOMCE) que un estudiant català va aconseguir reunir mitjançant Internet en només dues setmanes.
L’impulsor de la iniciativa, Oriol Franch, va explicar que l’objectiu de la campanya era que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, “reconsideri l’esborrany” perquè el projecte “fa mal” a la llengua catalana després de 30 anys de funcionament d’un sistema d’immersió “d’èxit” que està “avalat per la Unió Europea”.
“Rebuig total” del Govern a l’esborrany definitiu de la LOMCE després que Wert no canviés “ni una coma” del text
Wert no va acceptar cap dels canvis que proposava la Generalitat, perquè no afectés les competències o el règim lingüístic
La secretària general d’Ensenyament, Maria Jesús Mier, va expressar el “rebuig total” del Govern a l’esborrany definitiu de la LOMCE després de constatar a la Sectorial d’Educació que va tenir lloc a Madrid, que el Ministeri no havia canviat “ni un punt ni una coma” del text que havia presentat el 4 de desembre.
Segons Mier, la Generalitat havia proposat modificacions del text pel que fa al règim competencial i a la qüestió de la llengua, però el ministre Wert no va acceptar cap d’aquests canvis.
Els estudiants de secundària exigeixen aturar les retallades i retirar la LOMCE
Amb el lema ‘Tombem el govern dels rics’, els estudiants van demanar la dimissió del ministre Wert i Rajoy.
Aturar la reforma educativa del ministre Wert, defensar una escola pública de qualitat i reclamar la retirada de noves retallades en educació, van ser alguns dels objectius que es van fixar els estudiants de secundària en una setmana de protestes al febrer d’aquest any, que va culminar amb una manifestació pels carrers de Barcelona.
Centenars de manifestants van soetir de la plaça Universitat al migdia i amb el lema ‘Tombem el govern dels rics’ van cantar i cridar consignes en contra del ministre Wert i Rajoy, de qui en van demanar la dimissió.
Alhora, van reclamar una inversió més gran en educació pública i van demanar la retirada de la LOMCE perquè els deixa, segons els estudiants ”amb el cul a l’aire”.
Rigau va acusar Wert d’amagar que l’autèntic objectiu de la LOMCE era “homogeneïtzar” el sistema educatiu
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va ssegurar que en l’última memòria del projecte de la Llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) el govern espanyol s’havia destapat i va deixar clar que l’autèntic objectiu és “homogeneïtzar el sistema” educatiu.
Rigau va dir que fins ara el ministre José Ignacio Wert havia intentat amagar aquest objectiu però que finalment queda escrit en la darrera memòria que els havien lliurat.
La consellera va anar a Madrid a la darrera reunió sectorial per tractar la norma i va tornar a exposar la seva oposició al canvi competencial en quant a l’establiment del currículum i el tracte que rep el català.
La sectorial d’Educació va donar el vistiplau a la reforma educativa de Wert només amb el suport de les comunitats del PP
Rigau va considerar que era una llei “recentralitzadora” i que atemptava contra la immersió lingüística.
La sectorial d’Educació va donar el vistiplau a la reforma educativa plantejada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, només amb el suport de les 12 comunitats autònomes governades pel PP i amb el rebuig de Catalunya, el País Basc, Astúries, Andalusia i Canàries.
El Ministeri va calcular que el desplegament de la LOMCE comportarà una despesa de 408 milions d’euros que quedarà recollida en els Pressupostos Generals de l’Estat, dels quals el primer any serà de 23 milions d’euros, 130 MEUR el segon any i poc més de 255 MEUR.
La comunitat educativa va rebutjar en bloc la llei Wert i va alertar dels perills que suposa pel sistema públic d’ensenyament
El MUCE va exposar en un acte els diferents canvis que introdueix l’avantprojecte de la LOMCE i en van demanar la retirada
Retrògrada, ideològica, mercantilitzadora, excloent, poc democràtica i segregadora. Aquestes són algunes de les característiques que el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) va atorgar a la LOMCE en un acte obert a la ciutadania,
Van catalogar l’avantprojecte de llei que ha impulsat el ministre Wert com una reformulació del sistema educatiu a tot l’estat espanyol.
Sindicats, associacions de pares i mares, i moviments de renovació pedagògica van coincidir en dir que les propostes de Wert suposen un salt enrere en l’àmbit de l’educació i van alertar que la seva implantació desmantellarà el sistema públic d’educació, fracturant la societat en funció del nivell adquisitiu de les famílies.
La sentencia del Tribunal Suprem
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va considerar que la sentència del Tribunal Suprem (TS) avala el model d’immersió lingüística escolar a Catalunya i confirma que la Generalitat ha complert les anteriors sentències sobre la qüestió.
Segons ella, el TS va confirmar que es podrà mantenir l’atenció individualitzada als nens que ho sol·licitin, sense canviar tot el sistema.
A més, segons Rigau, això comportaria que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, hauria de canviar “o els articles de la LOMCE o l’argumentari”, ja que queda “de manifest” que la Generalitat compleix la llei.
Per contra, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va considera que el Tribunal Suprem havia avalat amb la sentència la doctrina que recull la LOMCE sobre l’ús de les llengües cooficials. ç
El Ministeri va sostener que la sentència en què es desestima el recurs de cassació que va interposar una família contra la interlocutòria del TSJC que va avalar, el 8 de març del 2012, el sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes “demana que es garanteixi l’educació en ambdues llengües”.
A més, va afirmar que el Suprem referma que la Generalitat de Catalunya “no compleix amb l’ordenat a la sentència ja que l’ensenyament individualitzat no és suficient”.
La comunitat universitària fa vaga contra les retallades i la LOMCE i per reclamar la reconstrucció del sistema educatiu públic
La vaga d’estudiants, professorat i PAS va culminar amb diverses manifestacions convocades per la PUDUP
Estudiants universitaris, part del professorat i part del Personal d’Administració i Servei (PAS) vana turar la seva activitat habitual el dijous 28 de febrer per protestar contra els darrers canvis que havia patit l’educació pública en general i la universitària en concret.
La Plataforma Unitària per la Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) va convoca la comunitat universitària a una manifestació, a Barcelona, per demanar la derogació de la LOMCE, la destitució del ministre Wert, i la retirada de les noves taxes universitàries.
Els convocants van reclamar un sistema educatiu ”al servei de les classes populars” i van criticar que les modificacions actuals no garanteixen una accés igualitari a la universitat.
Wert s’obre a introduir una disposició a la LOMCE que garanteixi pel català “el mateix tractament” que una assignatura troncal
El ministre d’Educació va considerar que existeix una “sobreinterpretació” de les implicacions lingüístiques de la LOMCE
El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, es va mostrar partidari d’ introduir una disposició específica durant el tràmit parlamentari de la LOMCE per garantir que “la llengua cooficial tingui el mateix tractament, no només que la llengua oficial pròpia, sinó que la resta de les assignatures troncals”, tant a nivell de càrrega horària com en termes d’avaluació.
De tota manera, el ministre d’Educació va voler treure ferro a la definició de “troncal” tot dient que “no són troncals les assignatures més importants sinó aquelles que són d’oferta obligatòria en tot el sistema educatiu”.
La comunitat educativa estatal convoca vaga pel 9 de maig
La plataforma estatal per l’escola pública va convocar vaga general al sector de l’educació pel proper 9 de maig, en contra de les retallades i la reforma educativa plantejada pel ministre Wert.
La plataforma demana la implicació de les plataformes de cada comunitat perquè se sumin a l’aturada que inclou una marxa nocturna entre l’11 i el 12 de maig.
El MUCE a Catalunyaes va sumar ja a la setmana de lluita que va tenir lloc entre el 22 i el 28 d’abril, i que va acabar amb una manifestació unitària.
El ministre Wert va respectar el dret de vaga però va recordar que la LOMCE encara està en fase de tramitació parlamentària.
Les roses es tenyeixen de groc en el Sant Jordi reivindicatiu de la comunitat educativa
Les escoles públiques van organitzar diversos aquest per Sant Jordi, per protestar contra les retallades i la reforma educativa
El color groc va prendre protagonisme en molts centres escolars públics de Catalunya, per donar un toc reivindicatiu a la diada de Sant Jordi.
Les roses es van tenyir de groc, els dracs es van posar samarretes grogues i els infants i docents van fer sentir la seva veu en contra les retallades en educació pública i també contra la reforma educativa de Wert.
El Consell d’Estat rebutja que la Generalitat hagi de pagar una escola privada a un alumne que demani escolarització en castellà
Un dictamen de l’organisme sobre la LOMCE va apostar per mantenir l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
El Consell d’Estat va rebutjar que la reforma educativa pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l’escola privada als pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà, i per tant, que la Generalitat hagi de pagar un centre privat als alumnes que demanin l’escolarització en castellà.
Per a l’òrgan, és un aspecte no s’hauria de recollir a la llei ja que afecta l’àmbit de decisió de les comunitats autònomes.
A més, el Consell d’Estat també va defensar el manteniment de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i va recomanar fer-la obligatòria en algun moment.
El Ministeri d’Educació va anunciar que “estudiarà” el dictamen del Consell d’Estat sobre la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que suposa un revés pels plantejaments de José Ignacio Wert.
Fonts del Ministeri, però, van recordar que es tracta de “recomanacions” que “no són vinculants”, i van assenyalar que la Llei arribarà al Consell de Ministres d’aquí unes setmanes, un cop analitzat a fons el dictamen.
El Ministeri adverteix que “no renunciarà” a garantir el castellà com a llengua vehicular a Catalunya
El Ministeri d’Educació buscarà fórmules “alternatives” a l’obligació a la Generalitat de pagar l’escola privada als alumnes que es vulguin escolaritzar en castellà.
Aquest és un dels punts de la LOMCE que el Consell d’Estat va rebutjar en el seu dictamen.
La secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, va afirmar que el seu equip ha obert un “procés de reflexió” on “valora” si aquesta mesura és o no la més oportuna”.
En tot cas va advertir que el govern espanyol “no renunciarà” a incloure a la Llei altres formules que permetin “garantir” que les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya poden “exercir el seu dret”.
Tancades i debats a centres educatius en una jornada reivindicativa contra les retallades i la LOMCE
Amb el lema ’25A Pren el teu centre’, docents, alumnes i famílies van organitzar més de 400 accions arreu del territori
Diverses agrupacions i associacions de pares van organitzar més de 400 accions per defensar l’escola pública i de qualitat.
Les escoles, doncs, no van tancar tancat les portes a partir de les cinc de la tarda del 25 d’abril, sinó que les van obrir a tots els qui van organitzar debats, actes, taules rodones, cassolades, activitats lúdiques i, en alguns casos, tancades nocturnes per demostrar l’oposició de la comunitat educativa a les retallades i la LOMCE. La protesta és contra les mesures imposades per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i les possibles noves retallades que s’aplicaran aquest 2013, així com també contra la llei Wert, que entre altres aspectes, ataca l’escola catalana.
CiU presenta una interpel·lació urgent perquè es retiri la reforma educativa de Wert
La semana pasada la federació nacionalista va reclamar que se n’elabori un de nou o es revisi “a fons” l’actual
El diputat de CiU al Congrés de Diputats Martí Barberà interpel·larà al govern espanyol perquè retiri la reforma educativa impulsada pel ministre de Cultura, José Ignacio Wert, després que fa pocs dies es conegués l’últim dictamen del Consell d’Estat en què es manifesta contra alguns aspectes de l’avantprojecte de la LOMCE.
Entre d’altres, el dictamen establia que havien de ser les comunitats autònomes bilingües les que han de determinar la proporció equilibrada de les dues llengües i recordava que “tant la Constitució com el Tribunal Constitucional han reconegut la competència de Catalunya per orientar el seu sistema educatiu cap a un model d’integració”.
[/level-premium]
[…] La LOMCE, història d’un despropòsit […]