Torrelles de Llobregat gaudeix duna situació privilegiada per al conreu de la cirera. Tota una sèrie de factors climàtics i geogràfics afavoreixen una producció de cirera d’alta qualitat i quantitat. Aquest cap de semana la 33ª Festa de la Cirera d’aquesta vila baixllobregatina, ens permetrà gaudir de les cireres i de les activitats que s’han organitzat entorn d’aquest fuït tan preuat
L’agricultura a Torrelles
Torrelles, com altres pobles del voltant, antigament es dedicava al cultiu del cep i la elaboració del vi, és a dir, al conreu de la vinya. De tal manera que la venda de vi s’havia convertit en l’únic sosteniment econòmic amb que comptava la majoria de famílies a l’hivern. Són evidents testimonis els nombrosos marges que van composar les vinyes i que encara avui es poden trobar en qualsevol bosc dels que envolten el municipi.
Entre els anys 1879 i 1887, els habitants de Catalunya, entre ells els de Torrelles, veuen com una devastadora plaga, la fil.loxera, procedent d’Amèrica del Nord i trasportada accidentalment a Anglaterra, anava apoderant-se de totes les vinyes d’Europa, traspassava França i pel Roselló entrava a l’Empordà.
Davant la negligència de les autoritats encarregades de lluitar contra la fil.loxera, els pagesos es van trobar sols i abandonats, impotents per a contrarrestar l’epidèmia. En poc temps les vinyes van quedar totalment seques. Els pagesos no van tenir cap altra alternativa i es van veure obligats a arrencar els ceps i fer el canvi per altres peus no contaminats. Llavors va ser quan ja algunes famílies de Torrelles es van decidir a introduir els cicerers. Els primers en fer-ho van ser Can Pinet i Can Biscarri.
La producció va ser al principi molt escassa. Tot i així, s’hi afegiren nous cultivadors. Ca l’Enric i Cal Mitjà van ser els primers en comercialitzar el fruit l’any 1920, seguit de Cal Canut al 1930. però no va ser fins els anys 40 i 50 quan, ja d’una manera general, es va començar a arrencar els ceps per plantar-hi els més productius cirerers. Les primeres plantacions es van fer amb l’anomenat “peu del país”, l’arbre nascut d’un pinyol de cirera. Aquesta modalitat però no va donar bons resultats perquè es moria prematurament.
Mentrestant, un pagès de Sant Boi, el Bilaret, va descobrir al Pirineu un altre bosc que va resultar molt més efectiu i que s’anomena de Sant Llúcia. Des de llavors no ha cessat la recerca de noves varietats d’aquest peu per a escollir la més indicada per a cada classe de cirerer. Les més emprades són la Primus malabec, importada dels camps de proves de França, el Colt anglès, l’F1-2-1, Primus avuim
El conreu de la cirera
La producció de la Llúcia s’aconsegueix per estaca o llavor. De la plantació a l’empelt solen passar d’un a dos anys. Acostumen a donar el fruit després de la tercera brotada.
Per avançar la producció s’han de modificat els sistemes de poda. Es poden a l’estiu i a finals de l’hivern, quan comença el moviment de la saba. De novembre a març els arbres es troben en estat d’hivernació. Algunes varietats necessiten més hores de fred que altres, per aquest motiu no tots els terrenys són apropiats per a cultivar-hi.
Als inicis de la primavera comença a aparèixer el burró, esclatant la flors uns dies després.
Durant la floració és necessari ruixar els arbres amb fungicides, mai amb insecticides, perquè matarien la abelles, i com se sap, tenen molta importància per a la producció dels cirerers. En fer una nova plantació és convenient alternar les varietats amb els arbres polinitzants. De la floració a la maduració del fruit primerenc solen transcórrer de 30 a 40 dies. A la caiguda dels pètals, a cada flor fecundada apuntarà un petit fruit. Aleshores ja és permès de ruixar amb insecticides, sempre que es respectin els dies assenyalats abans de la collita.
Tipus de cireres
Early lory: S’està imposant a la burlat per ser més primerenca, més dura i saborosa.
Burlat: abans era molt apreciada per ser la primera en collir-se. Té menys sucre que altres per ser primerenca (té menys hores de sol).
Prime Giant: bon tamany i bon sabor.
Rubi: pol.linitzador. amb menys qualitat que la pramagian.
Stark hardy giant: Fins ara la reina de les cireres per més resistència a l’esclatat.
Bing: bona cirera però sense resistència. En cas de pluja, surt molt castigada.
Van: una varietat molt cultivada a Torrelles. Bones característiques i abundants produccions.
Sweetheart: varietat tardana, de les millors per la seva duresa i resistència a l’aclivellat. Li costa passar-se a l’arbre.
Propietats de les cireres
Les cireres són una bon font de vitamina C i un excel·lent antioxidant. També es considera un aliment protector contra el càncer per tenir àcid elàgic, una substància que inhibeix la reproducció de cèl·lules cancerígens.
Les cireres més fosques contenen més ferro, magnesi i potasi que les altres varietats més clares, però totes són tenen silici i provitamina A. El consum diari de cireres ajuda a reduir els nivells sanguinis d’àcid úric, la qual cosa pot evitar la gota.