[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]J[/dropcap]oana Raspall és hereva, segurament l’últim testimoni que conviu amb nosaltres, d’una generació extraordinària d’intel•lectuals i artistes catalans que, a inicis del segle XX, es van proposar portar definitivament Catalunya a l’altura de l’Europa civilitzada. Que es va materialitzar amb la creació de museus, escoles i biblioteques, o la modernització de l’escriptura i la literatura. I que ho van fer des d’un alt sentit cívic del servei al país.
Ella ens explica com moltes de les coses que ha fet les ha motivat aquest esperit de servei. Veient en cada moment que era el que mancava al país i que podia aportar ella per omplir aquests forats.
És així com entre el 1972 i el 1988 publica tres diccionaris que, fins aquell moment no tenien precedents en català: Diccionari de sinònims, Diccionari d’homònims i frases fetes i Diccionari d’homònims i parònims.
Però, sobre tot, aquest esperit de servei es reflexa en la seva obra adreçada als més petits i petites. Generant una extensa obra en poesia infantil i juvenil (12 llibres), però també en narrativa (5 títols) i teatre (4 obres) adreçats a aquests mateix públic. Una tasca que aborda al trobar que a les escoles no sabien recitar ni llegir versos en català ni castellà. Cal destacar que el primer llibre de poesia infantil (Petits poemes per a nois i noies) el publica l’any 1981, quan tenia seixanta vuit anys.
Tota la seva vida, doncs, ha estat marcada per aquest sentit cívic: quan com a bibliotecària a la biblioteca de Vilafranca es va dedicar a salvar el patrimoni bibliogràfic de la biblioteca, durant els dies de la guerra civil; la seva dedicació a l’ensenyament del català i la creació literaria en català, durant l’etapa negra de la dictadura, el compromís amb l’activitat ciutadana. A Sant Feliu, en l’etapa de la recuperació democràtica, com impulsora de la AVV de Can Nadal, la Participació en el I Congrés de cultura Catalana o la presidència d’una entitat com el Centre Parroquial. Sempre sense cercar el lluïment personal, amb humilitat, però amb una gran qualitat i sensibilitat, que ha fet que la seva obra esdevingui referent a les escoles de tot el nostre país.
Així doncs, La celebració del centenari de la Joana Raspall ens brinda la oportunitat de posar en valor la seva obra, que representa una aportació fonamental a la cultura i a la llengua del nostre país, i també a identificar-nos amb els valors que ella mateixa representa, de compromís amb el país i la seva gent.
No ha d’estranyar, doncs, que Sant Feliu de Llobregat, la comunitat educativa catalana i moltes entitats del país s’estiguin bolcant per retre-li un reconeixement merescut, amb la celebració de desenes i desenes d’activitats arreu, per tot aquest compromís cívic i pel llegat artístic i intel•lectual que ens ofereix.
Gràcies Joana.
Manel Martínez, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat