Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe que ha elaborat la UGT del Baix Llobregat sobre l’impacte al territori de la reforma laboral, i que, segons el seu secretari comarcal, Xavier Juanto, “ha estat letal per a tots els col·lectius de persones treballadores”
El 10 de febrer de 2012 es va aprovar el “RDL 3/2012” sobre “medidas urgentes para la reforma del mercado laboral”, que el 10 de juliol del mateix any es va convertir en llei, modificant profundament el marc de condicions de treball, de contractació i alhora de l’extinció dels contractes a tot l’estat.
Havent passat any i mig amb l’aplicació d’aquestes mesures incloses en el RDL i donat que el Govern del Partit Popular les presenta davant la societat com a positives per a la recuperació dels treballadors i treballadores, la UGT vol mostrar la evolució dels indicadors laborals a la nostra comarca, des del 2010 al 2012/2013 (en funció de les dades publicades), per tal de demostrar el contrari.
Ho fan amb els paràmetres d’Expedients de Regulació, Contractació i Negociació Col·lectiva, en concret la mediació i arbitratge, doncs els de l’atur son més propis d’una política econòmica global dels governs, que d’una sola reforma laboral.
Tot i això, si s’analitzen les dades de l’ATUR en els tres anys de referència, es veu -segons el sindicat- que ni les polítiques econòmiques, ni la reforma laboral, han estat positives al Baix Llobregat.
Al 2010 el nombre de persones aturades era de 62.806 amb una taxa d’atur del 14,7%; al 2011 va pujar al 15,1% amb 65.518 persones; i al 2012 ja hi havien 70.110 persones registrades a l’atur, amb una taxa del 16,4%. A més, si fem cas de la Enquesta de Població Activa (EPA), ens situa un nombre superior a 98.000 persones de la comarca en recerca de feina.
Un altre dels indicadors laborals en els quals es basa UGT per qualificar l’impacte de la reforma laboral com a negatiu, són les dades referents als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE). Segons el sindicat, l’any 2012 es va produir un increment del 60% en el nombre de treballadors afectats per Ets (9.824 persones enfront dels 6.428 de l’any 2011). A més, mentre que durant els anys 2010 i 2011 més del 50% de les persones afectades ho eren per expedients de reducció de jornada; un any després, el 65% de les persones afectades havien de fer front a expedients de suspensió.
La contractació durant aquests anys també ha estat negativa per al territori, que ha sofert una caiguda progressiva de gairebé el 4,5%. Concretament, al 2010 es van registrar 184.367 contractes; al 2011 van ser 179.167, i en 2012, 176.119. En el primer semestre d’aquest any també s’ha registrat una caiguda de l’1,9% respecte al mateix període de 2012. Per sectors, la major part dels contractes realitzats últimament són de Serveis a la producció i transport, seguits de la restauració. En canvi, en els últims anys han disminuït considerablement els sectors de construcció, administració pública i educació. “
L’única cosa que ha augmentat ha estat la contractació per a les empreses de treball temporal, que suposa més precarietat per a la nostra comarca”, va apuntar el secretari comarcal de la UGT, Xavier Juanto, durant l’acte de presentació de l’estudi.
Des del sindicat també asseguren que al 2012 es va produir una reducció del 51% del nombre de persones treballadores que no han pogut intervenir o conciliar les seves modificacions de les condicions laborals, així com la caiguda en el nombre d’arbitratges.
Així mateix, lamenten que la falta de participació de l’administració laboral en els processos d’expedients de regulació, especialment d’extinció, hagi provocat que moltes empreses hagin plantejat acomiadaments col·lectius, sense que hi hagi un seguiment o la implantació de mesures complementàries. Segons UGT, treballadors i treballadores d’empreses com a Pastes Gallo (Esparreguera), Expert Rotulació (Colònia Güell), RCD Espanyol (Cornellà), CIFEC (Sant Esteve Sesrovires), IGOL (Olesa), Enquadernacions Llobregat 2010 (Sant Vicenç dels Horts), HKL Bausmachinen (Gavà), entre d’altres, han patit aquest tipus d’acomiadaments. Per contra, posaven com a exemple la negociació col·lectiva a la SEAT, on l’excel·lent acord gràcies a la força dels sindicats presents a l’empresa, han aconseguit parar els terribles efectes de la reforma laboral.
“Els empresaris ara tenen les mans lliures, amb aquesta reforma laboral, ja no están obligats a negociar. El paper de l’administra´ció davant d’això no és el correcte, la inspecció de treball no té capacitat real”, sentenciava Juanto.
El sindicat comarcal també denuncia que algunes empreses, emparant-se en la modificació de les condicions laborals per reducció d’ingressos o vendes, han perjudicat als seus empleats amb canvis en els horaris, en el sistema d’incentius i especialment en el salari. I que en altres casos, la mobilitat geogràfica sense capacitat de negociació, ha obligat a molts treballadors afectats a optar per l’extinció del lloc de treball. En realitat, anaven fins i tot més enllà en declaracions a elBaix.cat, tement que el govern guardi a la recàmara alguna nova reforma -o com ho definien durant la presentació de l’estudi, “contrarreforma del sistema”- que vagi més enllà alhora de facilitar l’acomiadament i negar el dret a atur, davant la negativa dels treballadors de desplaçar-se lluny de casa.
Davant els resultats d’aquest informe, des d’UGT advoquen per posar en xarxa comarcal la formació professional des dels Serveis Territorials d’Ensenyament i dels centres concertats amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per motivar a la joventut i a les persones aturades en la via de la qualificació i inserció laboral. En aquest sentit, reclamen donar un impuls a la FP-Dual, amb el compromís d’empresaris, centres educatius i estudiants.
Una altra de les propostes d’acció comarcal és engegar les comissions i el treball del Pacte per la Indústria en el Baix Llobregat, signat el passat mes de maig en el Consell Comarcal entre els agents econòmics i socials i els 30 ajuntaments; així com buscar polítiques per als sectors econòmics amb futur a la comarca.
Interpel·lats sobre la posible construcció de l’Outlet de Viladecans, Xavier Juanto va respondre que “les inversions sempre són positives, però que al Baix Llobregat pel que s’ha d’apostar és per la industria i el valor afegit, no només per el sector serveis, ja que és més volátil i les condicions de les persones que hi treballen acostumen a ser més precàries”.
No obstant, va matitzar que si finalment l’0utlet tira endavant, no pot ser a “qualsevol preu”. “Haurà de complir la normativa del sector del comerç, i per descomptat, no estem a favor de modificar la zona turísitica.
Seguint aquest enllaç trobareu l’Informe complert.