[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a nostra comarca disposa d’enormes potencialitats no sempre prou conegudes o valorades. La lluita contra Eurovegas va posar en valor el Parc Agrari: fins aquell moment, aquesta zona agrària, impulsada ja fa molts anys per la valentia dels membres de la Unió de Pagesos, era un element més del Baix Llobregat, era aquí però es trobava sovint amagat entre el suport i la indiferència de les institucions i un elevat grau de desconeixement per part de la ciutadania. L’anàlisi de les greus conseqüències que podia representar el projecte especulatiu d’Eurovegas ens va ensenyar a valorar molt més el que tenim: una amplia zona de conreus, no a tocar sinó dins d’una gran aglomeració urbana, i alhora una espai al Delta, d’un elevadíssim valor ecològic. La crisi econòmica ha contribuït també a potenciar els productes de proximitat. I avui, diversos municipis del Baix, viuen el boom dels productes del Parc Agrari que ha donat lloc a nous espais de venda o a l’aparició de cooperatives de consum.
Tinc la sensació que existeix a la comarca un altre equipament que fins ara no ha estat prou valorat, el Campus de la Universitat Politècnica de Barcelona al Baix Llobregat, ubicat a Castelldefels, a tocar del Canal Olímpic, i que també disposa d’alguns serveis a Viladecans. Les institucions i la societat civil del Baix Llobregat van lluitar a principis dels anys dos mil per aconseguir algun tipus de centre universitari a la comarca. És ben cert, que tenim equipaments universitaris ben propers, la Universitat de Barcelona i la UPC a la zona de la Diagonal, per exemple, però la idea d’un campus al Baix volia apostar per la implicació d’aquest centre universitari en les necessitats de desenvolupament comarcal i precisava d’un impuls de les nostres institucions. Em sembla percebre que la voluntat inequívoca de l’equip de direcció del Campus de la UPC d’implicar-se en la comarca ( ho han fet per exemple a través del projecte Innobaix) no ha tingut una correspondència equivalent per part de les institucions i la mateixa societat civil baixllobregatines. És com si un cop aconseguit l’objectiu de tenir la Universitat ens haguéssim oblidat una mica d’ella.
El Campus de la UPC del Baix Llobregat, està concentrat en els àmbits de les Enginyeries de Telecomunicació, d’Aeronàutica , d’Agroalimentària i de Biotecnologia. Disposa de dues Escoles de gran importància: l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) i la centenària Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) ,que va dependre molts anys de les tasques de substitució que prestava la Diputació de Barcelona, fins que va ser adscrita a la UPC i traslladada l’any 2005 a Castelldefels.
El Campus compta amb més de 1.800 alumnes, més de dos-cents professors i professores, i uns 80 treballadors més, que comporten un impacte positiu a l’activitat econòmica del Baix. Imparteix diversos graus, però també màsters, impulsa destacades funcions de recerca, i disposa de centres com Agròplis ( un espai cientificotècnic en matèries relacionades amb l’enginyeria agroalimentària, la biotecnologia i el medi ambient i el paisatge) o el Clúster Agro@limentari UPC. També hi ha interessants projectes en perspectiva, el més significatiu la candidatura presentada per institucions i la mateixa UPC per a ser seu d’un Centre empresarial de l’Agència Espacial Europea, dins la xarxa de les anomenades “incubadores espacials”.
De la simple enumeració de les activitats dels Campus es desprenen de forma immediata les possibilitats de col·laboració amb dues peces essencials de la nostra comarca: el Parc Agrari ( i més enllà l’agricultura a les zones periurbanes), desmentint als que es creuen que al Baix Llobregat no hi ha possibilitats de desenvolupament agrícola, i l’Aeroport del Prat ( pel que fa a l’aeronàutica, les telecomunicacions…). I la tasca universitària, innovadora per definició, està posant en relació aspectes suposadament apartats entre agricultura i telecomunicacions. No cal dir que, immersos com estem encara en una greu crisi econòmica, les possibilitats que ofereix la col·laboració entre Universitat, el Parc Agrari i els serveis i necessitats derivades de l’Aeroport, son més que considerables, incloses les de creació de nous llocs de treball. Ja ara existeix un interesant programa per donar a conèixer la realitat del Campus als alumnes dels Instituts de Batxillerat.
No dubto de l’interès mostrat fins ara pel Consell Comarcal i els ajuntaments del Baix Llobregat. Però la lluita per sortir de la crisi té molt més a veure amb realitats com el Campus de la UPC del Baix Llobregat que no amb projectes insostenibles com Eurovegas. Potser ha arribat el moment de fer un pas més: i caldria començar a estudiar, per exemple, la possible creació d’un Consell Social específic del Campus (més enllà del general de la UPC) o d’un Consell Assessor. El nom no fa la cosa: l’important seria disposar d’un instrument permanent que garantís les relacions de col·laboració Universitat-comarca, fes possible la participació de la societat civil (CCOO, UGT, Unió de Pagesos, organitzacions empresarials, Centre d’Estudis Comarcals)… i concretés nous compromisos de les institucions. La importància del paper que el Campus UPC ha de jugar al Baix Llobregat ens obliga a pensar-hi!
Jaume Bosch. Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya