Segons l’Informe de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, on es mostra l’estadística de variacions residencials al Baix Llobregat 2012, el saldo migratori total de la comarca és negatiu, i això és conseqüència dels moviments residencials amb la resta d’Espanya i amb l’estranger. El moviment migratori amb la resta de Catalunya és l’únic que manté un saldo positiu
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Baix Llobregat presenta al 2012 un saldo migratori de -423 persones i aquest esdevé negatiu per primer cop, després que els anys anteriors (especialment des del 2008) ja s’hagués donat una progressiva reducció del creixement poblacional degut a les migracions. Aquest canvi en la tendència migratòria es dóna sobretot a causa del moviment migratori amb l’estranger, que ha estat el component principal per tal que el saldo total de la comarca sigui negatiu.
Els moviments interns (canvis de residència dins de municipis de la mateixa comarca) han estat 11.248. Aquests han augmentat lleugerament respecte a l’any anterior.
Pel que fa al moviment migratori amb l’estranger, la baixada en la intensitat de la immigració des de l’estranger que es dóna des de l’any 2008 i l’augment de l’emigració cap a altres països ha fet que el saldo exterior sigui negatiu per primera vegada des que aquests tipus de moviments s’exploten estadísticament al Padró continu. Així, el saldo migratori amb l’estranger del Baix Llobregat l’any 2012 és de -1.427 persones.
El saldo amb la resta de Catalunya tot i disminuir respecte 2011 segueix sent l’únic component positiu, principalment pel que fa a les variacions residencials amb la província de Barcelona (+1.544), ja que amb la resta de províncies de Catalunya la comarca presenta un saldo positiu de només 57 moviments, i amb la resta d’Espanya el saldo és negatiu (-597).
L’estructura demogràfica de les persones migrants es caracteritza per una concentració en els grups d’edat de 20 a 44 anys (que representen el 59% del total de moviments) i una alta mobilitat de la població amb nacionalitat estrangera (el 44% del total de les variacions residencials de la comarca l’any 2012 han estat protagonitzades per estrangers, quan el seu pes sobre el total de la població és de l’11,4%).
Per sexe, els homes protagonitzen més casos de migracions, tant d’entrada com de sortida. Des del punt de vista del saldo migratori (és a dir, la diferència entre les entrades menys les sortides) marxen més homes dels que arriben (saldo de -910) mentre que en el cas de les dones succeeix el contrari, arriben més dones de les que se’n van (saldo de +487).
Per edat, els processos migratoris es concentren en les edats actives (aproximadament 8 de cada 10 moviments migratoris els protagonitzen persones entre 15 i 64 anys i 6 de cada 10 es concentren en edats en les quals la taxa d’activitat és més elevada -entre 20 i 44 anys-). Des del punt de vista del saldo migratori, el grup d’edats actives presenta un saldo negatiu (-885 persones de 15 a 64 anys). El saldo migratori negatiu a la comarca es concentra així en la població en edat activa i masculina. El grup d’edat de menys de 14 anys presenta també un saldo lleugerament negatiu, mentre que les persones de més de 64 anys mostren un saldo migratori positiu.
En termes de procedència i destí dels moviments migratoris del Baix Llobregat, la majoria es produeixen amb la provincia de Barcelona, i aquests són els que presenten també un saldo migratori positiu més elevat (+1.544 persones el 2012). També és lleugerament positiu el saldo amb la resta de províncies de Catalunya (+57 persones). Per contra, el saldo migratori amb l’estranger és negatiu (-1.427), així com el saldo amb la resta d’Espanya (-597).
Per nacionalitat, en termes absoluts, les persones de nacionalitat espanyola presenten més moviments que les estrangeres tant d’entrada com de sortida de la comarca. Si s’observa la diferència entre les immigracions i les emigracions, es veu com la població de nacionalitat espanyola presenta encara un saldo positiu (90 persones) mentre que la població estrangera mostra un saldo negatiu (-513 persones). Aquests saldos però, responen al punt de vista de l’anàlisi comarcal. Però, per exemple, si s’observen les dades creuades per nacionalitat i lloc de destí o procedència, es veu com tant la població espanyola com estrangera presenten saldos migratoris negatius amb l’estranger i amb la resta d’Espanya i un saldo positiu amb la resta de Catalunya i especialment, de la província de Barcelona.
Així doncs, com ja s’ha apuntat prèviament, quan s’analitzen les variacions residencials es diferencia entre moviment migratori intern (dins de l’Estat espanyol) i extern (amb l’estranger). Ara bé, això només indica la procedència o el destí de la migració, no la nacionalitat de la persona que protagonitza el moviment.
La comarca no només rep i envia població de nacionalitat estrangera cap a l’estranger sinó que les persones estrangeres també tenen un pes significatiu en els moviments interns.
Pel que fa als moviments amb l’estranger, aquests estan protagonitzats majoritàriament per persones de nacionalitat estrangera. En el cas de les emigracions, per exemple, dels 7.521 moviments cap a l’estranger, 6.495 (un 86%) els van protagonitzar estrangers i 1.026 van ser de persones de nacionalitat espanyola.
Les sortides de població espanyola de la comarca cap a l’estranger han augmentat a partir de l’any 2008 (concretament l’any 2012 va haver un saldo migratori de població espanyola de -577 persones), però aquesta és una realitat que cal matisar amb tot un conjunt de variables, com ara la proporció que representen les migracions de persones espanyoles sobre el total de sortides a l’estranger (un 14%) o sobre el conjunt d’emigracions -internes i externes- de la pròpia població espanyola (un 6% de les emigracions de població espanyola des del Baix Llobregat són a l’estranger, un 26% a la resta d’Espanya, un 12% a la resta de Catalunya i un 56% a la resta de la província de Barcelona).
Imatge titular: El mapa resumeix els moviments migratoris produïts al Baix Llobregat durant l’any 2012 (les dades en % són les variacions respecte a la mateixa dada de l’any anterior).
Font: Observatori Comarcal del Baix Llobregat. Enllaç a l’Informe complert