D’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores les persones interessades podran visitar gratuïtament les noves reformes de l’edifici un cop finalitzada la tercera fase de restauració
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Castell de Castelldefels obre les portes aquest diumenge 10 de novembre (11-14 h i 17-19 h) perquè la ciutadania pugui visitar i conèixer l’estat actual de l’edifici, un cop finalitzada la tercera fase de restauració en la qual s’han rehabilitat la planta baixa i l’accés a la coberta mirador de l’edifici.
El Castell, referent cultural i turístic Amb la consecució de la tercera fase de les obres de recuperació del Castell de Castelldefels ha pujat un esglaó més cap a la seva consolidació com a ciutat intensament implicada amb la Cultura. Una implicació de la que es vol fer partícips a tota la ciutadania de Castelldefels a través d’una jornada de portes obertes que els permetrà veure de prop el resultat d’aquestes obres.
La tercera fase de les obres del Castell ha permès el condicionament de tots els espais interiors de la planta baixa i la coberta mirador. També s’han condicionat les terrasses de la coberta amb baranes de protecció amb l’objectiu que puguin ser visitades.
El Castell
Dalt d’un turó de 59 m d’altura sobre el nivell del mar, dominant la zona sud del Delta del Llobregat i damunt del que en el seu dia va ser un poblat ibèric i, posteriorment, una vil·la romana, s’alça el castell de Castelldefels.
Segons l’època de construcció, s’hi distingeixen tres sectors:
1. L’església, bastida al segle X, reconstruïda al segle XII i fortificada als segles XIV i XV.
2. El cos A, aixecat el 1550 amb pedra de marès rogenc.
3. El cos B, construït al segle XVIII, amb pedres i maons emblanquinats, que donen una tonalitat beix a aquesta part del castell.
Al segle X, Castelldefels era terra de frontera amb el Califat musulmà de Còrdova. En aquella època, el comte Sunyer va encomanar al monestir de Sant Cugat l’organització del que en el futur seria Castelldefels. Sota la direcció d’aquell monestir es va començar a construir l’església de Santa Maria. La primera notícia documental que en tenim és de l’any 967.
La inestabilitat política i social que va afectar Catalunya al llarg dels segles XIV i XV va comportar la necessitat de consolidar i engrandir les estructures militars. En aquest moment, l’església de Santa Maria es va fortificar. La documentació escrita ens diu que en aquesta època hi havia, al cim del turó, una casa forta envoltada d’una muralla relativament gran. Aquesta casa forta va desaparèixer poc després i va ser substituïda pel Castell que avui coneixem.
A mitjan segle XIV, el centre econòmic europeu es va traslladar de la Mediterrània a l’Atlàntic. Aquest desplaçament es va accentuar després del descobriment d’Amèrica i va fer que les potències europees perdessin interès per la zona mediterrània.
Paral·lelament a aquests fets, l’imperi turc va iniciar una fase expansiva i es va estendre des de les portes de Viena fins a Egipte. Amb l’ajuda dels pirates barbarescos, els turcs van constituir un veritable perill per a la població que habitava a la costa.
Per fer–hi front, Felip II va ordenar bastir una xarxa defensiva de torres i castells des de Cotlliure (actualment al sur de França) a Ayamonte (Huelva).
En aquests moments, a l’any 1550, es va fer construir, amb pedra de marès rogenca, el cos A del Castell.
Un cop acabada la Guerra de Successió, el 1714, Catalunya va viure una etapa de creixement econòmic que va deixar empremtes al castell.
El 1717 s’inicien les obres d’ampliació de l’església amb la construcció de la capella de la Salut. Amb motiu de la construcció d’aquesta capella es va constituir la confraria de la Mare de Déu de la Salut. Una de les finalitats d’aquesta associació era el rescat dels captius empresonats pels pirates.
Per fer front a les incursions dels pirates, que encara continuaven actius va caldre ampliar la fortalesa. El 1734 es va bastir el cos occidental del castell, fet de pedres i maons emblanquinats que van donar a aquest sector una tonalitat beix.
El 1883, el castell estava en ruïnes. Amb la desaparició de la pirateria la fortalesa va perdre el sentit defensiu.
L’any 1897, el banquer barceloní Manuel Girona va comprar la baronia de l’Eramprunyà i va encarregar la restauració del castell a l’arquitecte Enric Sagnier, que va respectar el seu caràcter essencial.
Amb la restauració es va construir l’actual muralla, i es van refer amb criteris historicistes les torres. Així mateix, es van incloure a la façana del cos B portes i finestres amb un aire de gòtic tardà i es va fer recréixer la torre més alta.
L’Ajuntament de Castelldefels va comprar el castell l’any 1988. L’any següent va promoure l’estudi històric i arqueològic del conjunt i un projecte per rehabilitar i restaurar l’església.
Les obres van consistir a la reconstrucció de les parts afectades i en el retorn dels colors originals als diversos cossos: blanc a l’obra romànica i blau a la capella de la Salut. A l’interior es va adequar el presbiteri de manera que també es poguessin veure les ruïnes ibèriques i romanes que hi ha al subsòl. Així mateix, es va rehabilitar la capella de la Salut, tenint cura de les pintures neoclàssiques i dels grafits de la Guerra Civil de 1936-39.
L’any 2001 l’Ajuntament de Castelldefels va aprovar un programa d’usos del castell i en va iniciar les obres de restauració i rehabilitació.
Font: http://www.elcastell.org i http://www.castelldefels.org