Raúl Montilla narra els últims dies de la Guerra Civil a l’àrea metropolitana de Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, a ‘El último invierno’. L’obra va ser la guanyadora del premi de novel·la històrica Ciutat de Úbeda
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]ls últims dies de la Guerra Civil que es van viure a l’àrea metropolitana de Barcelona i especialment al Baix Llobregat, relatats sense herois ni victimismes, sinó des de la quotidianitat i les vivències personals de personatges anònims.
És la original visió del periodista de La Vanguardia Raúl Montilla, a ‘El útlimo invierno’ (RocaEditorial), la seva primera novel·la que va ser guanyadora del premi internacional de novel·la històrica Ciutat de Úbeda.
“De la Guerra civil s’ha escrit molt, però sempre del mateix. Jo he volgut centrar-me en el final de la contesa i els primers dies del franquisme, sense maniqueismes de bons i dolents”, explica Montilla.
Sinopsi
La matinada del 24 de gener de 1939 Barcelona viu les últimes hores de la Guerra Civil, l’Exèrcit Nacional és a punt d’entrar a la ciutat, però la tragèdia no ha fet més que començar… Alguns soldats fugen en desbandada; hi ha ciutadans que carreguen tot el que poden; mentre, uns altres esperen als franquistes cansats de tres anys de guerra; alguns joves idealistes creuen fermament que el Llobregat serà un nou Jarama. La República viu les seves últimes hores a Barcelona i en tots els municipis de la qual serà la seva àrea metropolitana. En aquestes últimes hores i en els primers dies del règim franquista transcorre ‘El último invierno’.
Dos soldats que fugen de l’avanç imparable de les tropes nacionals, un jove idealista i un veterà supervivent de la vida; un vell coronel de carrera repudiat per l’Estat Major per la seva honestedat acompanyat d’un fidel assistent que, com ell, ho ha perdut tot. Dos militants del POUM que s’han mantingut amagats dels espies de Stalin i ara fugen dels franquistes, i un jove desertor. També un altre brillant militar de carrera que torna a casa encapçalant les tropes nacionals, la família de les quals ha viscut la guerra a Barcelona i s’ha d’enfrontar a doloroses contradiccions, així com un industrial gens adoctrinat, són els principals protagonistes de la història. Les seves vides estan entrellaçades i, si no, es creuen al llarg de la novel·la.
‘El último invierno’ es desenvolupa en diferents municipis del Baix Llobregat que van ser clau en aquest avanç de la tropes nacionals –com és el cas de Vallirana o Sant Feliu de Llobregat– i, principalment en una ciutat de Barcelona els carrers de la qual estan plenes de carnets de la CNT trencats i de l’última propaganda per tractar de parar l’avanç dels nacionals.
La ciutat té un port impracticable ple de vaixells enfonsats, una muntanya de Montjuïc sense arbres, i s’ha convertit en una ciutat fumejant que, fins a gairebé l’últim moment ha estat bombardejada. L’últim hivern no és una novel·la més sobre la Guerra Civil, sinó que Montilla fixa l’accent en el canvi brutal i moral que va significar el final de la contesa, una transició d’amb prou feines un dia.
Presentacions a la comarca: a Sant Vicenç dels Horts…
La Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal Les Voltes va rebre el passat 8 de novembre, el periodista cornellanenc Raúl Montilla en la presentació de la seva novel·la.
“Amb la intenció d’aconseguir la màxima objectivitat possible, he plasmat les experiències i les aventures de cadascun dels personatges per fer entendre el lector que no hi ha ni bons ni dolents. No és un llibre amb herois, he intentat fugir d’aquest maniqueisme”, va explicar Montilla.
Segons explicava l’autor, una de les coses que ha volgut amb aquest llibre, és plasmar la realitat del Baix Llobregat durant la Guerra Civil, “un territori que ha estat oblidat al llarg de la història”.
“La clau de la qüestió”, tancava Montilla, “recau en com expliques les coses i quin moment del conflicte esculls”.