A la cova de Can Sadurní de Begues es van descobrir fa anys les restes de cervesa més antigues trobades a Europa i l’any passat la figura de 6500 anys d’antiguitat anomentada l'”Encantat de Begues”, una de les troballes arqueològiques més rellevants arreu del món del 2012. Ara, s’han tret a la llum quatre esquelets humans, d’uns 6.400 anys d’antiguitat, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara a la península Ibèrica
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a cova de Can Sadurní, situada al municipi baixllobregatí de Begues, en ple massís del Garraf, encara tanca els misteris insondables del neolític mediterrani.
L’equip arqueològic de la Universitat de Barcelona (UB), que dirigeix les excavacions des de 1978, va anunciar l’any 2004 el descobriment de les restes de cervesa més antigues trobades a Europa, d’uns 6.300 anys d’antiguitat, i l’any passat va revelar la troballa de l’estatueta de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, d’uns 6.500 anys d’antiguitat, coneguda com l’Encantat de Begues.
En aquesta ocasió, els arqueòlegs han tret a la llum quatre esquelets humans, d’uns 6.400 anys d’antiguitat, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara a la península Ibèrica, segons ha informat en un comunicat el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal, que col·labora amb el Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB.
Els esquelets s’han conservat pràcticament íntegres a causa d’un lleu despreniment de pedres des de l’exterior, poc després de la mort dels individus, o quan es va iniciar el procés de descomposició, i que els va protegir durant mil·lennis.
Les restes mortals pertanyen a un home d’uns 50 anys d’edat, a un menor de sexe indefinit, bastant deteriorat, i a dos infants, d’entre tres i quatre anys i d’entre cinc i sis anys, respectivament. L’adult havia estat enterrat al costat d’un aixovar funerari que consta d’un got ovoide amb dos rosteixes i de restes seleccionades de dues cabres i un vedell. Sota el seu braç esquerre, a l’altura del colze, s’ha trobat un penjoll d’os polit amb una perforació per sostenir-ho.
Els cossos no van ser enterrats, sinó que van ser col·locats en posició fetal i alineats -amb un metre de separació aproximadament entre cadascun d’ells- seguint el contorn de la paret nord de la cova, que descriu un arc. La posició replegada dels cossos indica que els cadàvers van haver de ser lligats amb cordes i embolicats amb una mortalla que els constreñía.
Els arqueòlegs calculen que aquesta pràctica funerària va durar uns 200 anys. Els sediments es van acumular sobre els cossos al llarg de milers d’anys fins que van desaparèixer sense deixar rastre.