Martorell compta amb dos centres museístics, el Museu Municipal Vicenç Ros, ubicat a les meravelloses dependències de l’antic convent de caputxins i el Museu L’Enrajolada, Casa Museu Santacana, un dels més antics de Catalunya
El Museu Municipal Vicenç Ros ocupa part de les dependències de l’antic convent de caputxins, un edifici construït entre 1687 i 1700.
Va ser inaugurat el 1945 amb la donació de Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) de la seva important col·lecció de ceràmica, entre d’altres. Amb els anys, gràcies a l’activitat de Vicenç Ros, director i d’Isidre Clopas i Batlle (1913-2001), conservador, i a les donacions de molts martorellencs, s’han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l’etnològic, amb tallers complets d’espardenyer, cadiraire, boter, baster, terrisser, terrissaire; l’arqueològic, amb materials procedents de diversos jaciments; el d’art, amb obres de Lluís, Pau i Agustí Rigalt; el documental, la biblioteca i l’hemeroteca.
El fons de ceràmica es va incrementar el 1972 amb l’adquisició de la col·lecció de Joaquim Mir, instal·lada en un principi al Memorial Museu Vicenç Ros, a la plaça de la Mina, que actualment serveix com a sala d’exposicions temporals.
El fons també comprèn elements arquitectònics de procedència diversa, com les gàrgoles de l’església parroquial de Santa Maria, destruïda durant la guerra civil, capitells, claus de volta, piles d’aigua beneita, escuts, sarcòfags i làpides sepulcrals, a més d’un relleu gòtic procedent del convent de les monges jerònimes de Barcelona i altres elements de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Des del 1989 s’hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l’edifici, que han culminat amb la remodelació de l’exposició permanent, situada a l’església de l’antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques.
L’Enrajolada és un dels museus més antics del país. Fou fundat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany (1810-1896) i continuat pel seu nét, Francesc Santacana i Romeu (1883-1936). Es tracta d’una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L’edifici va patir reformes entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al concepte que aleshores es tenia de museu i per instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1867-1957).
Els fons són molt variats i de procedència ben diversa: rajoles (segles XIV-XX), peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d’antigues edificacions, pintura del segle passat (romanticisme, natzarenisme, realisme, …), mobiliari, elements decoratius.
L’Enrajolada també conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i les seves rodalies.
Els diferents elements de la col·lecció van ser instal·lats de manera que recuperessin la seva funció original: peces arquitectòniques a les façanes del jardí o a l’interior de la casa (finestres, portes, capitells, mènsules, …), i les rajoles formant arrambadors. Els 120 elements arquitectònics procedeixen d’una vintena d’edificis, molts de Barcelona, entre els quals destaquen els convents del Carme, Nostra Senyora de Jerusalem, Sant Pere de les Puelles i Santa Caterina; l’església de Sant Miquel, la catedral de Barcelona, Santa Maria de Jonqueres, el Palau Reial Menor.
La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l’exposició permanent, fins al punt que donen nom al museu. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay. A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d’atuells ceràmics d’època medieval i moderna.