El Ple aprova per unanimitat una moció que insta els governs de l’Estat i de la Generalitat a fer arribar amb la màxima celeritat la connexió per tren i per metro a les terminals
El Ple municipal de l’Ajuntament del Prat celebrat dimecres 15 de gener va aprovar, amb la unanimitat de les forces polítiques amb representació municipal (ICV-EUiA, PP, PSC i CiU) una moció que insta els governs de l’Estat i de la Generalitat a programar i iniciar, respectivament, les obres de connexió amb tren i amb la línia L9 del metro amb l’aeroport del Prat amb la màxima celeritat.
Durant 2013 l’aeroport va ser utilitzat per més de 30 milions de passatgers, a més dels milers de treballadors i treballadores que s’hi desplacen cada dia, molts dels quals són del Prat.
L’anomenat Pla Barcelona ja preveia, fins i tot abans de la posada en marxa de la nova terminal T1, la necessitat de l’arribada d’infraestructures de transport públic. És per això que, d’una banda, es va projectar l’arribada del metro (línia L9) tant a les terminals com a la zona de càrrega aèria i al polígon de serveis Mas Blau i, d’una altra, l’arribada de la xarxa ferroviària a la nova terminal.
La realitat, avui dia, és que mentre el tràfic de passatgers de l’aeroport creix a bon ritme, les connexions de transport no estan en funcionament: la línia L9, encara que pràcticament acabada des de fa un any (falta una inversió de 250 milions d’euros pera tot el tram sud, Terminal T1 – Zona Universitària), segons la Generalitat no té previst d’entrar en funcionament fins, com a mínim, l’any 2016. I, per la seva banda, la penetració ferroviària no està ni tan sols iniciada, encara que el projecte d’obres està adjudicat des de fa més de tres anys.
Aquests retards tenen tres conseqüències nefastes:
a) El dèficit de transport públic a l’aeroport que implica que un bon nombre de viatgers i treballadors s’hagin de desplaçar en vehicle privat, el que comporta un major cost econòmic
b) Un augment important en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’àrea metropolitana, zona amb un grau de vulnerabilitat elevada
c) La pèrdua d’oportunitats i competitivitat del conjunt de la plataforma logística i econòmica d’aquest territori
Retards i incompliments
Les connexions de l’aeroport amb transport públic acumulen una llarga història de retards i incompliments. Des dels inicis de l’anomenat Pla Delta, a finals del segle XX, fins a temps més recents, els calendaris s’han anat retardant any rere any.
La línia L9 del metro, que havia d’arribar al Prat primer l’any 2007 i després el 2014, no hi arribarà, com a mínim, fins al 2014. I d’altra banda, la llançadora del tren de rodalies que havia de connectar l’estació de Sants de Barcelona amb la terminal T1 de l’aeroport fa tres anys que està projectada i adjudicada, però no disposa de finançament per a la seva execució.
Demandes reiterades
Per part del l’Ajuntament del Prat, les demandes d’una millora del transport públic a l’aeroport són reiterades. Ja l’any 2005 el Ple municipal va aprovar una altra moció per unanimitat en aquet sentit, en la qual es demanava una gestió eficient i sostenible de la mobilitat interior i amb l’exterior de l’aeroport en transport públic, com correspon a la infrastructura intermodal de comunicacions més important de Catalunya.