El Baix Llobregat diu NO a que la pedrera Berta de Collserola es converteixi en un abocador

L’Ajuntament del Papiol, el de Sant Cugat, Valldoreix i el Consell Comarcal del Baix Llobregat han presentat les més de 40 al·legacions per impedir que la pedrera Berta es converteixi en un abocador metropolità per a bales d’ecoparc. L’elevat risc mediambiental a causa de la permeabilitat del terreny i la possibilitat de contaminació dels aqüífers del subsòl en són la principal causa

Els ajuntaments del Papiol, Sant Cugat, l’EMD de Valldoreix i el Consell Comarcal del Baix Llobregat han mostrat el seu posicionament “totalment contrari a la possibilitat de reblir la pedrera Berta amb bales d’ecoparc per l’alt risc ambiental que pot suposar el projecte”. Les tres administracions han presentat més de 40 al•legacions a l’estudi d’impacte mediambiental fet per l’empresa Jaime Franquesa, SA −empresa adquirida per Fomento de Construcciones i Contratas (FCC)− per tal de modificar l’activitat de la mina i restaurar-la amb bales d’ecoparc.

Les al·legacions presentades alerten que el material de la pedrera (granit, desaconsellat per a aquest tipus de dipòsit per la seva fracturació), així com l’existència d’importants aforaments d’aigua dins la mina, de fissures i una falla, fa que difícilment se’n pugui garantir la impermeabilitat, encara que es prenguin les mesures adequades per un residu contaminant. S’assenyala que els lixiviats que s’aniran produint a mesura que s’ompli la pedrera de bales d’ecoparc constitueixen un risc de contaminació difícil de controlar. A més, s’alerta que en cas que fallin les barreres artificials, s’afectaria per contaminació als pous i altres captacions que hi ha a l’entorn de la pedrera, i podria arribar fins a la riera de Rubí i al riu Llobregat, que abasten l’àrea metropolitana.

Declaracions dels alcaldes

L’alcalde del Papiol, Albert Vilà, ha explicat que “la lluita per defensar el medi ambient del nostre territori no descansa. Aquest és un nou pas en un procés que dura ja més de 14 anys i no pensem treure el peu de l’accelerador. Sempre hem dit que ‘no’, que el medi ambient i el present i futur del nostre poble no estan en venda”. Vilà, ha insistit en que “ubicar un abocador en un parc natural no és propi ja d’aquests temps. Aquest no és, de cap de les maneres, l’espai adequat. Aquest projecte és com un abocador del Garraf dos i hem après que allò no pot tornar a pasar”. Així mateix, ha donat les gràcies a totes aquelles administracions i entitats que “amb molt de sentit comú i una especial atenció al medi ambient han treballat i treballaran per defensar el nostre medi ambient”.

L’alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa també ha afegit que “no hi ha cap necessitat de crear aquest abocador, que no està inclòs com a prioritat per l’Agència Catalana de Residus. En aquests moments, per tant, ni Catalunya ni l’Àrea Metropolitana no necessiten aquest espai”. A més a més, ha reclamat que “no ens donin gat per llebre: les bales d’ecoparc no són inertes. Està demostrat amb el que ha passat amb la pedrera Elena de Cerdanyola. Omplir la pedrera Berta amb aquests residus podria acabar afectant la riera de Rubí i el Llobregat”. Conesa ha acabat demanant que l’Agència Catalana de Residus segueixi sense prioritzar aquest projecte i un posicionament de l’Agència Catalana de l’Aigua respecte aquesta qüestió.

RESUM DE LES AL·LEGACIONS

Les al·legacions s’han estructurat en quatre grans apartats:

En relació a l’impacte ambiental: 

□ El massís granític de la pedrera Berta té una elevada fracturació i no es pot concloure que sigui impermeable. Existeixen pous i galeries de l’antiga mina, i una falla que travessa la pedrera de baix a dalt. Per tant, és un punt de discontinuïtat del massís molt important i molt feble que cal analitzar en longitud i profunditat. També s’han d’estudiar els possibles moviments de la falla a llarg termini i quina afectació tindria el moviment de la falla en el segellat d’argil•les i capes d’impermeabilització tant del vas com entre els pisos de les bales. En cas de fuites de lixiviats, aquests es filtrarien per les fisures del massís granític. Els pous i les galeries horitzontals de la mina que no quedessin perfectament segellades, podrien convertir-se en el medi de propagació de l’abocament entre els diferents sistemes de fisuració existents, i per tant, accelerar la possible contaminació de les aigües subterrànies.

□ No es pot predir el destí de possibles fugues de lixiviat del dipòsit de les bales a la pedrera ja que no hi ha un coneixement precís del funcionament hidrodinàmic del subsòl de la pedrera.

□ No es mesuren les concentracions d’olors possibles. L’estudi d’impacte ambiental no utilitza la metodologia estandaritzada a nivell europeu i no es mesuren totes les concentracions d’olors possibles. Les olors serien el doble que les olors generades a l’abocador Elena.

□ No s’ha avaluat la repercussió dels impactes en la població existent a 2 km de radi, ni s’ha realitzat cap tipus d’informació a la població afectada.

□ No s’ha fet un anàlisi exhaustiu del procés del dipòsit diari de les bales a la pedrera. Cal evitar l’acumulació de les bales a la intempèrie exposades als efectes climatològics, provocant pudors i el seu deteriorament per efectes externs (climatologia, fauna, etc…). Les bales no són impermeables i hi ha el risc de que s’omplin d’aigua de pluja i generin lixiviats fins i tot abans de ser col•locades i recobertes amb terres.

□ Es desconeix exactament el % de matèria orgànica que contindran les bales provinents de l’ecoparc 2 donat que el mostreig que s’ha realitzat no contempla una mostra representativa.

□ L’Estudi d’Impacte ambiental no contempla l’alternativa zero: la no execució del projecte de restauració. Aquesta alternativa permetria deixar la pedrera com un espai d’interès miner i geològic ara que ha finalitzat l’activitat extractiva.

□ L’Estudi d’Impacte ambiental no avalua la restauració vigent per comparar-la amb la de les bales d’ecoparc atès que la restauració amb terres i runes té un impacte més baix.

En relació a l’impacte per l’ús de bales d’ecoparc en un espai protegit: 

□ Les bales d’ecoparc no són subproductes sinó residus. Tot i que les bales tenen la nomenclatura de residus estabilitzats o inertitzats per contenir presumptament una proporció inferior al 15% de material biodegradable, no poden ser assimilats als materials inerts o les terres i runes, ja que el material biodegradable que contenen produeix contaminació en forma de lixiviats i gasos amb continguts orgànics volàtils. La classificació actual només té una vigència de 5 anys des del 2010.

□ Manca d’estudis sobre el comportament de les bales en dipòsits d’alçada de 112 metres. No existeixen estudis on es demostri com es comportaran les bales en dipòsits d’alçada de 112 metres (2.670.000 bales distribuïdes en 92 pisos). Les proves pilot que s’han realitzat a la pedrera La Vallensana (Badalona) o a l’argilera Elena (Cerdanyola) contenien només 8.500 bales la primera i 425.000 bales la segona. La superfície afectada per l’activitat extractiva a la pedrera Berta és de 15,75 Ha i el volum del vas previst pel rebliment amb bales seria de 6.501.927m³, dels quals 5.507.353m³ serien bales d’Ecoparc i 994.574m³ de terres, dics i cobriments per les capes de rebliment. Això representa que el dipòsit de bales de la pedrera Berta seria 5 vegades més gran que el dipòsit de bales de l’argilera Elena de Cerdanyola.

□ El projecte pretén convertir la pedrera Berta en un dipòsit controlat de residus d’àmbit metropolità. La magnitud econòmica i d’impacte ambiental del dipòsit li confereixen de fet una entitat que va més enllà de la restauració d’una explotació minera. Es considera que estem davant un abocador de residus metropolitans. Per tant, segons el PGM del 76, han d’estar emplaçats sobre reserves de sòl (clau 4). Actualment només una petita fracció de l’àmbit és sòl amb clau 4. Per tant, exigiria una modificació del Pla General Metropolità del 1976. Ara bé, l’actual Pla Especial d’Ordenació i protecció del medi Natural del parc de Collserola, en el seu article 39, no admet la possibilitat d’instal•lació en l’àmbit forestal d’abocadors d’escombraries.

□ El projecte pretén, en realitat, la implantació d’un dipòsit controlat de classe II: Un Abocador. En l’estudi d’impacte ambiental del dipòsit controlat que es sotmet a aprovació s’identifiquen i s’avaluen uns impactes ambientals que es corresponen amb un projecte de dipòsit controlat de classe II (abocador). En conseqüència, s’han d’establir unes mesures preventives, correctores i compensatòries que converteixen, de fet, l’abocador de classe I previst a la pedrera Berta, en un abocador de classe II, ja que compta amb tots els elements propis d’aquet tipus d’instal•lació (gestió de lixiviats, sistema de desgasificació, mesures impermeabilitzants, seguiment postclausura,…). Si les bales d’ecoparc fossin realment un subproducte, no seria necessari establir aquest seguit de mesures. Així, les bales d’ecoparc seran gestionades com a residu que són en realitat: en un abocador amb totes les característiques de classe II, però amb autorització de classe I.

□ Ubicació de la instal•lació a l’àmbit del Parc Natural de Collserola. El projecte de modificació del programa de restauració de l’activitat extractiva “Pedrera Berta”va en direcció inversa a l’increment del règim de protecció de l’espai. Així mentre s’ha passat d’una protecció bàsica (PEIN) a una protecció especial (Parc Natural), la modificació del projecte implica un increments dels impactes ambientals negatius que es consideren contraris a l’increment de protecció vigent.

En relació a la propietat legítima i ús del terreny: 

□ Els propietaris dels terrenys de la pedrera no han autoritzat la modificació de la restauració de la pedrera amb bales d’ecoparc . Dins l’expedient de la Direcció general de Mines no consta autorització o conformitat dels propietaris del terrenys per restaurar la pedrera Berta amb bales d’ecoparc. Tot i així, han decidit realitzar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, passant per alt el que estableix el Decret 343/1983, de 15 de Juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives i el Reial Decret 2857/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el reglament general per al règim de la mineria. El titular del dret miner ha de tenir vigent sobre el terreny objecte de l’aprofitament la corresponent autorització del propietari.

En relació a la tramitació de l’expedient: 

□ No s’ha traslladat l’anunci d’informació pública a totes les administracions ni entitats interessades. Pel que fa administracions s’hauria d’haver tingut en compte l’EMD de Valldoreix, els municipis de Rubí i Castellbisbal, ja que la contaminació atmosfèrica com la potencial contaminació de les aigües afecten recursos del seu territori. També l’ARC, l’ACA i l’Institut Geològic de Catalunya. Pel que fa entitats s’hauria d’haver tingut en compte associacions relacionades amb la geologia i el valor patrimonial de la mina i la pedrera Berta.

Una llicència només per a terres i runes 

La pedrera Berta està situada a la ctra. C-1413, km. 6,5 de Sant Cugat. Un 85% de la seva superfície es troba dins del municipi de Sant Cugat i la resta al municipi del Papiol. El titular del sòl de la pedrera al Papiol és del Consell Comarcal del Baix Llobregat, mentre que el titular legítim de la part de Sant Cugat, es d’aquest Ajuntament d’acord amb el conveni signat amb l’empresa Jaime Franquesa S.A el 19 de març de 1991.

Aquesta empresa és la titular de la llicència de l’activitat, i la que disposa del dret d´ús per a la explotació minera per un període de 25 anys (període que finalitza el 19 de març de 2016). Just abans de que s’acabi aquest dret d´ús (2 anys abans), Jaime Franquesa S.A proposa aprovar sense l’autorització de la legítima propietat (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Consell Comarcal del Baix Llobregat) una modificació substancial dels acords establerts per l’esmentat conveni que autoritzava la restauració de la pedrera amb terres. Aquesta modificació del programa de restauració amb bales d’ecoparc és incompatible amb l´actual Pla Especial de delimitació de zona extractiva de la pedrera aprovat, així com amb la llicència municipal vigent (aprovada el 4 de març de 2003).

La declaració d’impacte ambiental de la Generalitat de Catalunya de data 23 de maig de 2003, aprobava la restauració de la pedrera Berta amb terres i runes inerts de la construcció, fet que ens dóna a aquest municipi una gran tranquil•litat des del punt de vista de protecció mediambiental.

El passat 16 de desembre de 2012, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya va publicar l’anunci de l’exposició pública de la modificació del programa de restauració de la pedrera Berta.