[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]S[/dropcap]i mirem enrere i som capaços de fer un balanç ens adonem que estem retrocedit 30 anys en drets socials i del benestar.
La darrera, l’avantprojecte de la llei de l’avortament, una llei indignant, innecessària, injusta, impulsora de desigualtats, un clar retrocés en drets socials, que torna a impulsar una societat amb dones de primera i de segona. Una llei que ens retorna al blanc i negre i que posa a les dones en un moment que pensàvem que estava superat i al qual no tornaríem… aquell en què les dones no podien decidir sobre el seu propi destí.
A més, suprimeix la causa d’interrupció per anomalia fetal, la qual cosa fa que aquesta llei sigui la més restrictiva de tota la democràcia. I, a sobre, segons aquest govern, l’actual llei mata, una llei que va ser debatuda, consensuada i treballada per tots els col•lectius i tots el partits.
Senyors i senyores, el que mata és la ignorància, el que mata són les retallades del 27% en el pressupost destinat a lluitar contra la violència de gènere, el que mata són les llistes d’espera als hospitals, les retallades en sanitat, les retirades dels ajuts a la llei de la dependència… El que mata és no apostar per l’educació i la cultura com la millor garantia per garantir la igualtat d’oportunitats.
És veritablement increïble i dramàtic contemplar que tot el que havíem aconseguit en els darrers anys en matèria de drets socials i en matèria d’igualtat, que ens havia convertit en un país pioner, ara ens situa a la cua d’Europa. Una Europa perplexa, des de l’esquerra fins a la dreta més extrema, que no entén el retrocés que està liderant el govern de Mariano Rajoy. En l’actual moment que està vivint el nostre país, utilitzar l’avortament com a moneda de canvi per agradar als sectors més conservadors de l’electorat del PP no és just per a la societat en general. Utilitzar el compromís de complir el seu programa electoral encara és més patètic i poc consistent pels evidents incompliments de la pràctica totalitat dels seus compromisos electorals.
La dona és la que ha de decidir clarament sobre el seu futur amb totes les garanties i amb tota la llibertat, sobre el seu cos, sobre si vol ser mare o no. Les dones són la meitat de la nostra població i han estat el pilar bàsic de la nostra societat garantint la continuïtat de la vida i lluitant cada dia per tenir un món millor, estant sempre en els moments difícils, com a mares, esposes, àvies, filles, treballadores, amigues, companyes…
Aquest és un compromís general de tota la societat, de tots els homes i totes les dones, el compromís de viure dignament i amb llibertat, el compromís de lluitar per la igualtat d’oportunitats. Davant els continus atacs a aquest compromís no ens podem quedar aturats, hem d’actuar.
Endavant.
Antoni Poveda, 1r Secretari PSC Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí