El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, data declarada per l’Assemblea General de les Nacions Unides. La celebració d’aquest dia té l’objectiu de fomentar la sensibilització ciutadana envers la gestió de l’aigua com a bé patrimonial que és vida i contribueix a la productivitat econòmica i al benestar social
Aquesta celebració cada any gira al voltant d’un tema central, i és que aquest element essencial per a la vida també ho és per al desenvolupament humà i el desenvolupament econòmic. L’aigua és un bé preuat que cada vegada està més limitat i pitjor repartit.
En anteriors celebracions del Dia Mundial de l’Aigua s’ha parlat del seu us domèstic, de les polítiques de repartiment d’aigua, de la producció alimentària, etc. Enguany, la temática afronta la relació de l’aigua amb la producció energètica.
L’aigua i l’energia estan estretament vinculades: la generació i el transport d’energia requereixen aigua i prop del 8 % de l’energia generada globalment, serveix per bombar i tractar l’aigua i fer-la arribar als consumidors.
Per aquesta raó, el Dia Mundial de l’Aigua es proposa enguany: conscienciar la població del lligam entre aigua i energia; posar de manifest que la formulació de solucions integrades en matèria d’aigua i d’energia té uns efectes econòmics i socials més grans; i identificar els actors clau en el nexe aigua-energia i comprometre’ls a desenvolupar-lo d’ara endavant.
Així doncs, les Nacions Unides, en col•laboració amb els estats membres i altres parts interessades (indústria, serveis, etc.), volen cridar l’ atenció sobre la desigualtat existent en el nexe aigua-energia, problema que es viu especialment en zones empobrides on les comunitats no tenen accés a l’aigua potable, no tenen un sanejament adequat, no tenen accés a l’alimentació o als serveis energètics.
Es pretén crear consciència per al desenvolupament de polítiques que equiparin la relació aigua-energia, posar en pràctica un ús més sostenible de l’aigua i l’energia en un marc de respecte mediambiental.
Els objectius del Dia Mundial de l’Aigua 2014 són els següents:
-Crear consciència de les interrelacions entre l’aigua i l’energia.
-Contribuir a un diàleg polític que se centra en l’àmplia gamma de temes relacionats amb el nexe d’aigua i energia.
-Demostrar a través d’estudis de casos, als prenedors de decisions en el sector energètic i el domini de l’aigua, que els enfocaments integrats i solucions als problemes energètics de l’aigua poden aconseguir majors impactes econòmics i socials.
-Identificar la formulació de polítiques i els temes de desenvolupament de la capacitat en la qual el sistema de les Nacions Unides, especialment d’ONU-Aigua i ONU- Energia, pot oferir importants contribucions.
-Identificar les principals parts interessades en el nexe aigua-energia i participar activament en el desenvolupament ulterior d’aquesta vinculació, dos temes rellevants per a les discussions posteriors a l’any 2015.
A Catalunya…
A Catalunya estem vivim una greu situació. 2,2 milions de persones en estat de pobresa, gairebé un terç de la població, dels quals 300.000 són nens i nenes. A més a més, 600.000 persones es troben en una situació de pobresa absoluta. El resultat és que moltes famílies no poden tenir accés a una necessitat vital com és un habitatge digne, però tampoc a l’aigua, el gas i la llum. Els bens energètics són essencials per escalfar-nos, per poder menjar calent, veure’ns a la nit o apaivagar la set o rentar-nos, és a dir, per a poder sobreviure.
Fa pocs dies, precisament al Parlament es va debatre sobre la pobresa ernergètica i la possibilitat de poder evitar els talls de subministraments a les famílies més necessitades.
En un comunicat de l’Aliança contra la Pobresa Energètica -del que formen part la PAH o la Plataforma Aigua és Vida, entre d’altres-, es defensa que “de cap manera podem admetre la justificació de no poder evitar els tall perquè el govern no té pressupost quan a Catalunya les empreses que distribueixen en règim de monopoli la llum (Endesa), el gas (Gas Natural Fenosa) i l’aigua (Agbar), van obtenir respectivament 2.771 M€, 1.657 M€ i 432,9 M€ de benefici el 2012. A costa de pujar la tarifa elèctrica un 83% des de 2003 i la d’aigua un 65% des de 2008, a la vegada que tallaven l’electricitat a 1,4 milions de persones a l’estat a Espanyol així com s’han produït 300.000 talls d’aigua. No es pot dir que no hi ha diners quan la Generalitat ha ingressat 300 M€ del cànon concessional d’Aigües Ter Llobregat per fer polítiques d’aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona en fixa un de 20 M€ i ens en fa pagar un altre de 5 M€ per accedir, inacceptablement, al coneixement d’Agbar o l’Ajuntament de Girona es gasta 1 M€ del seu cànon en comprar obres d’art, per citar només alguns exemples. Això sí, hem de reconèixer també que alguns Ajuntaments multipliquen els seus ajuts per apaivagar aquesta lamentable situació”.
El mateix 22 de març, en el marc d’aquest Dia Mundial de l’Aigua i l’any que el Grup de Defensa del Ter celebra el seu 25è aniversari, es celebrarà una trobada dels representants de la gran majoria de les organitzacions ecologistes i moviments socials que lluiten per l’accés universal a l’Aigua i al sanejament com un Dret Humà fonamental i pel bon estat ecològic de tots els rius, aqüífers, llacs, deltes, etc “per acordar les prioritats i el pla d’acció a fi de bé aconseguir-ho a Catalunya”.