El Paranimf de la Universitat de Cervera va acollir l’acte de presentació d’aquesta proposta que vol fusionar patrimoni, història i gastronomia en el marc del Tricentenari. Entre les localitats que en formaran part, hi trobem les baixllobregatines Sant Boi -ciutat emblemática on va morir Rafael Casanova- i Esparreguera -una de les viles que va patir l’assetjament de les tropes borbòniques
En el marc de la commemoració del Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió (1714-2014), la Generalitat de Catalunya ha decidit posar en valor més d’una cinquantena de monuments històrics destacables de la guerra, dels quals deu en constitueixen l’espina dorsal sota la marca Ruta 1714, una vintena amb el títol Viles cremades 1714 i una vintena més sota el títol Espais 1714.
La Ruta 1714 és un recorregut pels deu escenaris on van succeir els episodis històrics més destacables de la guerra de Successió a Catalunya (1702-1714). Es tracta de llocs emblemàtics carregats de gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i/o paisatgístic i que ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant.
Està formada pels monuments Seu Vella de Lleida; la Universitat de Cervera; els castells de Cardona i de Talamanca; torres de defensa com la Manresana, a Els Prats de Rei, o Solsona, a la fortificació de Castellciutat de la Seu d’Urgell; les ruïnes del Born de Barcelona o les cases on va viure Rafael Casanova a Moià i Sant Boi de Llobregat.
En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la guerra de Successió (1714-2004), la Ruta 1714 us convida a conèixer el patrimoni cultural i artístic d’aquests indrets i a gaudir d’activitats al seu voltant.
Sant Boi
A la casa pairal de Can Barraquer, datada del segle XV, actualment seu del Museu de Sant Boi de Llobregat, va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova.
El conseller en cap de Barcelona resta enterrat a la capella de la Pietat de l’església parroquial de Sant Baldiri de la mateixa ciutat.
Rafael Casanova
Un dels principals protagonistes de la Guerra de Successió va ser Rafael Casanova i Comes. Nascut a Moià el 1660 (?) va passar els últims dies de la seva vida a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), on va morir el 1743. Entre ambdues dates va bastir una biografia que el convertiria en una de les figures clau per entendre la història de Catalunya dels últims segles. Fou conseller tercer de Barcelona el 1706 així com cap de la Coronela –o milícia urbana− i conseller en cap l’any 1713 (en ple setge de la ciutat). Resistí els atacs borbònics fins caure ferit la matinada de l’11 de setembre del 1714. A partir de 1715 va tornar a exercir d’advocat, fins que en els darrers anys de vida s’establí a la residència del seu fill, Can Barraquer, situada a Sant Boi de Llobregat. Va morir a la mateixa població el 1743.
Rafael Casanova va estudiar Filosofia i Dret Civil a la ciutat de Barcelona. Un cop establert professionalment s’acabaria casant amb Maria Bosch i Barba el 1696, veïna de Sant Boi de Llobregat. Anirien a viure a Can Barraquer, actual ubicació del museu de la localitat i llavors propietat del sogre de Casanova, Pau Bosch. El matrimoni va tenir quatre fills: Pau i Teresa, bessons, Francesc i Rafael. Els últims anys de vida de Casanova els passaria exercint la seva professió d’advocat, primer a Barcelona i més tard a Sant Boi. En morir, l’any 1743, fou enterrat a la capella de la Pietat de l’Església Parroquial de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat.
Can Barraquer (imatge titular)
El casal de Can Barraquer es va començar a construir al segle XV i es va anar engrandint fins a quedar totalment configurada al segle XVII. D’aquella època se’n conserva la façana, amb elements de gòtic tardà i renaixentistes.
El nom de Rafael Casanova no apareix relacionat amb la casa fins el 1696, quan es casa amb Maria Bosch i Barba, que l’havia rebut en herència. Aquí hi van viure durant anys i és on Rafael Casanova va morir, l’any 1743.
A principis del segle XIX va patir un incendi que la deixà molt malmesa i que obligà a fer-hi obres, les quals van acabar de donar-li l’aparença actual.
Exposició permanent “Rafael Casanova i el seu temps”
Exposició Rafael Casanova Sant BoiAquesta mostra històrica se centra en la figura del conseller en cap de Barcelona durant els fets de 1714, Rafael Casanova. L’exposició repassa la seva biografia, tant personal com pública: el seu naixement a Moià, l’entorn familiar, la formació acadèmica, el matrimoni, l’exercici professional, l’entrada en el món de la política, el seu nomenament com a conseller en cap i el setge de Barcelona. Al llarg del recorregut també es fa esment del context històric del Sant Boi de principis i mitjans del S.XVIII i de la recuperació de la figura de Rafael Casanova com a símbol de les llibertats nacionals de Catalunya.
Esparreguera
Les Viles cremades 1714 són una vintena de poblacions catalanes que durant la guerra van patir pràctiques de terrorisme militar per part de les tropes borbòniques. El saqueig i la crema de viles i la mort indiscriminada de civils per atemorir la població i estendre la pedagogia del terror van ser pràctiques habituals.
A Catalunya, en total van ser cremades una vintena de viles i les comarques més afectades per aquesta ordre van ser Osona, el Bages, l’Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, la Selva i el Vallès Occidental.
Les poblacions considerades històricament viles cremades són: Arbúcies, Caldes de Montbui, Castellterçol, Esparreguera, Espinelves, Manresa, Monistrol de Montserrat, Oristà, Peramola, La Pobla de Claramunt, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Teià, Terrassa, Torelló, Viladrau i Vilassar de Dalt.
En aquests llocs, es poden visitar les empremtes de la història i conèixer més detalls en uns plafons informatius.