A Catalunya hi ha més de 13.000 jaciments inventariats, d’entre els quals en sobresurten uns pocs per la quantitat i la qualitat de les troballes que s’hi fan. Un d’aquests jaciments destacats és la cova de Can Sadurní, en què aquest 2013 s’han trobat les restes de quatre esquelets del neolític
Els investigadors fa 35 anys que excaven la cova on ja s’hi han trobat altres peces neolítiques, ja que es tracta d’un assentament que segons els arqueòlegs és únic en tot l’arc mediterrani per la seva complerta estratografia.
Dins la cova de Can Sadurní s’ha detectat el més ampli nivell cronològic de substrats, des de l’època del neolític fins a l’edat final de bronze i s’hi ha trobat la mostra més antiga d’elaboració i consum de cervesa a Europa.
Un reportatge de TV3 es fa ressò de les troballes arqueològiques més importants que es van fer a l’any passat, entre les quals hi ha les de la cova de Begues. A més, destaca els jaciments de Pinyes (a Coll de Nargó) i el del Barranc de la Boella (a La Canonja), en què s’hi han trobat un esquelet d’un dinosaure i restes d’un mamut, respectivament.
Visualitzeu el reportatge clicant AQUÍ
Can Sadurní, un referent mundial
La cova de Can Sadurní, situada al municipi baixllobregatí de Begues, en ple massís del Garraf, encara tanca els misteris insondables del neolític mediterrani.
Es descobreixen quatre esquelets de 6.400 anys d’antiguitat (foto titular)
Els arqueòlegs treuen a la llum quatre esquelets humans, d’uns 6.400 anys d’antiguitat, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara a la península Ibèrica, segons ha informat en un comunicat el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal, que col·labora amb el Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB.
Els esquelets s’han conservat pràcticament íntegres a causa d’un lleu despreniment de pedres des de l’exterior, poc després de la mort dels individus, o quan es va iniciar el procés de descomposició, i que els va protegir durant mil·lennis.
Les restes mortals pertanyen a un home d’uns 50 anys d’edat, a un menor de sexe indefinit, bastant deteriorat, i a dos infants, d’entre tres i quatre anys i d’entre cinc i sis anys, respectivament. L’adult havia estat enterrat al costat d’un aixovar funerari que consta d’un got ovoide amb dos rosteixes i de restes seleccionades de dues cabres i un vedell. Sota el seu braç esquerre, a l’altura del colze, s’ha trobat un penjoll d’os polit amb una perforació per sostenir-ho.
Els cossos no van ser enterrats, sinó que van ser col·locats en posició fetal i alineats -amb un metre de separació aproximadament entre cadascun d’ells- seguint el contorn de la paret nord de la cova, que descriu un arc. La posició replegada dels cossos indica que els cadàvers van haver de ser lligats amb cordes i embolicats amb una mortalla que els constreñía.
Els arqueòlegs calculen que aquesta pràctica funerària va durar uns 200 anys. Els sediments es van acumular sobre els cossos al llarg de milers d’anys fins que van desaparèixer sense deixar rastre.
L'”Encantat” de Begues, l’estatueta de ceràmica més antiga de la península
Membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), troben a la cova de Can Sadurní, a Begues l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, que ha estat batejada com a ”L’encantat de Begues”.
Té 6.500 anys d’antiguitat i va ser elaborada al començament del Neolític Mitjà. La figura, de vuit centímetres d’alçada, conserva el tronc, el coll i un dels dos braços. Probablement sigui masculina, ja que no se li aprecien trets femenins.
Tal i com va destacar Manel Edo, arqueòleg i president del CIPAG encarregat de l’excavació, en la presentació al públic de “L’encantat de Begues”, la importància de la troballa d’aquesta estatueta humana neolítica es deu a què és la primera que es troba amb les mateixes característiques de les peces que provenen de l’etapa més antiga del neolític, ubicada uns centenars d’anys abans a l’Orient Mitjà.
També és rellevant que representi una figura masculina de culte, ja que fins ara el 90% de les 700 figures humanes trobades de l’època són femenines.
S’hi troba la cervesa més antiga d’Europa
Juan Carlos Matamala, de la Unitat d’Arqueologia dels Aliments de la Universitat de Barcelona, va ressaltar que la cervesa, al contrari del que es pot pensar, no és un producte amb orígens nòrdics, i va citar com a exemple la cervesa trobada al jaciment de la Cova de Can Sadurní a Begues, la més antiga d’Europa amb uns 5.000 anys d’antiguitat.
Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona van arribar a la conclusió, després d’estudiar els sediments que es van trobar al fons d’un recipient del jaciment de Can Sadurní, que fa aproximadament 5000 anys, la comunitat agrícola que vivia en allò que avui és Begues, elaborava cervesa.
Els egipcis van inventar la cervesa fa més de 9000 anys però aquestes les restes beguetanes són les més antigues trobades a Europa.
Vegeu el vídeo de la notícia clicant AQUÍ