Josep González (President de Pimec): “L’administració serveix més per complicar que per agilitzar la creació de nous negocis”

Josep González i Sala (Llimiana, 1945) és un empresari català, president de la patronal Pimec. González va ser director i accionista majoritari d’una empresa de cablatge i també s’ha dedicat al sector immobiliari. A nivell patronal, va ser president de Sefes, organització empresarial del Baix Llobregat fins que es fusionà amb Pimec l’any 2007. La nova entitat és referencial entre les micro, petites i mitjanes empreses. Des de la seva creació, n’ha estat el seu president, càrrec per al qual ha estat successivament reelegit

Les petites i mitjanes empreses, les pimes, han estat sempre la base de la indústria –i per tant de l’economia catalana-. De quina manera les ha colpejat la crisi? 

Els ha colpejat molt perquè hi ha circumstancies que aquesta crisi ha portat que ha castigat més a les petites i mitjanes empreses que no pas a les grans empreses.

Com per exemple la falta de crèdit. La falta de finançament s’ha agreujat molt més amb les empreses de mida petita que no amb les grans empreses. Una empresa de mida petita en una crisi tan llarga, que ha durat sis anys, té menys capacitat d’aguant que no tenen altres empreses més grans.

Quin és l’estat actual de les pimes a Catalunya?

Continua tenint uns problemes com la falta de finançament, que encara no s’ha arreglat. Aquesta és una assignatura pendent de la qual espero que aquest 2014 en comencem a veure una millora. De cara aquest nou any hi ha unes expectatives bastant concretes sobre la millora del consum i de la producció d’aquestes empreses. També s’ha fet un procés d’internacionalització de les pimes que ha tingut molt èxit. Així doncs, crec que s’encara el 2014 amb millors expectatives que no pas el 2013 o els anys anteriors.

Per tant, vostè es optimista, oi? 

Jo sóc optimista. De fet l’any passat ja vaig dir que cap al final del 2013 les coses millorarien. Encara tenim grans riscos però també tenim grans detalls que fan pensar que millorarem.

És fàcil transmetre aquest optimisme als empresaris?

Es pot dir que sí perquè aquesta és una sensació que les mateixes empreses viuen. Quan et trobes un empresari i li dius “–Escolta, com van les vendes?” I ell et diu “- Millor que l’any passat!”. Això vol dir que aquest home ja viu ell mateix l’optimisme. El què podem fer des de PIMEC és complementar les expectatives que l’empresari ja va agafant.

Quins són els subsectors que han sortit més afectats de la crisi: el tèxtil, el comerç, la indústria agroalimentària…? 

El sector líder, sens dubte, en sortir-ne malparat és el de la construcció i tot el què és la indústria auxiliar de la construcció. Pel què fa al sector tèxtil, ja és un sector que havia fet la seva evolució, que havia fet les seves caigudes, si més no abans del 2007, que és quan va començar la crisi. I, per contra, jo crec que el sector alimentari no ha anat malament. Aquest és un sector que ha sortit cap a l’exterior i l’any 2013 podem dir que ha estat un any de creixement per ell.

No sempre es té prou en compte les microempreses i els autònoms. Aquests sectors viuen el mateix que les pimes? 

Les microempreses i els autònoms també han patit molt aquesta crisi i més o menys amb els mateixos problemes que hagi pogut tenir una empresa petita. Han tingut una mortalitat tremenda. Molta. Jo crec que en aquest moment s’està recuperant, crec que en aquest moment creix el nombre d’autònoms. Per tant estem en un procés d’una certa recuperació.

Això és positiu o és negatiu?

La gent es fa autònoma perquè té ganes de fer-se emprenedor i trobar la seva pròpia feina o se’n fa perquè directament no hi ha empreses que contractin?
Bé, s’ajunten les dues coses però jo crec que ho hem de mirar en el sentit positiu perquè vol dir neixen emprenedors i això és bona senyal. Quan una persona es troba amb què ha plegat d’una empresa i pren la decisió de crear un nou negoci vol dir que no s’arruga i que decideix tira endavant.

Aquest concepte, el de l’emprenedoria, ara està molt de moda: es fan trobades i xerrades d’emprenedors a bars, locals de moda… Aquesta ‘moda’ és positiva? Creieu que realment aconsegueix crear noves empreses i nous llocs de treball? 

El món dels nous emprenedors ha augmentat perquè hi ha una necessitat de tenir empreses i de que es posin en marxa activitats. Jo ho enfoco des d’un punt de vista positiu. Ara bé, hem de saber posar-ho en el seu lloc just. Per tirar endavant projectes fa falta, entre altres coses, finançament. Aquest és un ‘handicap’ perquè tirin endavant molts emprenedors. També fa falta que l’administració no compliqui les coses. I, avui per avui, podem dir que l’administració serveix més per complicar que no pas per agilitzar la creació de nous negocis. Parlem molt de la simplificació administrativa i això es queda amb paraules i no amb realitats.

Les pimes seran el factor que farà que Catalunya surti de la crisi?

Sens dubte. Les nostres pimes sempre han representat el 60 o el 70 % del PIB i de la creació de llocs de treball. Si algú té potencial per generar més llocs de treball si ara millorés la situació, no seran les grans empreses, seran les pimes. Per tant és la gran aposta. Moltes vegades no en som conscients i no apliquem les teràpies adequades que facin que aprofitem aquest gran potencial que tenen.

Quines són les vostres propostes per sortir de la crisi?

Primera, s’ha de tornar a donar finançament a les empreses. Aquesta és una assignatura pendent no de Catalunya sinó d’Europa. Si no hi ha millora de finançament difícilment reactivarem l’economia. Per tant aquesta és l’assignatura número 1. Una altra proposta és, com deia abans, que simplifiquem la vida de les empreses, que no les atabalem amb inspeccions, que no els atabalem amb exigències normatives, que fem les coses d’una manera que no siguem un obstacle sinó que siguem un complement i sobre això l’administració hi té molt a dir.

Com ho fem per assegurar la pime en un entorn cada cop més global?

De pimes n’hi ha a tot el món. El teixit que genera més PIB i més activitat és el teixit de pime a tots els països. És evident que hem de comptar amb la PiME per tirar endavant amb els projectes destinats a competir en els mercats globals. Aquí ja hem aprovat l’assignatura. En aquests anys en què el mercat interior ha estat aturat, les pimes han sabut sortir a l’exterior i avui tenim empreses de molt èxit amb uns plans d’expansió internacional francament molt meritoris. Ja sabem que tenim capacitat per competir en aquest mercat global. La PiME ha sabut sortir, ha vist que a dins d’Espanya ja no podia vendre més i ha sortit a l’exterior. No hem de tenir complexes, les nostres empreses poden vendre als mercats internacionals tan bé com pugui vendre un altre país. Després ens trobarem amb factors de competència que són difícils com els nivells de costos de mà d’obra o de mesures mediambientals. Aquests són efectes temporals i, a la llarga, el què funcionarà serà el nivell tecnològic de les empreses i el nivell de poder sortir als mercats internacionals.

En el moment de transició nacional actual quin paper ha de jugar el petit empresari català?

Les empreses el què no han de fer és oblidar el dia a dia i estar atents al què aquí s’anirà produint. Han de saber avaluar aquests processos, veure quines conseqüències o dificultats els durà, suposant que es produeixin. Jo crec que encara estem en una fase prou d’inici com perquè no hagin de tenir un nivell de preocupació en cap sentit. El què els ha de preocupar és el dia a dia més que el procés que estem vivint. És un procés que té la seva evolució. S’ha demostrat que caigudes de vendes al mercat nacional s’han pogut compensar en sortides a l’exterior. De vegades ha passat allò de ‘no hay mal que por bien no venga’. Per tant, jo penso que no hi ha d’haver preocupació. Dediquem-nos a continuar portant les empreses i les coses ja aniran venint.

Textos: Georgina Altarriba/ACPG
Fotos: G.A./ACPG