L’últim informe SILMAR, que avalua l’estat ecològic dels fons marins de la costa catalana, mostra un preocupant deteriorament del medi litoral a Catalunya i alerta de perills com l’augment de la temperatura a causa del canvi climàtic i la presència d’espècies invasores. Dels 17 punts avaluats, n’hi ha tres que suspenen i vuit més que constaten signes de deteriorament. La Fundació Mar, autora de l’estudi, reclama mesures urgents a les administracions públiques i la implicació del sector privat per revertir la situació. Un dels focus d’estudi és la costa del Baix Llobregat, concretament la zona denominada Delta del Llobregat – Prat de Llobregat, que malgrat SILMAR determina que està en perill, aprova amb un 5
L’informe denuncia la pèrdua de qualitat de la biodiversitat i fons marins, un fet que es detecta en espècies com el corall blanc i el corall taronja o bé en la Posidonia oceanica, planta marina d’importància cabdal per a la qualitat de l’ecosistema litoral. També proposa la creació de les Zones Marines per al Bioconeixement (ZMB) per garantir la conservació de la Xarxa Natura 2000 Marina.
L’informe posa de manifest que l’augment de la temperatura de les aigües i la presència d’espècies invasores “poden afectar greument la supervivència d’espècies endèmiques del Mediterrani com el corall madreporari”, explica Xavier Salvador, coordinador del projecte SILMAR. En general, quasi totes les estacions SILMAR encarregades d’avaluar el medi aproven a les notes que atorga l’informe però “hi ha una reducció generalitzada de les puntuacions”.
Delta del Llobregat – Prat de Llobregat: 5
El Delta del Llobregat és un espai d’especial interès natural, sobretot, en l’àmbit terrestre, ja que acull un conjunt de paisatges i elements de gran valor mediambiental i d’importància internacional. Així doncs, té diverses figures de protecció: PEIN, ZEPA, LIC i Xarxa Natura 2000. En concret, el Prat de Llobregat consta de 8 Km de costa aproximadament, dels quals, 2 Km pertanyen al port, 2,5 Km a la Xarxa Natura 2000 (en els quals està regulada la freqüentació humana) i uns 3 Km són d’ús públic (d’aquests, 2Km també pertanyen a la Xarxa Natura 2000).
En l’actualitat, la plana i el litoral del Delta del Llobregat es troben en un procés de transformació intensa i amb una elevada influència antròpica a causa del desenvolupament de diverses infraestructures, essent les més rellevants el port de Barcelona i l’aeroport del Prat.
Els espais més afectats i fràgils, i per tant, amb més necessitats de protecció i atenció des del punt de vista de l’ordenació territorial, són els espais naturals i el front marí. En aquest sentit, el medi terrestre compta amb un nivell de protecció major, i gaudeix d’una millor gestió que el medi marí. En l’àmbit marí, no hi ha cap tipus de gestió actual i, per tant, no hi ha cap pla de millora i recuperació d’aquest ecosistema.
En el seu moment es va proposar una franja de protecció marina, però no va arribar a desenvolupar-se a causa de l’activitat del port. A més, la gestió d’aquest bioma costaner és complicada, ja que hi ha una gran quantitat d’entitats públiques amb competències i això dificulta les decisions i els criteris de gestió. D’aquesta manera, la causa principal del mal estat de conservació que presenta el mitjà marí a la zona d’estudi és el lamentable ús i ordenació històrica d’aquest entorn i la falta de gestió que augmenta les amenaces per garantir una millor qualitat del fons marí i de la seva biodiversitat.
A més de la influència directa del port de Barcelona sobre l’àrea d’estudi, cal destacar la importància dels efectes del Riu Llobregat. Nombrosos esforços s’han fet i es fan per recuperar la qualitat de les seves aigües. El Llobregat, es considera un dels rius més explotats i contaminats del sud d’Europa a causa del seu intens ús històric, a l’abocament de productes industrials al llarg del seu recorregut, a la filtració de les aigües contaminades procedents de l’activitat agrícola intensiva i de l’increment de la població en la seva ribera.
La zona marina en la qual es troba el transecte SILMAR és de recent construcció i les comunitats presents encara estan en fase de desenvolupament i és el cas de la proliferació de petites colònies de gorgonies. Malgrat això, la zona té un potencial de desenvolupament biològic limitat pels grans impactes ambientals que rep, com per exemple, els forts temporals que assoten la zona, l’excés de sediments que rep el
substrat o la presència potencial d’espècies invasores provinents de les aigües de llast dels bucs. El seguiment d’aquestes comunitats incipients que lluiten per sobreviure en condicions extremes és realment interessant per valorar la realitat ambiental i els riscos potencials existents que poden afectar a altres zones de la costa catalana, menys contaminades i ecològicament més sanes i que depenen de la seva qualitat per sobreviure i garantir el turisme.
Això fa necessari un seguiment permanent, a més de l’obligatorietat prendre mesures per establir indicadors que ens permetin avaluar les tendències i preveure la degradació de l’hàbitat o per contra la seva millora i recuperació.
La gran afectació de l’activitat humana, sobretot del port de Barcelona i la dinàmica global del Delta, fan que l’estat ecològic d’aquest tram del litoral marí sigui dolent. Des de l’ajuntament del Prat de Llobregat i de les diferents entitats privades locals, es mostra una actitud molt participativa per potenciar el projecte SILMAR i un gran interès per a la millora i conservació del patrimoni marí del municipi.
Cal destacar, però, que la crisi econòmica que ens afecta incideix molt negativament en l’obtenció de recursos econòmic per a la conservació activa del mar.
Cinc anys del projecte SILMAR
El projecte SILMAR, es va crear l’any 2009 impulsat per la Fundació Mar amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad i l’objectiu de “diagnosticar de manera permanent l’estat ambiental i ecològic de litoral espanyol i proposar-ne mesures de conservació basades amb l’acció de les comunitats locals”. En el seu cinquè any de funcionament s’ha aconseguit consolidar, mantenir i millorar l’activitat de les 20 estacions de control, 17 a Catalunya i 3 a les Balears. Al llarg d’aquest nou período 2014-2015 es preveu obrir-ne dues més al Delta de l’Ebre, una a Vilanova i la Geltrú i una més al parc del Montgrí, Medes i Baix Ter. L’objectiu és obtenir un anàlisi representatiu, permanent i rigorós de l’evolució del medi marí litoral a l’Estat i establir mesures correctores i accions per promoure la seva conservació activa amb el suport de la societat civil, les empreses i les institucions públiques.
Aquests anàlisis es realitzen gràcies a la col·laboració de més de 90 voluntaris que participen en les tasques de control i seguiment aportant dades permanents durant any, de març a novembre, període en el qual es poden realitzar millor les immersions. En aquesta tasca és imprescindible a col·laboració dels ajuntaments amb alguns dels quals s’han signat convenis de col·laboració amb dotació pressupostària per ajudar a cobrir les despeses dels estudis de seguiment. A més, el Obra Social de la Caixa i les empreses Fluidra, Hipra, Moventia, Unial Grup i Mares.
A mig termini el projecte SILMAR té la voluntat d’estendre’s per tot el litoral espanyol amb la instauració de 60 estacions de control que funcionin en xarxa de manera permanent amb el suport i supervisió de la Fundació Mar i de centres de recerca i universitats de tot l’estat. El projecte SILMAR està basat en la implicació activa de les comunitats locals, una premissa imprescindible per una conservació perdurable que la
UNESCO promou des dels anys 80 i que la Unió Europea està impulsant en el marc de l’Estratègia Europea de la Gestió Integrada de les Zones Costaneres.